Definitivament s'han acabat de treure la careta, tant el seu director D. José Antich com el Sr. Comte. Definitivament s'han posicionat en contra de tota idea de sobiranisme. Clar que tenint un equip ple de rectificadors, que malden per no fer enfadar la mà, tant la d'aquells que els paguen, com la d'aquells que representen els seus amos a la colònia, no en podíem esperar res més. Aquest diari representa la vergonya nacional, on de la renúncia nacional s'en ha fet seriositat, de la indignitat nacional s'en ha fet moderació i de la derrota nacional s'en ha fet objectiu polític. El problema no és l'Espanya antidemocràtica on vivim; l'Espanya troglodita que odia tot el que no entén, que és pràcticament tot; l'Espanya que ens insulta, menysté i ens voldria anihilats si poguessin; l'Espanya que ens roba cada any 20.000 milions d'euros. No, segons els campions mundials de la indecència nacional, els culpables som els catalans, per dir prou, per voler recobrar la nostre dignitat i la nostra llibertat nacional. I per voler ser com molts altres pobles: lliures i decidir el nostre futur. Fins quan hem se suportar que un diari que encara duu la paraula 'Espanyola' per bandera, ens doni lliçons de catalanisme? Fins quan els hem de sentir donant lliçons de moderació i centrisme, que són simplement actes de renúncia permanent, d'indignitat nacional i d'indecència personal en molts casos? Com hem de suportar que s'atraveixi a amenaçar-nos? Amb què ens volen amenaçar? Sabent qui són i d'on venen, no costa massa veure de quines amenaces estan parlant. Què s'han cregut aquest col·lecció d'indignes, amb quin dret poden amenaçar la lliure voluntat d'un poble? Com hem de suportar que aquest diari de la vergonya resti d'esquena a la nostra llengua? Els autèntics enemics de la nostra nació, no són de fora; romanen en l'interior de casa nostre, aixoplugats en el poder dels mitjans de comunicació, en els medis empresarials lligats a poders monopolístics o oligopolístics i en el funcionariat espanyolista. Tots ells amb el mateix objectiu: que Catalunya es doni per vençuda després de 300 anys i que passem de ser colònia a ser regió. S`ha arribat a un punt de no retorn i no hem de suportar mai més amenaces de covards amagats sota capçaleres. No estem disposats a que ens vinguin a buscar a casa de matinada. Vivim a l'Europa dels drets humans, no de les amenaces feixistes a la nostre lliure voluntat. Hem de fer quelcom per defensar-nos del seu verí anticatalà, i pot ser haurem de treure del calaix la campanya de l'època d'en Galinsoga. Hem d'acabar amb aquesta ruïna moral que representa una autèntica vergonya nacional. Ens manca un gran diari profundament nacional que abasti els sectors liberals i conservadors als qual es dirigeix aquesta vergonya permanent. Un medi que posi Catalunya per davant de tot, en qualsevol cas i circumstància. Som-hi doncs tots plegats. Tot està per fer i tot és possible. Lluís Tarrés Membre de Catalunya Acció 28 setembre 2007, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)