De Venezuela a Barcelona
Hola!!! Vaig arribar l'octubre del 2001 del meu país, Venezuela, a estudiar un doctorat sense saber que, tot just posar els peus a Barcelona, anava a sentir-me com a casa meva. He viscut en altres ciutats d'Espanya, concretament, Madrid i Oviedo, i vaig experimentar el saber que Catalunya no és Espanya. Vaig anar a Austràlia amb uns projectes de vida que van trigar 2 mesos en esvair-se, sempre amb la nostàlgia d'haver sortit de Barcelona. Tant és així que, quan vaig poder vaig regressar. Ara estic menys atrafegada amb el doctorat, i he decidit donar-me el goig de llegir sobre la història catalana, i m'ha nascut un desig incontrolable d'oferir-me com a col.laboradora en la lluita dels catalans per assolir la seva independència. Moltes persones pensen que aquest no és el meu problema, de fet, és poc el que puc fer, no puc ni tan sols votar.

No obstant i així, escric això per donar-me a conèixer, perquè sàpiguen que estic disposada a col.laborar en el que sigui, des de signar, la meva participació en una manifestació, o en una concentració, fins i tot a col.laborar en qualsevol campanya, o en el que sorgeixi. Aclareixo que sóc lingüista i que sé la importància que té preservar el català per els catalans; potser pugui contribuir en alguna cosa pel que fa a aquest tema. Si us plau, pensin si la meva visió d'estrangera podria ser beneficiosa d'alguna forma. No és el mateix que si fos catalana, o vingués d'Espanya, aquest sentiment no el vaig heretar de ningú, s'ha format en el meu esperit des del dia que vaig arribar a Barcelona, i és ara quan crec que puc treure-li profit a tot això. Aquestes línies les col.locaré quan el fòrum catalanista existeixi, vull que em coneguin, que sàpiguen que estic aquí disposada a fer una mica per Catalunya.
Moltes gràcies. XXXXX