Publicat el 28/juliol/2006 La web de Tribuna Catalana, el passat 20/juliol/2006 oferia la següent Editorial sota el títol "Hi ha projecte? Hi ha classe dirigent?":

"A la societat civil, en general, i a la sobiranista, en particular, hi ha un cansament del protagonisme excessiu de la classe política en la construcció del dia a dia i del futur del país. Els sectors populars, el món intel.lectual, universitari i professional i, no cal dir-ho, el món econòmic i financer no sols no responen a cap estratègia ni projecte nacional, sinó que sobreviuen avançant o retrocedint sense cap direcció marcada. Hi ha classe dirigent més enllà dels interessos inconfessables, econòmics i financers, o els partidistes i de poder de cada opció política? Podem reconstruir la nostra nació, sense intel.ligència, projecte i classe dirigent per portar-lo a terme? Aquest és el repte que Catalunya i els Països Catalans han de ser capaços d'assolir. Espanya té el seu projecte, tant li fa qui governi, el PSOE o el PP; l'aparell i els interessos de l'Estat tenen fonaments sòlids. Però avui, a més, hi ha un altre element decisiu, els mitjans de comunicació, que són l'arma capaç d'expandir un projecte. I Espanya aquesta qüestió la té sòlidament solucionada.

L'u de novembre a Catalunya hi ha eleccions que poden no solucionar res si, al darrera o millor per davant de l'opció política que guanyi, no hi ha una societat i una classe dirigent que vulgui portar a terme un projecte nacional sòlid."

