Això ha estat degut, entre d’altres factors, al fet que cada cop que en aquest país algú es posicionava a favor de la necessària independència de la nostra nació calia justificar-ho i argumentar-ho fil per randa. Talment com si ja s’hagués arribat a l’extrem que fins i tot la sensatesa i el sentit comú necessitessin ser argumentats o justificats.

Per això, cada cop que un català racional expressava la seva voluntat de ser un ciutadà lliure en forma d’un nou estat en comunió amb la resta de països d’Europa, només rebia per part dels colonitzadors (i dels seus col·laboracionistes) una allau d’objeccions amb l’única finalitat que la raó hagués de justificar-se i argumentar-se, com si la raó i el sentit comú no fossin prou vàlids per ells mateixos.

Però heus ací que alguna cosa comença a moure’s. Jo sempre he dit que el dia que en aquest país canviïn les tornes, més d’un haurà de començar a córrer a amagar la seva malaltia unionista. I és que ara declarar-se secessionista ja no només no necessita de gaires arguments, sinó que l’evidència del sentit comú, del pragmatisme i de la racionalitat ja comencen a escombrar aquesta follia malaltissa d’aquells qui, malgrat tot encara avui, continuen obstinats a arruinar-nos a tots plegats dins d’aquest vaixell que fa aigües per tot arreu i que es diu Espanya.

De fet, és l’hora que comencem a girar les tornes i els retornem la pregunta al revés. Així, si durant anys ens havien demanat que per què calia que Catalunya tornés a ser un estat independent, ara cal que s’atreveixin a justificar, si poden: per quina raó, davant del saqueig fiscal i de l’insult constant a què Catalunya està sotmesa, cal que Catalunya continuï formant part d’Espanya? De les respostes que puguin donar-vos no en trobareu cap de racional i d’objectiva: no es pot contradir el sentit comú.

Us animo que comenceu a plantejar-vos les coses canviant-ne les tornes. Els resultats que n’obtindreu us obriran una manera de veure les coses i d’actuar que us proporcionaran la clau per rebatre a aquells que cada cop ho tenen més difícil (i més que ho tindran!) per intentar convèncer-nos que no necessitem trencar amb aquest país de lladres que és Espanya.

Albert Ubach