10 de març 2008
L'enfonsament del Titànic
El recent naufragi d’ERC en aquestes darreres eleccions espanyoles és la crònica d’una mort anunciada. El naufragi d’una estratègia liderada per uns capitans que, com tot bon naufragi, s’ha enfonsat sense ni poder ni recórrer a allò de les dones i les criatures primer. I amb el naufragi d’una nau que semblava sòlida i indestructible s’enfonsa una manera de fer que ni els capitans d’aquest vaixell no es creien capaços de fer arribar a bon port.El tàndem Carod-Puigcercós, juntament amb el d’en Pujol-Mas, passarà a engreixar la llista de dirigents polítics catalans que, havent tingut al davant l’oportunitat històrica de retornar a Catalunya el seu Estat, no hauran aspirat sinó a fer minyones de luxe de l’amo espanyol.
Amb el recent –i sonat- naufragi d’ERC en aquestes últimes eleccions espanyoles, s’enfonsa definitivament una manera de fer per la qual molts polítics catalans s’han desviscut. Una manera de fer que ha dut a una classe de dirigents a girar permanentment l’esquena a les aspiracions d’un país que, diguem-ho clar, no els mereixia. S’albira la fi d’un cicle que fa trenta anys que dura: un cicle marcat per una actitud servil per part d’una classe política que ni ha pogut ni ha volgut encarar-se a Espanya, i encara menys trencar amb ella peti qui peti.
El càstig que Catalunya ha propinat als actuals dirigents d’ERC representa un dels batecs de vitalitat més punyents que aquest país ha donat en els últims anys. Una mostra que aquest país ja no es deixa esquilar la llana tan fàcilment com anys enrere.
Després d’aquell pujolisme amansit i després d’aquesta pluja fina i constant de servilisme a l’amo espanyol, Catalunya només té una opció –ara sí- per definir el seu futur. O ens independitzem i ens unim a Europa, o ens dissolem dins d’Espanya i passem com una de tantes nacions que han naufragat a la història.
És clar, però, que mal anem si des de Catalunya Acció pensem en l’opció de fer naufragar el nostre país dins d’Espanya tal com ara han enfonsat ERC. Ben al contrari: ara que s’albira el final d’aquest període històric protagonitzat per uns dirigents polítics que han imprès els seus actes amb la marca pròpia de l’esclau, prenen més cos que mai les paraules del president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, quan ens recorda que a Catalunya està arribant, per fi, el moment de tirar pel dret i dir: o caixa, o faixa.
I aquest moment, engolida la ferralla de nosa sota el mar, el farem arribar.
Albert Ubach
Catalunya Acció -Alt Empordà
Ni oblidem ni perdonem
