30 de gener 2007
És hora d'escombrar tanta mediocritat
Frases com "la independència és un objectiu impossible" o "en ple segle XXI hi ha objectius que, tot i ser legítims, han deixat de tenir sentit", pronunciades per Artur Mas i reflectides en premsa -la primera- i ràdio -la segona-, són una de les proves més evidents de fins a quin punt la mediocritat, el mesellisme i la manca total d'autoestima ha imperat en els governants que Catalunya ha tingut en els darrers lustres. L'exemple de Mas, però, també pot servir perfectament per a en Carod-Rovira de l'actual Govern.Qualsevol persona amb dos dits de front i amb un mínim de dignitat personal i nacional podrà ben comprendre que aquesta no és ni de bon tros l'actitud desitjable que hauria de tenir qualsevol polític que ha de representar el nostre país. Amb actituds així, qui pot estranyar-se que siguem on siguem i que tots plegats haguem caigut en un pou d'aigües estancades? Bé, alguns potser sí que hi han caigut, però no pas tots. No pas els homes i dones que hem decidit alçar la nostra veu i dir ben fort que en aquest país les coses han de començar a canviar radicalment.
Frases lapidàries com aquestes que he reproduït en començar -impròpies d'uns dirigents que se suposa que són nacionalistes o independentistes- només contribueixen a impregnar la societat d'una moral de derrota i de feblesa que és més nefasta que el verí que pot arribar-nos de fora. En definitiva, frases com aquestes només contribueixen a alimentar un clima de pessimisme, d'impossibilisme i a contagiar un ànim de derrota que no fan sinó facilitar la feina a tots aquells que precisament volen que els catalans renunciem a les nostres legítimes aspiracions. Amb actituds d'aquesta mena convé que ens plantegem fins a quin punt els nostres polítics s'han convertit en col·laboracionistes directes de la derrota nacional que Espanya fa temps que procura obtenir de nosaltres. Està clar que des de Catalunya Acció no només no ho permetrem, sinó que estem decidits a escombrar tanta mediocritat política que ha perjudicat tant la nostra nació.
Catalunya és un país de vencedors. Ai d'aquell que gosi dir-nos el contrari! Lluny dels discursos desmoralitzadors i victimistes dels dirigents polítics que fins ara hem tingut, jo puc afirmar amb el cap ben alt que Catalunya és un país de vencedors. Només un país de vencedors resisteix les envestides desenfrenades que hem patit com a poble i, malgrat tot, encara continuem treballant pel nostre futur en llibertat. Així, mentre els actuals -dic actuals- dirigents polítics s'entesten a donar una imatge d'una Catalunya ja mig vençuda i derrotada, el poble català ha començat a coordinar-se, a caminar i a sortir de la via morta on ens han abocat durant tants anys.
Com pot ser que la moral del poble català estigui més enfonsada després de vint-i-cinc anys d'aquests polítics pessimistes que no pas durant quaranta anys de franquisme? Franco no va aconseguir fer arronsar un mínim la moral del poble català amb la seva atroç dictadura. Al contrari, el poble català va respondre sempre -en la mesura del que va poder- i quan va tenir la oportunitat va sorgir de les cendres espurnejant pertot flames de vivor. En canvi, us adoneu que mai com ara la moral del país no havia caigut tan baix després d'haver estat dirigits per aquests polítics autoanomenats nacionalistes que ni tan sols creuen de debò en Catalunya? Potser que reflexionem sobre fins a quin punt s'ha fet mal a aquest país en els últims vint-i-cinc anys. La moral d'un poble és la seva arma cap a la llibertat, no permetem que ens la malmetin més.
Hem d'escombrar tanta mediocritat. Cal tornar a dignificar Catalunya. Ara que CiU i E (antiga ERC) han demostrat a què juguen realment, és hora que el poble català hi digui la seva. Catalunya ha de definir-se. Així com les persones hem de definir-nos a la vida, Catalunya ha de deixar de navegar entre dues aigües i definir-se clarament a Europa i a la resta del món. Ens hi posem?
Catalunya és un país de vencedors, perquè si no no seríem catalans.
Benvinguts a Catalunya Acció.
Benvinguts a Catalunya Acció.
Albert Ubach
Ni oblidem ni perdonem
