Per sort el tema del 3% ja està en mans de la fiscalia. Ara podem respirar, esperem conclusions, confiem en una justícia malgrat massa vegades esdevé parcial i injusta, però no ens queda cap més remei. Siguem pràctics compa-triotes catalans. Oblidem per un moment els odis i contra odis partidistes. Prou sabem tots que ningú té les mans ben netes i molts tenim la teulada de vidre. Aquest parèntesi provocat per la tempesta del 3% ens ha de permetre dedicar-nos a la feina, l'autèntica feina d'alliberar-nos d'aquest estat que ens pren finament el 10% del PIB, ens el pren hora darrera hora i dia darrera dia, durant tot l'any, sense esperar ni obres ni concessions. Aquest és l'espoli fiscal de l'estat sobre Catalunya, 40 milions d'euros diaris. Cada dia se'ns emporten un hospital completament equipat o un tram d'una autopista. Catalunya i els catalans no podem aguantar aquesta pèrdua de diners, cap estat europeu s'ho pot permetre això. Això és un ofeg, això és la nostra ruïna anunciada. Això no és negociable! ERC vol superar part d'aquest dèficit en 25 anys. Però van errats perquè d'aquí 10 anys, si no reaccionem ara, haurem de tancar les caixes per falta de diner i capacitat de generar-lo. Per això, entre altres coses, però sobretot per això, els «innegociables» de tots els partits catalans guiats per un projecte fora del joc parlamentari hem començat el camí cap a l'assoliment d'un estat propi. Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció