23 d’octubre 2006

"Cap a la independència" (Santiago Espot)

La història ens demostra a bastament la impossibilitat de la convivència entre Catalunya i Espanya. Molts catalans hi han esmerçat tones de bona voluntat -i també d'ingenuïtat- per tal de fer possible un clima d'una certa harmonia entre ambdós pobles. Feina i temps perduts. Cada oferiment fet des d'aquí ha estat contestat amb una sonora bufetada des d'allà. Persecucions, assassinats, exilis, espoliacions, intents de genocidi... Aquestes han estat les respostes als nostres càndids intents de buscar una vida en comú mínimament civilitzada.

Ens agradi o no, els catalans no hem anat més enllà del trist paper de l'esclau. El nostre destí sembla reduït a callar, pagar i "rebre".

La situació ha arribat a uns extrems en què, per salvar-nos dels naufragi, només existeix una solució: trencar amb Espanya. Són molts els nostres connacionals que ja no dubten que aquesta és l'última esperança. Per on començar? Per començar, ens caldrà imprimir a les nostres accions un estil vibrant i suggestiu. I abandonar d'una vegada per totes els plantejaments i els personatges fracassats que dominen l'escena política oficial del país des de fa trenta anys. Posem, doncs, en marxa un nou tren de la història. Modern, vigorós i operatiu. On puguin pujar tots aquells compatriotes que amb veu ferma vulguin cridar: CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

La Busca edicions (2005)
100 pàgs.
21 x 15 cms.
ISBN: 84-96125-36-X / 978-84-96125-36-0

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog