El projecte de Catalunya Acció té marcades diverses fites intermèdies, necessàries totes elles per a arribar a la independència:

1ª fase: En primer lloc, és absolutament imprescindible i prioritari il·lusionar i reactivar tots aquells catalans que ja a hores d'ara estan convençuts de la necessitat de la independència, perquè el potencial que posseeixen és immens. És necessari, però, eliminar per sempre més de la nostra manera d’actuar la renúncia contínua i el fet de demanar perdó, substituint-ho per fermesa, iniciativa i moral de victòria. Alhora, cal teixir una xarxa amb les persones o entitats ja existents que conservin o recuperin aquest caràcter guanyador i que contribueixin a propagar-lo, a encomanar-lo. La combinació d’aquesta xarxa i d’aquest caràcter guanyador permetrà assolir les fites posteriors, gràcies a l'acció conjunta i coordinada. Actualment el projecte de Catalunya Acció es troba en aquesta primera fase.

2ª fase: Un cop assolits aquests dos objectius inicials, caldrà fer arribar massivament les evidències de la necessitat d’un nou Estat a tots els catalans que, per la raó que sigui, tot i estimar-se el país, encara tinguin dubtes que aquest Estat català és necessari i assolible. Caldrà fer-ho amb dades objectives i amb les formes que les facin més entenedores i divulgatives. Alhora caldrà fer conèixer el futur modern, pròsper, just i engrescador que el nou Estat federal oferirà i significarà per a tots els catalans: nous o antics, joves o vells, del nord, del sud, de l’est o de l’oest. Caldrà que els partits polítics catalans prenguin total consciència del canvi de situació i que actuïn en conseqüència. Caldrà afegir a tota aquesta campanya comunicativa la constatació que els catalans hem deixat per sempre més de demanar perdó i ja som un poble guanyador, i que hem posat la directa, hem passat el punt de no retorn cap al nou Estat i ningú no podrà aturar-nos.

3ª fase: Finalment i com a resultat, s'activaran a tots els territoris del país, i sense volta enrere, els mecanismes democràtics, logístics i humans, per a garantir que:
a) La voluntat majoritària dels catalans serà satisfeta si escau amb la proclamació de la República Federal Catalana.
b) Que aquesta serà reconeguda internacionalment i per tant necessàriament acatada per Espanya i França.
c) Que s'iniciarà un procés constituent que desembocarà en la redacció i aprovació de la Constitució Federal, la convocatòria d'eleccions democràtiques lliures i l'ingrés de la República Federal a les organitzacions internacionals pertinents.

Hi ha diverses vies possibles per a fer aquest darrer pas a la independència, tal com s’ha vist a la resta d’Europa molt recentment: la via del plebiscit, la via de la declaració parlamentària, i fins i tot el mateix col·lapse i desmembració de facto de l’imperi en qüestió no és descartable. Totes elles tenen factors comuns i diferències evidents. En funció de l’escenari polític espanyol, francès, europeu i mundial en general, en aquesta última fase es prendrà la via més adequada per a assegurar-ne l’èxit.