En el nostre cas, Catalunya és el pa. La farina són tots els homes i dones que estimen Catalunya, que l’estimen plena i lliure, i el ferment, el bon ferment, és el projecte de Catalunya Acció. Tot pensament, esperit, idees força, únic objectiu innegociable, estratègia, lideratge, membres plenament convençuts i frisosos de la seva Independència nacional, membres que actuen i membres que també paguen. El convenciment sense la mínima aportació econòmica no serveix de res, és com un llevat que descuidat es degrada o una massa que no es pasta i no puja. Seguim amb els exemples. L’Espelt és un patriota del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) que tem morir sense poder veure la Independència del seu Poble. L’Espelt es desespera perquè veu com entre molts es juguen als daus les nostres coses, entre els d’ací –polítics nous rics o polítics vells rics que estimen més els seus interessos que no pas Catalunya- i els polítics d’allà representants d’un poble orgullós, envejós, altiu i lladregot a més no poder –no en van tenir prou amb tot l’or i l'argent que van furtar d’Amèrica. L’Espelt tampoc entén perquè una tal De la Vega ha de venir a casa nostra el dia de Sant Jordi a tocar-nos els pebrotets. Espelt, home, sigues pacient! Espelt, creu! Ara les coses seran diferents perquè hi ha un grup de catalanes i catalans que tenen la determinació d’agafar el timó de la nostra nau, que tenen la determinació d’agafar d’una vegada per totes el ceptre del nostre Poble per defensar-lo com cal i es mereix! No és això el que tu dius sempre: qui planta cara al nostre enemic? qui s’encara al nostre invasor? Prou Espelt! No despotriquis més contra el mesellisme clar de l’Esquerra que nomena primer a un Maragall i després a un 'fujimori' català com a autèntics cavalls de Troia. Prou Espelt! No et deixis enganyar pel mesell i covard nacionalisme pujolià que es desdiu per arreglar Espanya. Espelt, asserena’t! Fes com el pagès mil·lenari que tira la llavor i espera. Aleshores, al seu temps, hom veu que despunten els primers brots de la primavera, brots de Catalunya, brots d’independència, brots de Poble honorable i massa castigat. Espots, Castanys, Torrents, Carners, Torts, Vilaltes, Sabates, Carreteros, Joels, Bofills, Palluzzies, Tenas i tants altres que van despuntant. Paciència i camí Espelt! Bon cop de falç que un altre juny s’acosta! Estiguem a punt! Reforcem-nos i reforcem aquest nostre estimat Poble des de Salses fins a Guardamar, fent costat als valents catalans d’idees clares, catalans dels sud, del nord, de l’oest i de l’est enllà la Mediterrània. Per a afrontar les batalles decisives que ens esperen, per guanyar-les en favor de Catalunya, ens cal un exèrcit fort, preparat, entrenat, coordinat i amb immenses dosis de moral de victòria. Tot ho tenim! Sols falta la tasca constant i pacient que tot ho amalgama. Mantenim-nos ferms, Espelt, des de la torre de guaita, des del far de Catalunya Acció que il·lumina i marca persistent el Nord, des del repetidor que pacient clama i reclama a la memòria. Ferms, constants, innegociables, treballant per la plenitud política de Catalunya. Desperta ferro! Desperta terra! Desperta Poble! En tres-cents anys no han pogut amb nosaltres! Arriba el temps de la collita! Segadors! Som-hi! Acabem bé la nostra feina que ja n’ha arribat l’hora. Salvador Molins i Escudé Conseller de Catalunya Acció Berga (El Berguedà)