Ja fa temps que estava buscant una organització així, de l'estil del lobbyperlaindependencia de Mallorca, una organització únicament destinada a l'alliberament nacional dels països catalans. Sóc estudiant d'enginyeria de telecomunicacions, tot i que sovint no disposo de preu temps, m'agradaria poder col·laborar en aquesta iniciativa...Espero resposta!

1 - La llibertat de tot poble és un dret innegociable. El projecte per l'assoliment d'un estat català l'any 2014 és una de les respostes més conseqüents per varis motius que us argumentaré. Primer, és una actitud de resposta al convenciment dels nostres drets de poble; clar i contundent convenciment! La nostra llibertat és innegociable! Però hi ha un altre fet que també reclama a crits la nostra tasca i ferma decisió d'empredre aquest camí que, repeteixo, ens ha de portar cap al punt d'inflexió en que començarem a dotar-nos d'un estat plenament nostre, dit sense embuts un Estat Català. 2 - Fets nacionals totalment aliens. L'altre fet també provocador de semblant resposta és la manifesta incapacitat de l'estat espanyol per a ésser plenament defensor de les nacionalitats gallega, basca i catalana. No hi ha sortida possible, és un fet endèmic, només hi ha un camí ... el divorci! I és així perquè els espanyols entenen com a perjudicial per a la seva nació tot el que els és nacionalment aliè. 3 - Nosaltres ho hem de tenir clar. Però hem de tenir present que el problema fonamental no està a Madrid, com a capital de l'estat espanyol, ni tant sols en l'imaginari dels espanyols, sinó que som nosaltres, la gent dels Països Catalans, els que ho hem de tenir ben clar. La claudicació de molts, primer de tot de molts polítics, ha ajudat i mogut en extrem un statu quo cada vegada més arrelat que frena la visió clara i la defensa decidida dels nostres drets. 4 - Una ganyota despectiva, estranya arreu del món. Molts catalans intoxicats contínuament des de la majoria dels medis de comunicació, sense dir que "No" d'entrada, quan pronuncien la paraula «Independència» o la paraula llibertat, ho fa amb una manifesta ganyota despectiva que en el fons no poden evitar. Aquesta ganyota, que surt del fons del subconscient de molts dels nostres compatriotes, està en plena contraposició amb el sentiment de profunda veneració i admiració que aquests dos mots generen arreu de tots els pobles del món nacionalment sans, que no han rebut el pilot d'agressions que ha rebut el nostre. Una altra vegada ja vaig expressar com de natural veiem que a Amèrica, des del cinema fins al més petit detall de la vida quotidiana, fan servir els mots "Freedom" i "Independence". O sigui que llibertat i independència per a totthom menys pels catalans! Un bon contrasentit d'aquells que no es mengen de cap manera! 5 - Un lideratge que ha renunciat! Un lideratge amb direcció equivocada. Els polítics catalans, els que haurien de defensar i guiar al poble, queden sotmesos sota la dictadura de les seves respectives cúpules, estructura arcaica de poder, i així el sentit del propi país en resulta absent o contínuament escanyat. Qui pot defensar o animar la nostra gent amb la boca closa? Qui pronuncia amb amor, sa orgull, i convenciment desacomplexat i veritable, les paraules que són i han de ser fonament d'ànim, de vida i de plenitud per al nostre poble? Qui calla acomplexat per idees errònies i messelles, quan no ho fa per interessos d'enganyoses tàctiques i estratègies? Cal una direcció, certament, però cal una direcció que com a primer interès de tots no tingui altre cosa més important, més clara i més intransigent que els nostres dres nacionals i lingüístics, com a autèntics garants dels drets individuals de tota persona. Haurem de preguntar-nos, una i una altra vegada, quins dels nostres polítics actuals del parlament de Catalunya o de fora del Parlament tindran la claredat i la valentia d'emprendre aquest nou camí? Quins tindran idea clara i sentit valent d'autèntic País Català? 6 - Fem créixer "Catalunya Acció" com si fos una gran taca d'oli. Amics, companyes i companys de país, us convido des d'aquestes consideracions a interesar-vos per aquest projecte valent de la societat civil, i concretament de tots els «Innegociables» de diferents partits i creences que volem dir al pa, pa, i al vi, vi, i a més, i sobretot., volem actuar en conseqüència. Quants més siguem els convençuts, de la necessitat de la intransigència, més forts serem. Cal que cresquem com una taca d'oli. Aleshores esdevindrà el que ens recorda n'Ibarretxe: «Sols serà el que nosaltres vulguem» Aquesta serà la nostra veritable Sobirania! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

Girona (Gironès)
Voldria participar en aquest engrescador projecte de portar el meu país a la plena sobirania. No sé quines son les meves possibilitats, per tant us demano la vostra orientació per definir-les. El que si tinc ben clar és que aquest got ja fa massa que vessa, i no voldria que com sempre fins ara, només em canviessin les estovalles.

Aquets últims mesos, tenim els polítics, catalans i espanyols amb representació parlamentària, ocupats en la redacció d'un nou Estatut per a Catalunya. És lamentable i vergonyós que els nostres representants no ens ofereixin cap més alternativa a l' Estatut, que al cap i a la fi, és una mera llei orgànica de l'Estat Espanyol opressor, o sia la seva obra mestre. Senyors polítics, el poble català ja està fart de foteses i d'anar perdent la Sobirania, el temps i els diners amb estatuts. Ningú està autoritzat a renunciar a les aspiracions de Catalunya de tornar al «statu» anterior al 1714. Ah! ... i si hi ha algú a qui li sembla que d'això fa molts anys..... que es fixi amb la roca de Gibraltar, que encara en fa mes d'anys i els espanyols no hi renuncien pas. Per posar Catalunya al lloc que li correspon, hauríem de desqualificar tots aquells polítics catalans que s'atrevissin a demanar quelcom inferior a la total independència de Catalunya. És vergonyós que els nostres polítics, en lloc de parlar clar i català emparats per l'evidència de la història, adoptin una actitud de pollets esmorteïts, enduts per la droga del poder, per la "dolce vita" i la manca de patriotisme. Davant aquesta situació hem de promoure polítics nous, que els seus programes diguin NO a l'estatut, SÍ al retorn de les Corts Catalanes, SÍ a la Constitució Catalana, SÍ a la Catalunya plural, i SÍ a la Independència, i treballin i posin data a aquests objectius. Josep Vilalta, 64 anys Berga (Berguedà) Vicepresident del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció

Vic (Osona)
Hola. A través del racó català i d'alguns mitjans m'he anat informant de Catalunya Acció. M'agradaria que m'expliquessiu una miqueta més el projecte de Catalunya Acció i que em diguessiu quines són les formes que tinc de col·laborar.
Em dic XXXXX i sóc de Vic.

Barcelona (Barcelonès)
Bon dia a tots. Sóc XXXXX, redactor de XXXXX, i estic interessat en conèixer la vostra feina i veure si hi puc participar o ajudar d'alguna manera. Sóc Economista i tinc una assessoria fiscal.

Blanes (Selva)
Bé, doncs això, m'agradaria col·laborar en aquest projecte. Sóc un noi de Blanes de 17 anys i estic cursant 1r de Batxillerat.
SALUT, FORÇA I SENY.

L'Hospitalet del Llobregat (Baix Llobregat)
Jo, XXXXX, estudiant d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballador de mitja jornada a XXXX de l'Hospitalet. M'adhereixo a la causa i objectius de Catalunya Acció.

Voldria rebre informació del que s'ha de fer per participar i/o col·laborar amb vosaltres. També estaria molt bé que "pengéssiu" la conferència que fareu a Reus a la web, ja que per motius laborals no podré assistir.

Per Catalunya, unitat nacional!
Salut i Pàtria.

Rebi tota la meva admiració i recolzament per la seva valentia i la gran lliçó de nacionalisme que ha donat a tot el país, sobretot als nostres "governants autonòmics" que s'autoanomenen "nacionalistes i independentistes. Sr. Maragall, Sr. Carod Rovira, Sr. Mas. On és el seu catalanisme? No serà que en realitat no és més que un pur i simple "col·laboracionisme" amb el seu estimat "Estado Español"? Per què no tenen els "peb......ots" d'enfrontar-se d'una vegada als nostres botxins? És que tenen por de perdre la cadira i les "peles" que porten enganzades al cul? Sóc català, independentista i donaré el que sigui necessari per a aconseguir la nostra independència. Per això m'en avergonyeixo dels meus governants que no han fet més que enganyar-nos i jugar amb els nostres sentiments patriòtics, principalment ERC i CiU, que es diuen ells mateixos "partits catalans" i no són més que una colla de venuts i caragirats. Tot això i el que vindrà no ens ha de sorprendre, doncs amb el pacte PSC-ERC ja estava tot cantat. Senyors d'ERC, si el nostre President Companys aixequés el cap i veiés en què s'ha convertit el seu partit demanaria que el tornessin a a afusellar. Amb la qüestió de la reforma de l'Estatut i els canvis en la Constitució Espanyola, aquests "polítics de poca monta" que comencin a pensar i a meditar en el que diu el refrany castellà "cuando veas la barba del vecino cortar pon la tuya a remojar". Ramon Massip, 64 anys Parets del Vallès (Vallès Oriental) Membre de Catalunya Acció

Veig amb simpatia la declaració de principis de Catalunya Accio i us manifesto la meva adhesió.

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Hola! Em dic XXXXX i tinc 19 anys. A través del Racó Català he trobat informació sobre el vostre projecte i he visitat la vostra web.La veritat és que m'ha agradat moltíssim, alhora que m'ha il·lusionat saber que es posa en marxa un projecte d'aquestes característiques, perquè el tema de "2014: independència" l'havia sentit anomenar però sols s'havia quedat en paraules. Crec que és vital unir els esforços per a aconseguir aquest objectiu.

Té un divertit costum aquest home, en Pasqual Maragall. Quan té un problema, el magnifica fins a dimensions astronòmiques i li dóna el que a ell li sembla una gran solució. Mai cap mortal ha sabut discernir si les seves solucions són o no un problema encara més gran que no pas l'inicial. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, l'Euro-regió, la promesa de milions al Carmel, ara el 3%... em seguiu? Però aquesta manera de fer té un problema. Quan les coses es torcen de debò, quan els problemes requereixen solucions de debò, assumir responsabilitats i com a mínim humilitat, això no funciona, no. Quan les preteses grans solucions no arreglen res, el nostre President es queda tancat en un atzucac i, movent-se violentament, incomprès i atrapat per la seva pròpia trampa, no fa més que superar de llarg la seva cagada inicial. I si ningú no l'atura, tot esdevé una sèrie infinita i exponencial de cagades. Això ja és insuportable, vull despertar d'aquest malson. No vull com a President algú que ha creat el concepte de "maragallada" governant a cop d'incontinència verbal, de somiar despert, d'irresponsabilitat i de plaer morbós per tot allò que és superlatiu, un cínic capaç de dir sense immutar-se que "Catalunya ja és independent" i que el Govern se sent "com una dona maltractada". No puc. Aquestes mentides fan molt de mal, dites per un President, perquè ni Catalunya és independent, ni ell es pot sentir de cap manera com una dona maltractada. En tot cas, seria tot el poble català qui es podria sentir lleugerament com una dona maltractada. Però no, segons Maragall, "Catalunya és com una dona que ha de seduir Espanya"... Respirem profundament. Si us plau, que algú aturi aquest home. Si no plega o el fan plegar aviat, proposo que emigrem tots a Groenlàndia, allà on no pugui seguir-nos de cap manera. Passaríem fred, però guanyaríem en pau mental. Juan Manuel Rodríguez Conseller de Catalunya Acció

Per sort el tema del 3% ja està en mans de la fiscalia. Ara podem respirar, esperem conclusions, confiem en una justícia malgrat massa vegades esdevé parcial i injusta, però no ens queda cap més remei. Siguem pràctics compa-triotes catalans. Oblidem per un moment els odis i contra odis partidistes. Prou sabem tots que ningú té les mans ben netes i molts tenim la teulada de vidre. Aquest parèntesi provocat per la tempesta del 3% ens ha de permetre dedicar-nos a la feina, l'autèntica feina d'alliberar-nos d'aquest estat que ens pren finament el 10% del PIB, ens el pren hora darrera hora i dia darrera dia, durant tot l'any, sense esperar ni obres ni concessions. Aquest és l'espoli fiscal de l'estat sobre Catalunya, 40 milions d'euros diaris. Cada dia se'ns emporten un hospital completament equipat o un tram d'una autopista. Catalunya i els catalans no podem aguantar aquesta pèrdua de diners, cap estat europeu s'ho pot permetre això. Això és un ofeg, això és la nostra ruïna anunciada. Això no és negociable! ERC vol superar part d'aquest dèficit en 25 anys. Però van errats perquè d'aquí 10 anys, si no reaccionem ara, haurem de tancar les caixes per falta de diner i capacitat de generar-lo. Per això, entre altres coses, però sobretot per això, els «innegociables» de tots els partits catalans guiats per un projecte fora del joc parlamentari hem començat el camí cap a l'assoliment d'un estat propi. Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

Parets del Vallès (Vallès Oriental)
El propassat 22-02, vaig estar amb vosaltres a Barcelona, comparteixo i assumeix-ho els vostres plantejaments i el vostre projecte, que també és el meu. Estic molt en contacte amb el grup d'en Salvador Molins de Berga, i per la meva part lluito amb totes les meves forces per aconseguir la llibertat i la independència del nostre país. Sóc ex-militant d'ERC. i davant del seu frau independentista, entre altres raons, em vaig acomiadar. Per seguir la lluita he format una petita plataforma de lluita independentista (serena, digna i democràtica), amb l'intenció d'unir-se a tots els grups que lluiten pel mateix i trobar-ne un que ens aglutini a tots i poguem fer la força suficient per aconseguir els nostres objectius, i per fi!! Sens dubte el moviment de connexió mútua és CATALUNYA ACCIÓ, compteu amb mi. Demano seriosament el formar part de CATALUNYA ACCIÓ, digueu-me què he de fer. Cordialment.

Senyors:
En temps tan tèrbols pel nostre país, Catalunya, com els actuals, en que cap polític, ni els que es proclamen independentistes, sembla interessat en altra cosa que en la seva butxaca, i el Parlament sembla una barreja de la plaça del mercat i pati de veïns, m'ha semblat tan atractiva la vostra crida a persones que comparteixin el desig de treballar per la independència del país i, a més a més, es "guanyin la vida dignament" que us demano que em feu arribar informació dels actes que organitzeu o algun material escrit sobre els vostres objectius.

Girona (Gironès)
Hola, estic a favor de la declaració de principis del moviment, m'agradaria col·laborar-hi. Sóc de Girona. Endavant! salut i independència!

Cornellà del Llobregat (Baix Llobregat)
Simplement, endavant i empenta amb el projecte. O ens independitzem, o ens arruïnem! SALUT!

La catàstrofe del Carmel ha estat llastimosa i deplorable. Hem vist polítics de primera línia, com ara Pasqual Maragall, Joan Clos i Rodríguez Zapatero, s'hi presentaven per a negociar amb els afectats, semblant més mercaders de l'edat mitjana que polítics d'una democràcia. Penso que, davant de la magnitud de la catàstrofe, abans d'oferir diners als afectats, hagués calgut que les administracions els haguessin donat el màxim suport moral. Per sort, no tot es pot comprar amb diners. Els afectats del Carmel, segur que mai hi haurien posat preu a les seves pertinences personals, moltes de les quals ni avui ni mai podran tornar a recuperar. Un altre despropòsit polític. Per què el president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i altres polítics arraconen la llengua catalana per dirigir-se als veïns del Carmel? Que el Carmel no és territori català? Potser ho fan perquè la parla familiar d'una part de les famílies que viuen al Carmel és el castellà, obviant que la majoria d'elles fa molts anys que viuen a Catalunya i, per tant, entenen perfectament el català. Després de gastar tants diners públics en campanyes institucionals per a la normalització de la llengua i per incitar la pràctica del bilingüisme, com pot ser que siguin els mateixos polítics, aquells qui no parlen en català als veïns del Carmel? Ha estat una desconsideració i una falta de respecte, com si els tractessin d'ignorants. Pagaria la pena que els demanessin perdó. Com és possible que, els polítics que han fet les lleis i els reglaments siguin els qui les incompleixen? Fent-ho així, per a què servirà la intensiva propaganda protagonitzada per aquella fastigosa dentadura postissa? Jordi Camps i Domènech, 66 anys Berga (Berguedà) Membre del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció

El cas és que d'una vegada per totes hi ha gent disposada a prendre les regnes de la veritat i no amagar el cap sota l'ala com fan els nostres polítics. El descrèdit dels dirigents polítics ha arribat massa lluny. I celebro que Catalunya Acció es presenti als catalans no pas com a un partit polític, sinó com a projecte polític. La diferència i el matís és, sens dubte, d'una importància cabdal i evident. Els partits polítics són com són i no canviaran pas, però la gent que s'organitza i que, sobretot, té collons per afrontar les embestides que es presentin, demostren un coratge, un tremp, una energia i un valor que els honora. I és que aquest projecte no és un projecte d'estatuts interminables, de finançaments de pa sucat amb oli, de secessionismes lingüístics ni d'etnicidis i d'altres -cidis; aquest projecte va més enllà de tot això perquè no cau en el joc a què ens han acostumat els partits. No parlem d'un partit polític, sinó d'un projecte de caire polític. Un projecte que comença a parlar clar d'independència i que, a més, gosa aproximar una data concreta per a assolir-la, cosa que cap partit polític mai no ens ha aclarit encara. Per tant, que els polítics continuin amb els seus jocs d'estira-i-arronses i de vendre'ns a preu de saldo; és el que saben fer i és l'únic que demostren que saben fer des de fa molts anys. Però no podem restar quiets. Restar quiets davant del greuge que pateix el nostre país és restar, ras i curt, presoner de la impotència. I us asseguro que allò que necessita el nostre país, més enllà de polítics que parlen amb posat esporuguit, amb aire de feblesa o amb esguard indecís, són persones que desbordin pertot energia, tremp, coratge i una veritable ambició nacional. És a dir, persones que, a diferència dels nostres polítics, arraconin la por per abraçar el coratge; deixin enrere el dubte per afrontar decidits i amb seguretat el futur; i, sobretot, persones que creguin per damunt de tot en la necessària independència de Catalunya com a condició absolutament innegociable. Albert Ubach, 30 anys Membre de Catalunya Acció Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Barcelona (Barcelonès)
Amics, feia molt de temps, que no sentia un discurs valent, clar i engrescador. Això és bo, perquè vol dir que encara hi ha capacitat de reacció en el nostre poble.
Si us puc ajudar en algun aspecte, podeu comptar amb la meva col·laboració.

Agustí Barrera i Puigví
President del CADCI

Ens cal, com el pa que mengem, una acció nova. Allunyada de les formes tradicionals dels partits polítics actuals que, amb estructures internes com les de fa cent anys, han caigut en el més obsolet dels funcionaments. Per a recuperar la confiança hauríem de començar per donar-li una imatge moderna i operativa. També foragitar per sempre els conceptes assemblearis que no porten enlloc –només a la divisió- i l'amateurisme constant que ens dóna un aire d'aprenents. És indispensable un fort pragmatisme intern i que un gran idealisme presideixi totes les accions sobre el país. Organitzativament s'ha d'actuar amb la fredor d'una multinacional, però el discurs públic ha de ser audaç, vibrant i encomanar moral de victòria. Sabem molt bé que el cor dels catalans mai ens el guanyarem amb l'estil del buròcrata desapassionat. Moure la voluntat de la nostra gent requereix una gran ambició, una rigorosa organització i un humanisme que embolcalli l'esperit del nou projecte adreçat a independitzar la nostra nació. Sense aquests fonaments no hi ha res a fer. Posar-ho en pràctica necessita d'un gran poder de seducció. Que el nostre poble vegi sobretot que caminem conjuntament amb els nous temps. En tots els aspectes. Bo i començant per com ens presentem davant els nostres compatriotes els quals volem guanyar-nos. Fons i forma, tal i com diem aquells que hem begut de les fonts de la psicoestètica. Així, cal acompanyar la vigorositat de les nostres paraules amb un estil pulcre i elegant. Les autèntiques revolucions a casa nostra es fan amb un aire senyorívol. No recordeu Francesc Macià? Tinguem ben present, per molt que ens vulguin fer creure que tot ha de passar pel sedàs de la lluita de classes, que el nostre és un poble majoritàriament de gent de classe mitjana. Ens n'hem d'avergonyir a aquestes alçades? Però no em refereixo, com crec que ha quedat prou clar, a una nova formació per a presentar-se a unes eleccions. En absolut. M'estic referint a una forma organitzada que aglutini l'afany de tants i tants catalans patriotes per tal de retornar la dignitat i la coherència al nostre poble. Sí, ens han deixat tan avall que per a poder aspirar a alguna cosa, hem de recuperar la dignitat i la coherència perduda en els pasadissos parlamentaris de Barcelona i de Madrid. No podem confiar en ningú més que en nosaltres mateixos. Per tot plegat, i perquè urgeix veure que hi ha homes i dones al país que anteposen Catalunya i la seva independència a qualsevol altra cosa, ha nascut CATALUNYA ACCIÓ. I també perquè els catalans han de veure que, més enllà de la mediocritat i el cretinisme que dominen l'escena política del país, pot haver-hi gent disposada a no utilitzar els sentiments nacionals com a moneda de canvi per obtenir vots i poltrones. Precisament per tots aquests motius, aquells que formem part de CATALUNYA ACCIÓ tenim una gran responsabilitat: no decebre, una vegada més, el poble de Catalunya. Santiago Espot, 41 anys Empresari i escriptor, President Executiu de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)

