15 d’abril 2008
Carme Chacón desfilant per la Diagonal
La unionista Carme Chacón està de festa. De festa perquè la Catalunya optimista que ella volia encarnar s’ha convertit en el que ella i el seu partit volien per als catalans: reduir-nos a tots plegats en un veritable festí on no hi quedés ni la pobra Moreneta per engruna. Una Catalunya optimista que ara ho és més que mai, ja que no és a Catalunya on treballarà aquesta senyora, sinó precisament a uns quants centenars de quilòmetres de distància.No és el primer cop que un català (català administrativament, no pas de cor) es posa al capdavant de l’exèrcit espanyol. En el seu moment ja ho va fer l’ínfim retrat de la ridiculesa personificada, un tal Narcís Serra. Hi ha catalans als qui, incapaços de sentir-se realitzats com a polítics nacionals, no tenen més remei que córrer a passar la safata a Madrid abans que quedar-se sense cadira.
Però és millor així, i jo ho aplaudeixo. Aplaudeixo que en aquest país cadascú se situï exactament allà on és i allà on vol ser. Sense embuts. Sense eufemismes estèrils. Sense enganys. Amb transparència i sempre donant la cara. De fet, tal com fem sempre des de Catalunya Acció.
En un país on ens han fet perdre trenta anys navegant en un pantà d’eufemismes, de neutralitats mal enteses, d’incerteses, de pors, d’ambigüitats i de tebior, és d’agrair que hi hagi gent que es posicioni i faci saber a tothom de part de qui està, fins i tot quan decideix posar-se al bàndol contrari com la senyora Chacón.
Mentrestant, mentre n’hi ha que, com la senyora Chacón i la gent que ella representa, es defineixen clarament i han escollit quin és el seu veritable país, assistim al desgovern i a comparsa d’esclaus vençuts que protagonitzen dia sí i dia també els actuals polítics del nostre Parlament, que amb amb la seva insultant inoperància ja no serien capaços d’estremir-se ni que veiessin la mateixa Chacón desfilant amb tancs pel bell mig de la Diagonal de Barcelona!
Albert Ubach
Catalunya Acció - Alt Empordà
Ni oblidem ni perdonem
