Tenim dret a la nostra sobirania i quan l'escapcem ens escapcem nosaltres i esdevenim perfectes irresponsables i insolidaris en la justícia i dignitat de tot el món en el que vivim. Quan ens escapcem per covardia els nostres drets fem possible els Tianamen del món, i la gana i l'explotació i tantes coses dolentes. Senyors diputats i caps de partit : el vostre mesellisme no és neutre i farà mal als nostres fills! La situació actual de Catalunya és apurada, molt apurada! I és d'una irresponsabilitat total amagar-ho o ignorar-ho. Ara ve l'atac a un perfecte representant del nostre mesellisme més perjudicial. Vaig al relat dels vergonyosos fets concentrats en una mesella resposta. Fa uns dies molts deuríeu veure l'escena. Era a TV3, programa “La nit al dia”. L'entrevistadora, Mònica Terribas, li demana a l'expresident Sr. Jordi Pujol: “què li diria vostè al Sr. Zapatero?” Se'm van disparar totes les meves alarmes en detectar les empremtes d'esclau en la resposta mesella de l'expresident Pujol, aquell en qui molts havíem posat la confiança tantes vegades. Aquell que, mentre el Poble Català representat per quatre-centes persones a la Plaça del Rei de Barcelona reclamava que Europa reconegués Catalunya, se les feia tot eixerit amb els representants europeus que havien bunqueritzat descaradament la capital de Catalunya per fer una altiva reunió de caps d'estat, els quals més tard en l'afer de la Constitució Europea i del reconeixement de la llengua catalana, -perdoneu-me el que vaig a dir ara- ens van donar literalment pel sac! Us recordo la pregunta: “Que li diria, Sr. Pujol, al Sr. Zapatero en aquests moments en que l'Estatut ha d'anar a Madrid?” La resposta mesella, ai las!: "Miri, Sr. Zapatero, quan vostè va prometre que acceptaria l'Estatut de Catalunya si sortia del Parlament de Catalunya aprovat i acompanyat d'un bon consens, vostè aleshores es va equivocar, i com que es va equivocar no ho podrà complir, i com que no ho podrà complir ens deurà un favor". Trista manera la d'en Pujol, esclau de l'Estat Espanyol, un esclau amb coberts d'or! Trista manera com aquest senyor soluciona els problemes a l'Amo Zapatero. Sobretot que l'amo no ensopegui! Aquesta és la primera màxima de l'esclau! Plorem tots per la nostra terra, tenim uns caps que no mereixem! Jo li preguntaria al senyor Pujol quin favor espera? Quin favor creu que Zapatero ens deu? És que vostè està acostumat als favors? És que el silenci de 23 anys de la defensa veritable de la pàtria catalana estava fet de favors i contrafavors? No sap, en la seva astúcia, el Sr. Pujol, com de deslleials són els espanyols? Quin favor creu que li deuran? Tota una altra hauria de ser la resposta digna d'un President de Catalunya que no es portés com un esclau, i diria així: “Senyor Zapatero, per la dignitat del seu càrrec de cap d'un estat i com a representant del seu poble, vostè té l'obligació democràtica, moral i en justícia de complir la seva paraula i aprovar l'Estatut de Catalunya respectant el consens del Parlament Català, un Parlament mil·lenari representant d'un poble noble i madur” Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció