La catàstrofe del Carmel ha estat llastimosa i deplorable. Hem vist polítics de primera línia, com ara Pasqual Maragall, Joan Clos i Rodríguez Zapatero, s'hi presentaven per a negociar amb els afectats, semblant més mercaders de l'edat mitjana que polítics d'una democràcia. Penso que, davant de la magnitud de la catàstrofe, abans d'oferir diners als afectats, hagués calgut que les administracions els haguessin donat el màxim suport moral. Per sort, no tot es pot comprar amb diners. Els afectats del Carmel, segur que mai hi haurien posat preu a les seves pertinences personals, moltes de les quals ni avui ni mai podran tornar a recuperar. Un altre despropòsit polític. Per què el president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i altres polítics arraconen la llengua catalana per dirigir-se als veïns del Carmel? Que el Carmel no és territori català? Potser ho fan perquè la parla familiar d'una part de les famílies que viuen al Carmel és el castellà, obviant que la majoria d'elles fa molts anys que viuen a Catalunya i, per tant, entenen perfectament el català. Després de gastar tants diners públics en campanyes institucionals per a la normalització de la llengua i per incitar la pràctica del bilingüisme, com pot ser que siguin els mateixos polítics, aquells qui no parlen en català als veïns del Carmel? Ha estat una desconsideració i una falta de respecte, com si els tractessin d'ignorants. Pagaria la pena que els demanessin perdó. Com és possible que, els polítics que han fet les lleis i els reglaments siguin els qui les incompleixen? Fent-ho així, per a què servirà la intensiva propaganda protagonitzada per aquella fastigosa dentadura postissa? Jordi Camps i Domènech, 66 anys Berga (Berguedà) Membre del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció