16 d’abril 2005

Un projecte comú a molts independentistes

Amics del nostre país, no interpreteu malament aquesta moguda. La gent que ens anem sumant a Catalunya Acció podem ser un grup més dels molts que tenen l'opció de defensar les nostres coses, i bé... segur que és així! Però escolteu aquestes paraules escrites que us adreço. Tenim moltes coses a protegir i reivindicar, però totes elles, de moment, tenen un denominador comú: es tracta que per qualsevol decisió depenem de permisos aliens. La causa de molts dels nostres mals és la manca d'un estat propi. Aquest fet i la necessitat de posar-hi solució és la raó principal que origina i esdevé objectiu primordial del projecte que s'anomena Catalunya Acció. Si l'objectiu de la Cal és la llengua i l'objectiu del "Desequilibri" és l'economia, l'objectiu de Catalunya Acció és tot allò que ens apropi a la consecució d'un estat català pels volts del 2014. Fixeu-vos bé, l'objectiu i l'especialització d'aquest projecte no són els símptomes del nostre mal sinó el que n'és la causa principal. Atacar els símptomes, quan des de la capital de l'estat espanyol es fa el contrari o quan des de la capital catalana no es fa prou o no es fa el suficient, esdevé una tràgica lluita de titans que s'ha de recomençar partint de zero cada matí. Condicions essencials dels "Innegociables" per les nostres llibertats naturals com a poble. 1 - La gent que de forma seriosa i decidida comencem a actuar amb la mirada fixada amb aquest objectiu pels volts del 2014, no ens creiem pas millors, no som millors que cap de les moltes persones que mai han deixat de fer coses pel seu país i àdhuc per la seva gent. 2 - Els "Innegociables" catalans no hem d'estar contra ningú, ni per sobre de ningú, o així ho ha de veure tothom, perquè som com tothom, som de tothom, necessitem a tothom ... totes les persones, tots els grups, tots els partits! 3 - Un únic objectiu ... la llibertat nacional, primera garantia natural de tota llibertat personal! -Ei ... alguns no arrufeu el nas! ... és així arreu del món, nosaltres no som pas diferents-. Un únic desig ... no haver de demanar permís de res a gent i projectes nacionals aliens que malden per relegar-nos en cultura i en economia, i en tot allò en que ells volen que tot el que és seu prevalgui. Un únic convenciment ... només els lliures d'esperit assoliran la plenitud del nostre poble, només els valents, només els decidits, només els que no es deixin entavanar per objeccions meselles! : "Que no ens ho donaran ..." "Que és una utopia ..." Que Espanya no ho consentirà mai ..." i molts altres "quès" que els intransigents no pensem ni volem respondre perquè no ens facin passar més amb raons, raons només destinades a distreure'ns i a allargar en el temps la nostra decidida tasca i el que d'ella n'ha d'esdevenir ... el natural assoliment del nostre objectiu. 4 - Els raonaments de treball polític de CiU i d'ERC són els que són, i a partir dels seus raonaments i projectes n'esdevé la seva pràctica política d'encaix a Espanya, es diguin nacionalistes o independentistes. Així, esdevenen com una mena de satèl·lits que de cap manera poden abandonar la seva òrbita a no ser que sigui cap avall, ara o en un futur quan cedeixin a la força de la gravetat. Si el pare biològic Univers actués així encara no hauríem sortit del big-bang. Per què dic tot això? Per fer entendre que amb el discurs del "no podem" o el discurs de "som d'esquerres" no podem sortir d'aquest atzucac. Conclusió directa: ens cal com el pa que mengem un nou discurs, un discurs de fe, de força, d'autoconfiança i de ben prompta determinació. 5 - També, el nou discurs que cal el·laborar passa necessariament per, amb humilitat però amb clarividència, assenyalar i definir els errors comesos i els seus actors. 6 - Sense els punts 4 i 5 faríem el mateix que s'ha fet fins ara, i sense complir aquests punts -nou discurs i alerta amb els errors comesos - arribaríem al mateix lloc fins on els catalans hem arribat fins ara, fins on han arribat CiU i ERC. Nosaltres volem anar més lluny, molt més lluny! 7 - Qui millor acompleixi la tasca primordial de generar un nou discurs, aquest sí, veritablement alliberador. Qui millor acompleixi la tasca primordial de definir els anteriors errors i proposar-ne les esmenes. Qui amb la seva paraula clara a favor del nostre poble i, respectuós sí, però sols a favor del nostre poble. Qui així mereixi la vostra il·lusió i la vostra confiança, serà qui haurà de liderar el nostre país per aquest camí que ens ha de portar al llarg de quasi nou anys fins el 2014! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog