Què ha canviat en la política catalana després del passat 1 de novembre? Si fem cas de la distribució d’escons, res d’especial. Uns pugen una mica, d’altres baixen un poc i els de més enllà es queden igual. Les aliances es repeteixen i les actituds davant el nou escenari són, si fa o no fa, exactament les de fa tres anys. Amb tot, malgrat que les aparences ens puguin fer pensar que res d’extraodinari s’ha mogut, ara sí que podem parlar d’una nova etapa. Per què? Dos elements han sotregat els fonaments de la nostra partitocràcia colonial: l’alta abstenció i l’aparició de l’espanyolisme radical en forma de “Ciudadanos”. Sobre l’abstenció, no cal ser un llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Harvard per a veure clar el que passat. És ben simple: s’ha apoderat de l’electorat una sensació d’estafa col·lectiva. Res més. No cal donar-hi més voltes. El més greu, però, és que no hi ha cap intenció de posar-hi remei. Al final, tal i com deia encertadament un articulista fa pocs dies, no caldrà celebrar elecions. Podran fer-les a mà alçada en el mateix Parlament perquè els seus integrants seran els únics que aniran a votar. És clar, quina salut democràtica podíem esperar d’un règim nascut i apadrinat pel franquisme? La mediocritat s’ha anat estenent com una gran taca d’oli en totes les esferes de la política oficial i la conseqüència de tot plegat ha estat tenir un futur president de Catalunya que no sap ni parlar. Amb un panorama així, qui pot tenir ganes d’anar a votar? D’altra banda, hi ha l’aparició dels “legionarios” del Partido de la Ciudadania. Bon senyal. Quan Espanya veu perillar la seva “unidad” sempre hi envia aquest cos imperial (la Legión) amb la finalitat d’espantar “las provincias rebeldes”. El problema és que en ple segle XXI no poden fer-los desfilar per la Diagonal de Barcelona amb la cabra al capdavant. Però no tenen cap problema, substitueixen les bales per les ones radiofòniques de la COPE i la mascota per un bufó del teatre. Tot plegat, i sense que ningú s’ho imaginés, ara tenim en el Parlament de Catalunya a "los Tercios de Flandes” i tothom amb un pam de nas. Tant dir-nos als independentistes de debò que el nostre era un missatge massa radical i ara, aquells que han fet tot el possible per barrar-nos el pas, veuen com a casa se’ns cola qui vol fer-nos desaparèixer com a poble. Què diran ara? Avui més que mai està justificat (tot i que sempre ho ha estat) el discurs polític de trencament amb Espanya. Cal, per a evitar el desànim entre la nostra gent, que la veu de l’independentisme autèntic s’organitzi d’una vegada per a entrar a combatre els que, descaradament, ens volen aniquilar. Ara és l’hora catalans! Santiago Espot President Executiu de Catalunya Acció