(Email rebut a Catalunya Acció com a resposta a un escrit que vam divulgar el 20 de febrer des de Catalunya Acció. Aquest email precisa aspectes importants sobre la manifestació del 18/febrer/2006 a Barcelona. El reproduïm integrament.) Des de la Catalunya del Nord em permeto donar unes precisions sobre la manifestació del 18.02.06 que espero que divulgareu perquè els companys amb els quals vaig marxar amb autocar des de Perpinyà poden confirmar les meues afirmacions:

1. No sols es va cridar "espanyol el qui no boti" sinò també "francès..."; no escriure-ho és deixar entendre que la reivindicació expressada aquell dia s'emmarcava dins l'estat espanyol i que la" nació "al·ludida era sols la nació amputada. Fals. Hi érem nosaltres catalans del nord i valèncians. "La perifèria" era present per fixar les pautes del que s'ha d'entendre per Catalunya i Nació.

2. El grup de gent que vam marxar amb autocar des de Perpinyà no vam parar de cridar i fer cridar la gent a l'entorn nostre en contra dels dos estats: ni "França ni Espanya Països Catalans"...No volem ser una regió de França/d'Espanya, no volem ser un país ocupat, volem volem volem la Independència". Com que ens precedien valencians que cridaven: "sense València no hi ha independència, vam crear un nou eslògan inventat tot seguit "sense el Rosselló no hi ha nació"... això durant tres hores...tots plegats.

També caldria fer saber a tothom que a l'anada la policia francesa esperava el nostre autocar a l'autopista a la "frontera" pel fet que anàvem a manifestar per la nació, tal com ho confirmà un policia; no sols ens van controlar les targetes d'identitat, sinó que a més a més se les van endur i guardar un quart d'hora amenaçant-nos de guardar-les 4 hores. Normalment reserven aquell tracte als qui no fan cara de ser europeus. En tota la meva vida no m'havia passat mai. Cal dir que a la manifestació en defensa de la catalanitat del 08.10.06 a Perpinyà 8000 persones van aplaudir i doncs aprovar el parlament llegit aquell dia on es va reivindicar la pertinença a la nació catalana d'11 milions de ciutadans. No hi havia per ningú cap equivocació possible i la policia francesa sap millor que els nostres propis diaris que la consciènciació del nostre poble no té aturador.

Amicalment, Daniela Grau Portaveu de la manifestació del 8/octubre/2005 a Perpinyà