França
Benvolguda Catalunya Acció:

Tinc 17 anys i en el meu cor es consumeix una intensa flama d'amor i de passió envers el meu país i la creació de Catalunya Acció no ha fet res més sinó animar-me a seguir veient aquest bell projecte amb més il.lusió i esperança que mai, tot i que el panorama polític no ens sigui ni ens hagi estat gairebé mai favorable a Catalunya per assolir la nostra desitjada emancipació nacional.
Veig en projectes com el vostre un bri d'esperança que, no ens enganyem, no serà el pas definitiu, però de ben segur que aquest és un bon camí un cop rebutjada la lluita armada i la lluita política dins el marc espanyol resultant ser únicament font de frustracions. Bé, tot això per dir-vos que teniu el suport incondicional d'un "exiliat" a França.

Sort en la vostra lluita!

Notícia del diari Avui, 15/feb/2005 - p12 Extracte de la notícia Des del govern central es recorda: "El que no acceptarem és que , per consensuat que estigui, se'ns porti un Pla Ibarretxe sota el braç o es pretengui una imposició del Parlament català a l'espanyol. Seria inacceptable", s'assegura pujant el to. Quan al finançament, afirmen que Catalunya "no pot mirar només per ella i ja està" i que s'ha de "pactar entre tots perquè Catalunya no és ningú per dedicidr la quota de solidaritat que ha de rebre Andalusia". En tot cas Zaparero està en contacte permanent amb Pasqual Maragall -la setmana passada es van veure en privat a Barcelona- i amb José Montilla. Comentari de la notícia Després de l'experiència frustrada durant 25 anys d'encaixar Catalunya a Espanya, el nou govern del tripartit vol intentar-ho de nou. Sembla ser que ara tenim "aliats" al govern de Madriz. Hi devem tenir gent molt espavilada al nostre govern per arribar a aquestes conclusions. A molts catalans se'ns fa impossible de comprendre com els nostres governs (els d'abans i els d'ara) poden plantejar una convivència amb Espanya basada en la por (recordeu algun article de la intocable Constitución?) i el robatori (2,4 bilions de ptes cada any). És patètic que la nostra classe política digui que vol buscar l'encaix de Catalunya a Espanya, quan la realitat diària és contundent: és Espanya que fa anys que ens "encaixa". Josep Castany, 40 anys Director General de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)

Malgrat que la gravetat del cas ho requereix, ara ja sembla que tothom ho hagi oblidat. Els mercenaris de l'informació que copen els càrrecs de responsabilitat dels grans mitjans de comunicació catalans fan molt bé la feina que l'amo els encarrega. Ho aconseguiran enterrar? Almenys per la nostra part intentarem mantenir ben present l'afer del jove Eric Bertran de Lloret de Mar, acusat de terrorisme per la sinistra Audiencia Nacional del podrit Estat espanyol. Un jove patriota català de només catorze anys que ha passat la mà per la cara a tot un Parlament de Catalunya. Ell sol, amb les armes de la dialéctica i del coratge (que són les armes que esgrimeixen els grans homes), ha posat en evidència a aquells que haurien de defensar Catalunya aixoplugats en càrrecs magníficament remunerats. Quin ha estat el detonant de la seva digna actitud? Segons ell mateix va explicar davant les càmeres de televisió fa unes setmanes, al veure que el govern de Catalunya actua com un vulgar impostor al no portar a efecte una llei de normalització lingüística redactada i aprovada per ell mateix, va considerar necessari advertir de la seva falta a dues grans empreses del país que l'havien incomplert. Ja ho veieu, un adolescent fent la feina dels diputats! Qui serà tant babau com per tornar-los a votar?

Així, els membres del nostre Parlament, pendents només de lluir a la televisió i d'acatar servilment les ordres d'Espanya, actuen com una pinya a l'hora de recolzar la candidatura olimpica de Madrid 2012 però s'amagen com a conills quan es tracta de fer costat a un noi que fa la tasca de la qual ells són incapaços. Esclaus, esclaus i mil vegades esclaus! Només una gent sense dignitat, no ja nacional sinó simplement humana, pot deixar sense resposta una agressió com la patida pel jove Eric Bertrán. Per què diantre serveix aquella institució plena d'escagarrinats? Promocionen el Madrid olimpic mentre, des d'aquella mateixa ciutat, tracten com un vulgar delinqüent un català que defensa la seva terra i la seva llengua.

El que han de fer els nostres parlamentaris és una declaració solemne de comdemna i acompanyar a aquest xicot de Lloret fins les portes de la mateixa Audiencia Nacional. I just allà declarar-se ells també “culpables” de l'acusació feta pels energúmens amb toga que volen aniquilar les noves fornades de catalans independentistes. Què hauria passat? Processarien en Mas, en Carod o en Maragall? Aquesta és l'actitud que espera dels seus dirigents un poble que reclama dignitat. Però per resposta només obtenim claudicació, claudicació i claudicació. Amb tot, l'honor de Catalunya aquesta vegada l'ha salvat un adolescent de només catorze anys. Veritablement, el futur del nostre poble és en mans dels autèntics independentistes. Santiago Espot, 41 anys Empresari i escriptor, President Executiu de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)

Per sort, a la nostra terra, en aquests moments, els aires de guerra i revolució d'aquell trist 1936 són llunyans. Amb certa perspectiva ens podem mirar aquells fets, i ara ja ha arribat l'hora de proposar-nos seriosament l'assoliment d'un estat català que culmini el nostre procés de redreçament nacional.

Hi ha projectes polítics, avui a Catalunya, que des de sensibilitats nacionals diferents cerquen un millor encaix dins el sistema polític espanyol. Però nosaltres estem convençuts que ja no hi ha més cera que la que crema. Mai aquest viarany ens portarà al restabliment de la nostra segrestada sobirania en aquell altre fatídic 1714. Però, fa dies, us ho anuncio i no va de broma, està neixent un nou projecte per a l'assoliment d'un estat que estigui veritablement al servei de Catalunya. Aquest nou projecte no serà un partit polític sinó un camí innegociable que podran iniciar multitud de catalans i catalanes a banda de les seves simpaties en la gestió política de l'anar tirant a que estem acostumats, i a banda de les seves arrels i nacions d'origen. A més dels drets nacionals de Catalunya i de la seva gent que naturalment són innegociables i ha un altre innegociable important en aquest camí per a molts, es tracta del convenciment de que cap tipus de pacte amb Espanya ens hi portarà, més encara, qualsevol tipus de pacte n´és un veritable obstacle. Per això mai farem el que han fet primer CiU i ara ERC. En alguna cosa hi ha d'haver diferència entre aquests projectes i el nostre. Que quedi clar ja des d'aquestes ratlles, nosaltres mai negociarem res amb Espanya ni amb els que la secundin, res que no sigui l'acta de separació o divorci democràtic entre Catalunya i Espanya, per l'estricte acceptació i consegüent aplicació del dret de tots els pobles, àdhuc el nostre, a la independència, i també com a legítima devolució del que mai ens havia d'haver estat pres, i al que mai hem renunciat. Qui cregui que s'ha de pactar amb Espanya no serà apte per a seguir aquest camí, no cabrà dins d'aquest nostre projecte, d'aquesta drecera que ens portarà cap a la independència allà al 2014. Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció