El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana defineix el terme provincià com "mancat de grandesa o de personalitat pròpia enfront de la capital". I, "provincianisme", traduït de l'Oxford Dictionary of English "la forma de vida característica de les regions fora de la capital d'un país, especialment referides com a no-sofisticades o curtes de mires". En una altra acepció, aquest diccionari ens aclareix "curtesa de mires, insularitat, manca de sofisticació".

No trobeu que s'escauen molt i molt bé aquestes definicions a la política general catalana dels últims temps? Fa poques setmanes, vèiem com tot un president de la Generalitat d'origens andalusos es doblegava, un altre cop, enfront del govern espanyol en cedir la producció de cotxes de certa empresa japonesa a una altra planta d'aquesta a fora de Catalunya. Al mateix temps, la Generalitat del Principat no té resolt el tema del finançament. Davant de les excuses i romanços, els mediocres encara han d'aguantar l'insult que tenir un finançament just és provincià. És clar, reclamar els propis interessos, i aplicat a la perfecció pels politics catalans, és ser un no-sofisticat i un curt de mires! Voler que Espanya no robi 19.000 MEUR a l'any de Catalunya també és provincià! Visca la mediocritat!

Com canvien els temps! No fa ni un segle, el rei Alfons XIII no gosava anar a Barcelona per por de trobar-se a Antoni Gaudí i que aquest no l'esbronqués públicament, i Francesc Macià, el 1931, proclamava la Republica Catalana. Sembla mentida que actes tan provincians ho deixin de ser si ens trobem davant de personatges gens mediocres com Antoni Gaudí o Francesc Macià. Se m'escaparia una riallada immensa si això mateix ho fessin Artur Mas o Joan Puigcercós. Tots els veiem massa mediocres i per tant, capacos de realitzar actes provincians, o grotescos. O no?

Per sort, quan tot semblava perdut, Catalunya compta amb l'antídot a la mediocritat i al provincianisme - es diu Catalunya Acció- i amb l'home capac d'emular Antoni Gaudí i Francesc Macià -s'anomena Santiago Espot-. A ell sí que el veig capaç d'esbroncar al Borbó de torn i proclamar la República Catalana! I recuperar aquell geni que dominava en Gaudí, en Macià, en Jaume I, en Pere III, en Pau Claris. I mes recentment, Carles Pi i Sunyer, Josep Trueta, Joan Fuster, JM Batista i Roca i Carles M Espinalt.

D'il·lustres catalans que exemplifiquen el geni català en tenim a grapats. Per què ens hem d'estimar als mediocres, doncs, que només ens volen veure convertits en mediocres perdedors més mediocres que ells? Per què nomes podem escollir entre el menys mediocre dels provincians? Ja és hora que els catalans tinguem una alternativa viable a la mediocritat actual, o al final serem una mera taca provincial al mapa espanyol i francès.

Recordeu en Francesc Pujols: "El pensament catala rebrota sempre, malgrat els seus il.lusos enterradors". Jordi Margalef i Turull Catalunya Accio Regne Unit 29 de gener del 2008