Un editorial sembla ser una opinió solvent llençada al vent. Com que la gent i el Projecte de Catalunya Acció pretén ser rigorosa i efectiva entomem aquest editorial des del vent mediàtic que representa Tribuna Catalana per tal de donar-li una resposta concreta, pràctica i aplicable, més ben dit que està essent aplicada ja! Les opinions abandonades a sí mateixes si ningú no se les pren seriosament poden ser brindis al sol. A Catalunya Acció volem fets i passos concrets i eficaços! Catalunya no es pot permetre ni 10 ni 30 anys més d'anar fent la viu-viu com un cranc, tres passes endavant i cinc endarrera. No! Aquesta és la resposta: Podem reconstruir la nostra nació, sense intel·ligència, projecte i classe dirigent per a portar-lo a terme? No! No podem fer-ho sense aquests elements ni sense una premsa que ens ajudi a fer arribar aquest missatge i les seves concrecions al Poble Català. No ens podem refiar dels que ja se senten bé dins la situació actual i que sovint per un motiu o altre fan el joc encaixista limitant les possibilitats reals de Catalunya. Hi ha un segon no. L’u de novembre de 2006 la classe dirigent actual catalana seguirà igual que fins ara, amb els seus tretze són tretze d’encaixisme, seguirà com fins ara pletòrica i feliç administrant la minsa colònia catalana –la nostra ruïna material i espiritual- dient sí a totes les imposicions i limitacions, i facilitant a la pràctica recollir diners, més del 11% del PIB català, per a donar-los a l’amo espanyol, es digui PP o PSOE. Hi ha un tercer no. La societat catalana polititzada amb aquesta visió i sentit d’estat català que aquest solvent editorial reclama no existeix ni podem refer-la en només tres mesos i escaig. Francesc Macià va aconseguir-ho el 1932 perquè ell ja portava una trajectòria de bastants anys refent l’esperit i l’autoestima d’aquella societat d’aleshores del Poble Català. A vegades hom parla de fer volar coloms i jo ho odio; no odio a qui parla així sinó al fet de desmuntar les possibilitats reals de fer volar coloms. Si estimes i valores el teu país, alimenta els coloms i aquests volaran! Qui et diu que no facis volar coloms t´ho diu per a amagar la seva mediocritat i els límits que ell mateix s’imposa i ens imposa. Dir avui que demà tindrem un poble madur i responsable és mentir si abans no fem tot el possible perquè el nostre poble esdevingui madur i responsable, i que intel·ligentment no es deixi entabanar amb provincianismes com el de si vota com el PP o com de si vota com el PSOE. CiU i PSC van fer servir aquest engany fa poc més d’un mes en la campanya de l’Estatut retallat i mutilat de la Moncloa i se’n van sortir. Molts homes i dones del poble català van votar moguts per aquest enganyós criteri. La primera responsabilitat de fer créixer un Poble és dels polítics que l’estimen i el valoren. Francesc Macià, Enric Prat de la Riba i gràcies a Déu molts altres van entendre-ho així. Però quan la classe política, pel motiu que sigui, no està per la feina -potser massa preocupada en l’adminstració colonial del dia a dia-, aleshores el poble ras, com diu l’esmentat editorial de la societat civil, els sectors populars, el món intel·lectual, universitari i professional i, no cal dir-ho, el món econòmic i financer, o sigui el poble català, se’n ha de fer càrrec. Així és i així ha estat sempre i a tot arreu. Fins i tot i naturalment els pares de la Constitució dels EEUU ho tenien ben clar: "El govern d’un poble ha d’ésser en favor d’aquest poble i si no és així ha de ser derogat. Igual qualsevol llei, estatut o constitució." Però bé, cal que sapiguem que la societat civil no ho pot fer ella sola com per generació espontània, s´han de treballar les coses. Per fer tot el necessari per tal d’assolir això que ens explica l’esmentat editorial en qüestió, fa poc més de dos anys va néixer un nou projecte català anomenat Catalunya Acció que molts catalans a hores d’ara ja coneixen. (www.catalunyaaccio.org). Sense un Poble valent en esperit i lucidesa, sense un poble que recuperi la confiança en el que realment val, no hi haurà futur lliure per a Catalunya sinó que portats de la mà de mesells polítics sols anirem fent la videta d’una explotada i insultada colònia de l’estat castellà per excel·lència, l’estat espanyol. Si volem reeixir una Catalunya plena i lliure, creativa i responsable del món d’avui, haurem de reaccionar la gent independentista, perquè fora de nosaltres l’altra gent de la Colònia Catalana veu limitades totes les seves aspiracions en el migrat sostre de l’estatut de la Moncloa –els límits del qual els imposen en Rajoy i en Zapatero, eterns policia dolent i policia bo per a controlar els insaciables catalans-. Qui n’esboçarà l’estratègia i el projecte nacional, sinó ho fa algú amb intel·ligència, amb estimació i sobretot amb determinació? Ho farà Catalunya Acció, el seu líder Santiago Espot qual nou Francesc Macià. Més ben dit, ja ho està fent, acomboiat per les dones i els homes d’aquest valent i encertat projecte, i d’altres que ben aviat ho veuran amb bons ulls i s’hi sumaran. Qui posa tota la seva intel·ligència, projecte i classe dirigent per a reconstruir la nostra nació? Ja us ho he dit i us ho repeteixo: Catalunya Acció, el seu cap i tots els que l’acomboien, membres d’aquesta associació de la societat civil catalana, gent de tota la nostra nació, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, i molts altres que estant escampats arreu del món desenvolupant la seva vida. Jo ja he fet la meva resposta, la he entomada al vent i us la ofereixo. Aquí la teniu. Qui tingui orelles per a escoltar que escolti. Aquest és el camí del 2014. Salvador Molins i Escudé, 53 anys Conseller de Catalunya Acció, President del BIC i President de Som 10 milions Berga (Berguedà) Nota: Catalunya Acció pretén ser un far que atregui tots els patriotes que volen una Catalunya lliure, un far insistent i persistent que ens indiqui el camí que ens cal recórrer per edificar el nostre estat propi, l’Estat Català, un estat que defensi i garanteixi els nostres drets inalienables sense límits imposats des de la irracionalitat més absoluta, un estat que sigui veu i vot nostre davant de tot el món.