10 de setembre 2011
Estem obligats a vèncer
Els catalans estem obligats a vèncer. Mil anys d’història, de cultura, de llengua i d’identitat no són una casualitat. No ho són perquè, malgrat les envestides, l’odi, les guerres, l’esquarterament de la nostra Nació, els intents de genocidi i extermini que encara avui patim, són (som) l’exemple vivent d’un poble resistent, combatiu i orgullós de si mateix, fins i tot si aquest orgull no s’exterioritza sempre explícitament.Estem obligats a vèncer. Perquè un poble que ha estat capaç de resistir bufetades seculars d’odi constant vol dir que no està destinat a desaparèixer: està destinat a guanyar. Perquè el nostre és un país en què quan tot sembla perdut, quan l’acarnissament de l’odi sobre la nostra pell sembla que ha d’arribar finalment a apunyalar-nos el moll de l’os, aquest país –la nostra sagrada Nació Catalana - té aquesta màgica capacitat d’emergir de les cendres i fer rebrotar en el cor dels patriotes més fidels la força i el nervi que semblaven ferits de mort.
Estem obligats a vèncer perquè estem en guerra. Catalunya està en guerra contra l’odi; contra l’odi a la diferència que representem; contra l’odi a la nostra capacitat innata de resistència; contra l’odi a la nostra tossuda voluntat de ser després de segles i segles d’odi; contra l’odi a la nostra persistència. I estem en guerra contra una classe política que, amb la seva inacció, la seva pastanaga fiscal i la seva complicitat i seguidisme amb els estaments de les metròpolis espanyola i francesa, perpetua i legitima una situació colonial que està portant Catalunya a una mort segura.Estem obligats a vèncer perquè estem en deute amb els milers de catalans que durant segles han mort defensant la Independència de la Nació Catalana. Per tots els catalans que durant segles van patir execucions, saquejos, persecucions, tortures, burles, menyspreus, violacions, etc., pel simple fet de ser catalans. Per tots aquells qui en les últimes dècades han patit tortures sota règims presumptament democràtics pel simple fet de ser independentistes. Perquè tenim el deure moral d’honorar els nostres patriotes, filòsofs, poetes, pintors, arquitectes, científics, músics, soldats, herois nacionals...i glorificar-ne llur nom als altars de l’avenir que ja des d’avui estem començant a conquerir.
Estem obligats a vèncer perquè la nostra és, per sobre de tot, la batalla de l’amor. L’amor infinit i innegociable a les nostres arrels, a la nostra llengua mil·lenària, a la nostra identitat catalana, a la nostra geografia, a la memòria dels nostres avantpassats, a la llibertat i a la dignitat. I l’amor per la recuperació del nostre Estat Català per viure en plenitud i normalitat la nostra catalanitat dins del nostre propi país. No, la batalla per la Independència no és una batalla qualsevulla: la batalla per la Independència de Catalunya és la batalla de l’amor contra l’odi.
Aquest amor a nosaltres mateixos és el que ha donat forces a aquest poble per a resistir les envestides de l’odi espanyol i francès. I aquest amor és avui, novament, la força que mou als soldats de la llibertat, als soldats de la llibertat de Catalunya.
Catalans, aquest proper 11 de setembre sortim pertot a proclamar una victòria que volem -i farem- propera, i proclamem amb el cap ben alt el nostre orgull de ser catalans i que, conscients de la força que ens dóna aquest amor i aquest deure moral que ens obliga a la victòria, finalment, no ho dubteu, guanyarem!Visca Catalunya Lliure!
Albert Ubach - Catalunya Acció
Ni oblidem ni perdonem
