1 - La llibertat de tot poble és un dret innegociable. El projecte per l'assoliment d'un estat català l'any 2014 és una de les respostes més conseqüents per varis motius que us argumentaré. Primer, és una actitud de resposta al convenciment dels nostres drets de poble; clar i contundent convenciment! La nostra llibertat és innegociable! Però hi ha un altre fet que també reclama a crits la nostra tasca i ferma decisió d'empredre aquest camí que, repeteixo, ens ha de portar cap al punt d'inflexió en que començarem a dotar-nos d'un estat plenament nostre, dit sense embuts un Estat Català. 2 - Fets nacionals totalment aliens. L'altre fet també provocador de semblant resposta és la manifesta incapacitat de l'estat espanyol per a ésser plenament defensor de les nacionalitats gallega, basca i catalana. No hi ha sortida possible, és un fet endèmic, només hi ha un camí ... el divorci! I és així perquè els espanyols entenen com a perjudicial per a la seva nació tot el que els és nacionalment aliè. 3 - Nosaltres ho hem de tenir clar. Però hem de tenir present que el problema fonamental no està a Madrid, com a capital de l'estat espanyol, ni tant sols en l'imaginari dels espanyols, sinó que som nosaltres, la gent dels Països Catalans, els que ho hem de tenir ben clar. La claudicació de molts, primer de tot de molts polítics, ha ajudat i mogut en extrem un statu quo cada vegada més arrelat que frena la visió clara i la defensa decidida dels nostres drets. 4 - Una ganyota despectiva, estranya arreu del món. Molts catalans intoxicats contínuament des de la majoria dels medis de comunicació, sense dir que "No" d'entrada, quan pronuncien la paraula «Independència» o la paraula llibertat, ho fa amb una manifesta ganyota despectiva que en el fons no poden evitar. Aquesta ganyota, que surt del fons del subconscient de molts dels nostres compatriotes, està en plena contraposició amb el sentiment de profunda veneració i admiració que aquests dos mots generen arreu de tots els pobles del món nacionalment sans, que no han rebut el pilot d'agressions que ha rebut el nostre. Una altra vegada ja vaig expressar com de natural veiem que a Amèrica, des del cinema fins al més petit detall de la vida quotidiana, fan servir els mots "Freedom" i "Independence". O sigui que llibertat i independència per a totthom menys pels catalans! Un bon contrasentit d'aquells que no es mengen de cap manera! 5 - Un lideratge que ha renunciat! Un lideratge amb direcció equivocada. Els polítics catalans, els que haurien de defensar i guiar al poble, queden sotmesos sota la dictadura de les seves respectives cúpules, estructura arcaica de poder, i així el sentit del propi país en resulta absent o contínuament escanyat. Qui pot defensar o animar la nostra gent amb la boca closa? Qui pronuncia amb amor, sa orgull, i convenciment desacomplexat i veritable, les paraules que són i han de ser fonament d'ànim, de vida i de plenitud per al nostre poble? Qui calla acomplexat per idees errònies i messelles, quan no ho fa per interessos d'enganyoses tàctiques i estratègies? Cal una direcció, certament, però cal una direcció que com a primer interès de tots no tingui altre cosa més important, més clara i més intransigent que els nostres dres nacionals i lingüístics, com a autèntics garants dels drets individuals de tota persona. Haurem de preguntar-nos, una i una altra vegada, quins dels nostres polítics actuals del parlament de Catalunya o de fora del Parlament tindran la claredat i la valentia d'emprendre aquest nou camí? Quins tindran idea clara i sentit valent d'autèntic País Català? 6 - Fem créixer "Catalunya Acció" com si fos una gran taca d'oli. Amics, companyes i companys de país, us convido des d'aquestes consideracions a interesar-vos per aquest projecte valent de la societat civil, i concretament de tots els «Innegociables» de diferents partits i creences que volem dir al pa, pa, i al vi, vi, i a més, i sobretot., volem actuar en conseqüència. Quants més siguem els convençuts, de la necessitat de la intransigència, més forts serem. Cal que cresquem com una taca d'oli. Aleshores esdevindrà el que ens recorda n'Ibarretxe: «Sols serà el que nosaltres vulguem» Aquesta serà la nostra veritable Sobirania! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció