26 de juny 2006

Revocar l'Estatut de Catalunya

No és per anar en contra dels partits encaixistes que s'ha de revocar tot Estatut esclavitzador per a Catalunya. Sinó per a alliberar-nos d'aquesta trampa encaixadora que tanta por i esbufecs provoca als ministeris madrilenys. Tot plegat per a espantar-nos i així no haver de deixar la mamella de l'immens negoci hispànic. Mantenir-nos encaixats una mica més i per més temps a aquest gran mugró que ens escola és la finalitat primera de tot Estatut que no sigui la nostra pròpia Constitució. Els principals partits encaixistes, són, avui, CiU i ERC. I dic això perquè en són els més responsables, els que poden i haurien de tenir clar el passat i el futur del nostre poble, els que haurien de donar exemple i testimoni de com ens volem alliberar. Els altres partits, a més d'encaixistes són sucursalistes. ICV podria lliurar-se d'aquest doble adjectiu, però el seu posicionament al Parlament de l'Estat quan es va votar el Pla Ibarretxe va trencar tots els esquemes al fer entendre que el seu suport tradicional al dret a l'autodeterminació era tan sols un posicionament estètic. A la pràctica un engany. Revocar l'Estatut del 1979 i revocar el que properament pugui sortir del Parlament Català és també una necessitat per al Poble Català. Aquest estatut, aquests estatuts, són una simple llei orgànica espanyola, franquista i borbònica, cosa actualment i a la pràctica ben igual, tan com l'hereu d'en Franco, preparat, previst i posat pel mateix "Caudillo", és el monarca borbó que actualment interpreta la garantia constitucional, farsa democràtica, d'aquest estat forat negre anomenat Espanya. Des de Madrid, des del PSOE, des del mateix Tripartit ens arriben un cúmul de consideracions que ens fan pensar en discussions, influències i pressions, amb uns tics ben manifestos més propis dels ocupants d'una cova de lladres i del fidels servents de l'amo de torn que no pas de qui veritablement vol apujar el llistó de llibertat i maduresa del seu poble. Tanta marrada per arribar a un destí tan senzill de definir i tan proper? No és la línia recta la distància més curta? Tant Estatut, articles i subarticles, per sotmetre'ns de nou a les arbitrarietats de Madrid? Tantes ganes teniu, partits encaixistes, de ficar-vos i ficar-nos, una i una altra vegada, dins d'aquest estat actual? Estat taüt per al poble català. Taüt fosc i infinit, taüt sense llum i esperança. Taüt ofegador, xafagós i humit. Taüt corcat i teranyinós ... forat negre infinit! Per què tantes marrades? Ben al contrari, en una humil i senzilla declaració, decretem una Catalunya lliure i plena! Decretem una Catalunya respectada i reconeguda! Respecuosa i reconeixedora. Decretem una Catalunya que amb el seny que li és propi es governi a sí mateixa sense intromissions alienes. Decretem una Catalunya solidària. Solidària amb els necessitats no pas amb els pinxos, aprofitats i mandrosos! Decretem una Catalunya que administri amb seny tots els seus recursos i es preocupi de veritat de les necessitats de la seva gent i dels seus projectes. Decretem una Catalunya responsable i lleial amb els seus veritables aliats, amb tots aquells països que li facin costat en la seva llibertat i en la seva plenitud com a Poble. La gent que ens anem fent nostre l'esperit de "Catalunya Acció" ens hem compromés a una tasca ben definida: abandonar idees meselles, revocar l'Estatut i proclamar la independència catalana. En això posarem totes les nostres energies! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog