Alguna gent de Catalunya Acció varem ser a la manifestació «Som una nació i tenim dret a decidir». Algú de Catalunya, algú del nostre poble va tenir l'encert de convocar aquesta manifestació i els catalans han respost, tot i que des de la classe política, amb l'excepció d'ERC, no s'ha estat a favor d'aquest acte. Deien que ara era l'hora de les institucions, devia ser perquè són aquestes institucions de caire colonial les que tenen les tisores més afilades. A Catalunya Acció, com a organització, hi vèiem dos problemes per a adherir-nos. L'un el lema, que el trobem indefinit i tou, i l'altre el que nosaltres en diem el post-operatori, l'endemà, el com es canalitza aquesta energia acumulada de forma efectiva cap a la consecució del que es demanava en el manifest de la convocatòria. És d'un gran risc per a la dignitat i l'autoestima d'un Poble maltractat com el nostre fer sortir amb força i de forma massiva la gent al carrer i després quan tothom torna a casa no tenir res més que oferir-li que la immensa falta de sentit de país i d'estat, del síndrome de gestors d'una colònia, i de les actituds d'esclau dels que haurien de ser executors i conductors d'aquest «Dret a decidir». Naturalment parlo de gran part dels nostres polítics, que massa vegades i més encara darrerament han demostrat de forma reiterada com passen dels mandats del seu poble, del que li prometen i dels seus problemes fonamentals. En el lema i en el manifest es deia: tenim el dret a decidir! Bé, això ja ho sabem i ara ho sap la TV, ho saben molts altres catalans i els de Catalunya Acció ens cuidarem de que ho sàpiga el món sencer. Però, decidir ... què?! El manifest dels convocadors semblava que deia que l'Estatut no sigui retallat sinó que es signi tal com va sortir, consensuat i acordat el 30 de setembre de 2005 del Parlament de Catalunya. Però en realitat, si ho llegeixes bé el que deia el manifest i el que significa «Som una Nació» al món del 2006 tothom ho sap, es tracta d'un Estat propi a favor, absolutament a favor, de les coses pròpies, les coses més valuoses i pròpies de l'àmbit públic de tot Poble. Pels editorials que han sortir darrerament als diaris anglosaxons més prestigiosos, sembla, arreu del món, que tothom se n'adona menys els catalans. Mireu si ens han arribat a adormir i a capar mentalment i anímicament entre en Franco, els seus antecessors, a saber des dels Reis Catòlics, passant per Quevedo i en Duque d'Olivares, i fins els successors d'en Franco, el Borbó i la seva família, i des de Catalunya tots els polítics encaixistes encapçalats per l'home d'Espanya a Catalunya -amb perdó dels que hem estat els seus votants durant 23 anys-, mireu fins on de dins nostre tenim ficats els talps que malden per adormir-nos, diluir-nos i encaixar-nos en aquest taüt fosc i negre que és Espanya per a Catalunya.

En resum el que ens cal és un estat propi. Ben a l'inrevés, la temporada de rebaixes anunciada per Madrid i executada pels nostres mesells polítics, tots!, ha començat. Actuen com a eficients esclaus i miren de que el seu amo no s'entrebanqui i fan tot el possible per evitar-li tot ensurt en haver de complir la seva solemne promesa «Aceptaré el estatuto que salga consensuado del Parlamento Catalán». Però quin dels polítics actuals, àdhuc els d'ERC, es plantarà sense excuses i estovaments amb el clam d'aquesta manifestació del nostre poble a la mà? El joc dels partits és anar fent, quan no dir que no són decisius o dir que han de governar per a tothom -menys pels catalans, està clar!-, almenys els partits que tenim ara. Però avui ja crema un foc nou, un munt de noves "tombes flamejants". Catalunya Acció és un projecte que ha nascut de la determinació d'anar rectes cap a la Independència, que és la plenitud de tot poble àdhuc el nostre, res de sobirania condicionada als interessos de ningú aliè. Els de Catalunya Acció, un bon grup de patriotes que tenim clar quin és el camí innegociable que hem emprès i volem seguir amb absoluta determinació, necessitem afegir a aquest projecte del 2014 a molts altres catalans i catalanes. Sí, hem d'esdevenir molts! El nostre esperit de lluita i victòria en l'assoliment de l'objectiu d'una Catalunya lliure i plena és molt fort, vol ser i és l'esperit d'un Francesc Macià unit a l'esperit d'un Antoni Gaudí. Com a exemples, és un esperit ferm, un esperit capaç de superar la utopia. Aquests dos gegants del nostre Poble ho van demostrar abastament.

Sí, el nostre esperit és molt fort, és la força del convenciment i de la legitimitat. Però ull!, amb l'esperit imprescindible i il·lusionador no en tenim prou, ens cal sumar voluntats i acció coordinada i operativa. Ens calen les dones i els homes de Catalunya, tots. Catalunya et necessita, nosaltres et necessitem per Catalunya. Si ho veus clar, truca'ns, connecta't per internet, afegeix-te a aquest projecte. Nno cal que renunciïs a cap de les teves lluites, tasques i grups. Contribueix també econòmicament a augmentar el Fons per a la Independència. Ningú fora de nosaltres ens ho pagarà. Ningú ens pot hipotecar amb diners o favors que d'alguna manera els hi haguem de tornar. Salvador Molins i Escudé, 53 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció