09 de juny 2008
Catalunya Acció ja va avisar: aquests no són els polítics de la independència
Tot el que des de Catalunya Acció fa temps que venim dient s’està complint. L’últim triomf de l’ambaixador del socialisme espanyol, Joan Puigcercós, dins d’Esquerra Socialista de Catalunya, ha deixat amb cara de badoc a més d’un català de bona fe.
El fet, però, és que aquesta guerra despiatada per fer-se amb el timó del que un dia va ser ERC ha estat de les bones. Un rosari de candidatures amb una única odre: dividir i afeblir qualsevol vot partidari d’un front nacional dins d’ERC. Una jugada que, certament, ha donat els seus fruits i que ha aconseguit perpetuar al capdavant d’ERC als mateixos que van fer-li perdre 350.000 vots en les darreres eleccions espanyoles.
Per a nosaltres, però, i més concretament per qui els escriu, aquest resultat no representa cap novetat que no preveiéssim. Només obervant la manera d’actuar dels dirigents polítics catalans en els últims trenta anys n’hi ha prou per tenir molt après de quin peu calça cadascú. Les darreres primàries a ESC no han fet sinó constatar novament tot el que fa temps que des de Catalunya Acció diem al poble de Catalunya: aquests no han estat mai els qui faran recuperar la independència de la nació.
Un cop més, i tal com hem dit sempre, queda en evidència la realitat d’una classe política completament allunyada d’una població que reclama una fermesa nacional que cap partit, ni CiU ni ESC, està disposada a oferir-los.
Un cop més, i tal com hem dit sempre, es constata la fi imminent d’un període capitanejat per una classe dirigent que, a la vista està, ha girat l’esquena a la veu d’un poble. La veu d’un poble que, malgrat ells, no es cansarà mai d’exercir els seus drets sense haver de demanar permís a cap amo.
I tot això, és clar, tenint clara la premissa que ens mou: deixar de banda l’actual inoperància política i fer que Catalunya passi a l’acció.
Albert Ubach
El fet, però, és que aquesta guerra despiatada per fer-se amb el timó del que un dia va ser ERC ha estat de les bones. Un rosari de candidatures amb una única odre: dividir i afeblir qualsevol vot partidari d’un front nacional dins d’ERC. Una jugada que, certament, ha donat els seus fruits i que ha aconseguit perpetuar al capdavant d’ERC als mateixos que van fer-li perdre 350.000 vots en les darreres eleccions espanyoles.
Per a nosaltres, però, i més concretament per qui els escriu, aquest resultat no representa cap novetat que no preveiéssim. Només obervant la manera d’actuar dels dirigents polítics catalans en els últims trenta anys n’hi ha prou per tenir molt après de quin peu calça cadascú. Les darreres primàries a ESC no han fet sinó constatar novament tot el que fa temps que des de Catalunya Acció diem al poble de Catalunya: aquests no han estat mai els qui faran recuperar la independència de la nació.
Un cop més, i tal com hem dit sempre, queda en evidència la realitat d’una classe política completament allunyada d’una població que reclama una fermesa nacional que cap partit, ni CiU ni ESC, està disposada a oferir-los.
Un cop més, i tal com hem dit sempre, es constata la fi imminent d’un període capitanejat per una classe dirigent que, a la vista està, ha girat l’esquena a la veu d’un poble. La veu d’un poble que, malgrat ells, no es cansarà mai d’exercir els seus drets sense haver de demanar permís a cap amo.
I tot això, és clar, tenint clara la premissa que ens mou: deixar de banda l’actual inoperància política i fer que Catalunya passi a l’acció.
Albert Ubach
Catalunya Acció – Alt Empordà
9 de juny de 2008
Etiquetes:Opinió
Blog Archive
- 2013 (4)
- 2012 (5)
- 2011 (24)
- 2010 (9)
- 2009 (36)
-
2008
(60)
- de desembre(1)
- de novembre(3)
- d’octubre(5)
- de setembre(6)
- d’agost(4)
- de juliol(5)
-
de juny(8)
- La anormalització lingüística
- Encaixisme pujolià a Londres
- Balanç de la campanya contra els insults d'Air Ber...
- Llengua i Estat, sempre amb moral de victòria
- Contra l'ofensiva, contundència catalana!
- Més de 160.000 emails bombardejant les bases del r...
- Catalunya Acció ja va avisar: aquests no són els p...
- Conferència de Catalunya Acció: Estat, prosperitat...
- de maig(4)
- d’abril(4)
- de març(6)
- de febrer(9)
- de gener(5)
- 2007 (80)
- 2006 (131)
- 2005 (116)
- 2004 (1)
Arxiu del blog
-
►
2011
(24)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(36)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
▼
2008
(60)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (6)
-
▼
de juny
(8)
- La anormalització lingüística
- Encaixisme pujolià a Londres
- Balanç de la campanya contra els insults d'Air Ber...
- Llengua i Estat, sempre amb moral de victòria
- Contra l'ofensiva, contundència catalana!
- Més de 160.000 emails bombardejant les bases del r...
- Catalunya Acció ja va avisar: aquests no són els p...
- Conferència de Catalunya Acció: Estat, prosperitat...
-
►
2007
(80)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (6)
-
►
2006
(131)
- ► de desembre (14)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (2)
-
►
2005
(116)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (7)
-
►
2004
(1)
- ► de desembre (1)