18 de setembre 2005
El meu nom és XXXXX. Tinc 46 anys, sóc nascut a Barcelona i visc a Madrid per qüestió de feina des de fa anys.

... I n'estic fins als collons d'Espanya. Els perjudicis que ens ha causat son tant nombrosos com incommensurables. Per això tenim el deure com a catalans de treure'ns-els de sobre. No hi ha més remei ni alternativa i és deure de tots. Aquesta és la nostra responsabilitat i no la podem defugir. La fatal conseqüència en seria, aquest cop sí, la nostra desaparició com a poble. Una cosa ha estat sortir-ne derrotats en el passat quan l'Espanya tirana ens reprimia de la manera més salvatge, sangonosa i vexatòria que li era possible i altra cosa molt diferent seria tirar la tovallola en una situació com l'actual, en que penso que el vent ja està bufant a la vela que ens portarà a treure'ns de sobre aquest cony de paparra secular.

El moment actual ens és especialment favorable sobretot perquè:

- Per una banda l'embestida catalanòfoba del govern del PP (veritable pròrroga del franquisme) ha servit i serveix com punt d'inflexió a partir del qual els catalans prenem nova consciència, i de manera molt vívida !!, de la nostra situació de vassallatge.

- Per l'altra tenim l'ocasió d'aprofitar el fet que Espanya vol seguir oprimint com sempre però sense que es noti (especialment a nivell internacional). Espanya necessita espolsar-se del seu complex d'aïllament tot mostrant el seu respecte a la democràcia, encara que tot sigui pura façana.

Ara hem de buscar i batre els punts dèbils del nostre opressor com qui busca buits i forats amagats en una obra de mur, a base de copets de nus... i a mesura que els anem localitzant ... BON COP DE PIC !!!

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog