Hola, Amics.
Sóc encara (no sé si per massa temps més) militant d'ERC.
He seguit esperançat el creixement i fermesa de criteri d'aquest partit els darrers anys. Em semblava que era l'única porta oberta a la sobirania. Ara no ho veig clar.

Entenc que la independència no és d'avui per demà, que no es pot matar tot el que és gras... Però el sometiment d'Esquerra dels darrers mesos, l'apoltronament, la manca d'esperit de lluita (encara que fos a títol testimonial), l'animalada aquesta del nacionalisme social o com es digui (darrerament ja ho he sentit fins i tot de boca d'alguns polítics d'Esquerra), TV3 o Catalunya-Ràdio que continuen parlant de "nosaltres els espanyols" o "aquí a Espanya", tant com de si els prínceps espanyols esperen canalla (malgrat la suposada influència d'ERC en els mitjans públics), les banderes que treiem i posem quan ens ho manen (sense badar boca, que és el més trist), les seleccions nacionals (que ningú en parla des del poder, no fos cas que això aixequés polèmica)... Si estar al govern implica tot això, no seria millor estar a l'oposició i plantar cara?

Ara apareix Catalunya Acció. És la saba nova que necessitàvem, és com si haguéssiu llegit el pensament de centenars de catalans. Personalment m'identifico plenament amb vosaltres... Però que sigui per imprimir l’empenta que ha perdut l’independentisme català, no per dividir-nos entre nosaltres, tan pocs que som! Sigui com sigui, tot el meu suport i oferiment de col·laboració en la mesura de les meves possibilitats.

XXXXX
Guia d'Alta Muntanya