22 d’octubre 2011
Insulta com vulguis
La guerra i la violència acostumen a començar allà on acaben la raó, l’argument i el diàleg. I ja se sap que, a falta de guerra i violència, uns quants insults fan el fet. Això és el que li ha passat al (senyor?) Duran quan, en un atac d’incontinència verbal, ha renegat de la independència de Catalunya i ha insultat els ciutadans homosexuals d’aquest país convidant-los a fer una visita al psiquiatre.Em pregunto fins a quin punt deuen estar nerviosos a CiU perquè últimament estiguin perdent els papers amb exabruptes tan recargoladament malaltissos com el del (senyor?) Duran. Perquè s’ha d’estar molt nerviós per insultar un gruix considerable dels ciutadans d’aquest país pel simple fet de ser homosexuals. I sort que havien de ser el govern dels millors..! Millors de què? Els autonomistes ja les tenen aquestes coses. Ser la minyona dels cafès d’Espanya i a sobre pensar-te que ets l’amo, realment bé t’ha d’acabar passant factura per alguna banda tard o d'hora. Saben què és la síndrome d’Estocolm?
En favor del col·lectiu homosexual es poden dir moltes coses. Però bàsicament a mi se me n’acut una. Al llarg dels segles els homosexuals han estat perseguits. Se’ls ha insultat. Se’ls ha torturat. Se’ls ha executat. A Anglaterra, per exemple, en plena Edat Mitjana els enterraven vius. Se’ls ha mutilat, agredit, afusellat...Saben què va ser “l’holocaust rosa” que va perpetrar el règim de Hitler? Encara avui a molts països islàmics molts homosexuals moren cada any penjats a la forca. El seu crim?, ser dos éssers humans del mateix sexe i estimar-se. Però malgrat aquest odi secular la població homosexual va adoptar una actitud que honora i legitima encara més la seva causa de recerca d’igualtat i justícia. En comptes d’encarar-se a l’odi amb violència i engendrant més odi, van decidir convertir el seu dolor i la memòria de les seves víctimes en un dia de reafirmació d’orgull i fer-ho, a més, de manera festiva i pacífica. En definitiva, sobre les cendres del seu secular extermini van edificar els pilars de la reafirmació del seu orgull. S’imaginen aquest mateix esperit constructiu aplicat a altres àmbits, com per exemple el nacional? És que potser els catalans no fem exactament el mateix cada 11 de setembre?
A la vida hi ha uns límits que no es poden traspassar. Un d’aquests límits fonamentals és el respecte. I un polític que insulta el poble no és digne d’aquest país. Als catalans, homosexuals i heterosexuals, se’ns insulta cada dia. I no només des d’Espanya i França, sinó des de la nostra pròpia Generalitat des de fa trenta anys. O és que ningú no recorda que CiU és pare de la Constitución Española que va legalitzar la mutilació dels Països Catalans, la segregació lingüística i que va segellar aquesta sagnant espoliació fiscal que ara volen amagar amb això del pacte fiscal? És cansat haver d’argumentar i defensar evidències, però som molts –i cada dia més- els qui no descansarem ni un sol dia de la nostra vida per tal de desemmascarar els col·laboracionistes que han participat d’aquesta follia autonomista que ens està enfonsant a tots. Vagin-se'n fent a la idea.
A aquestes alçades de la història, ja tenim prou clar que vostès frenaran la Independècia tant com podran. Però mentrestant, mentre continuen enfonsant Catalunya gràcies a la Contsitución Española que vostès van fer, deixin d’insultar la gent. Deixin de ficar-se amb la vida privada de les persones d’aquest país. Perquè, saben, ni vostès ni ningú no tenen autoritat per assenyalar una persona pel simple fet de a qui estima o com estima; però quan això passa, és un deure que els ciutadans de totes les condicions els assenyalem perquè tothom vegi i recordi que l’odi a la diferència mai no ha de quedar impune. Quants psiquiatres el deuen estar assenyalant avui, (senyor) Duran?Albert Ubach
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
