Pujol no sap que ell i CiU ... -o sí que ho sap? Pujol no sap que ell i CiU són simples peons d’en Zapatero? I en són peons perquè així ho han decidit ells mateixos claudicació rere claudicació, silenci rere silenci, acceptació mesella dels límits imposats a Catalunya rere acceptació mesella dels límits imposats a Catalunya. Ara mateix, a banda i banda del tauler d’escacs català, aquesta vegada altre cop gràcies a «E» -Esquerra-, hi ha el mateix jugador: a un cantó en Zapatero i a l’altre cantó en Zapatero, "amontillado", però Zapatero a la fi. Què els passarà a les torres i als peons catalans? Doncs és bastant clar, segons convingui des de Madrid els sacrificaran quan convingui. Els Catalans necessitem algú que com ho ha fet Ibarretxe pel País Basc jugui a favor de Catalunya. Però els polítics d’aquí tant sols podent jugar ja estant contents. Les regles d’aquest joc d’escacs fatídic per a nosaltres les ha escrites i trucades aquest estat colonial, autèntic vampir que viu de xuclar la sang de Catalunya, i estant pensades per a poder continuar xuclant la sang dels catalans mentre no siguem tots morts o reciclats. Això, aquest Estat mortuori per a nosaltres, no ho podria fer sense la complicitat de l’actual classe política catalana que calla dia a dia l’espoliació que patim en l’àmbit econòmic, polític, lingüístic i nacional. Perdoneu l’expressió que segueix: "Callen com uns putes!" Però la desesperança té un aturador. Es tracta de la voluntat del Poble menut català, avui encarnada en el Projecte de Catalunya Acció, decidida a obrir els ulls de molts catalans i així portar el nostre país cap a l’anhelada independència. És fals que en Zapatero posi o marqui els límits com va dir en Mas, els límits ens els marquem nosaltres mateixos i això s’ha d’acabar. A l’altra banda d'aquest nostre tauler d’escacs polític hi ha d’haver un català que tingui les idees clares, la determinació precisa i la fermesa de caràcter suficient per entomar l’encàrrec de portar el nostre país a la seva plena maduresa, la plena maduresa de tots els països que es preuen de ser-ho: La Independència! Jordi Pujol, un simple peó sofisticat, però un simple peó, pateix del mateix mal d’infinitat de catalans: és un perfecte il·lús! De què li servirà a en Pujol -de què ens servirà- demanar lleialtat a l’escaquista que mou tant les peces blanques com les negres d'ambós costats? I més quan ell, en Pujol, ha col·laborat durant tants anys al joc precís perquè les coses segueixin així! Ben diferent és l'actitud d'en Santiago Espot que s'encara al contrincant de l'altra banda del tauler -en Zapatero- i mirant-lo fixament als ulls li diu: "L'abril del 2004 l'actual president espanyol, Rodríguez Zapatero, afirmava que el nord de la seva política seria el de la solidaritat entre les diverses “regiones” espanyoles. Molt bé. Si el rumb de la seva acció de govern és aquest, caldrà contraposar-hi el nostre. Quin? És fàcil: el nostre nord ha de ser trencar amb Espanya deixant de banda els possibilismes d'entesa que sempre ens han portat a la ruïna" Salvador Molins i Escudé Conseller de Catalunya Acció, President del BIC, President de Som 10 Milions Berga (Berguedà)