23 de setembre 2007

ERC contra l'independentisme

Article publicat al diari Avui el 23 de setembre del 2007 A Catalunya, els pitjors enemics de l'independentisme són els independentistes. Que no pensi el lector que en la frase anterior hi ha un error tipogràfic (els follets de la impremta, en diuen). No: m'ho he rumiat bé abans d'escriure-ho. I ho argumentaré. El problema que té l'independentisme per créixer és que molta gent considera impossible la independència. A mi m'han dit sovint: "Bé, si la independència fos possible, jo potser seria independentista. Però, com que no ho és...". Aquest és un argument molt estès entre àmplies capes de la societat catalana. D'això es dedueix que, si es pogués treure el condicional ("si la independència fos possible") l'independentisme augmentaria. Ara bé: per què la gent no considera possible la independència de Catalunya? Ras i curt: per culpa dels independentistes, que no fan la feina divulgativa i pedagògica necessària perquè la independència sigui percebuda com a possible. Els independentistes són culpables. I, d'una manera més precisa, en són culpables Carod-Rovira i els dirigents d'ERC que, en quatre anys al govern i tenint tots els ressorts del poder, han estat incapaços d'explicar el seu projecte cap a la independència. Malgrat que hi ha un enorme descontentament social, el ciutadà mitjà no veu la independència com a solució. La percepció general és que no se la prenen seriosament ni tan sols els que -en teoria- són independentistes. La gent no és ximple, i sap que l'independentisme només s'utilitza per guanyar vots, per atiar visceralitats, per esbravar-se a les calçotades i per amagar les misèries del dia a dia del Tripartit 1 i del Tripartit 2. A nivell general, ha quallat aquesta equació: independentisme = demagògia. És per això que molta gent ha deixat de creure en la independència. Jo, per exemple. Perquè em pregunto: si no hi creuen ni tan sols Carod i Puigcercós, que s'hi guanyen la vida, per què hi he de creure jo, que sóc un simple aficionat? Com pot ser que fins ara (al cap de quatre anys!) ERC no es comenci a pensar de redactar un full de ruta? Carod 2014? I per què el 2014? Atesa la capacitat de persuasió que ha mostrat ERC fins ara, fóra millor fer el referèndum el 2008. Ara. Matem-ho, d'una vegada. Perquè, si les coses continuen així, el 2014 ja no quedarà ningú que cregui de debò en la independència. He dit al principi que els pitjors enemics de l'independentisme són els independentistes. Potser ho hauria de matisar: són Carod, Puigcercós, Vendrell i els independentistes que dirigeixen ara ERC. Perquè, per sort per a la gent que encara vol creure que la independència és possible, ha sorgit el Cercle d'Estudis Sobiranistes, promogut per Alfons López Tena i Hèctor López Bofill. Els seus membres tenen una virtut impagable: no estan pendents del cotxe oficial, no són sectaris i no es venen per quatre cafelitos a Madrid. Espero amb impaciència la seva tasca (com la de Joan Carretero i la d'Uriel Bertran). Potser, amb una mica de sort, em convencen que torni a ser independentista. Francesc Puigpelat Periodista

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog