No descobrim res de nou si afirmem que la política també és un joc d'interessos. Però, la fa això menyspreable? En absolut, car, si ho pensem bé, totes les activitats humanes cerquen un profit ja sigui particular, ja sigui de grup. Fins aquí, res de nou. La política és, doncs, tan altruista o menyspreable com ho pot ser una agrupació folklòrica o un lobby econòmic. En tot cas, allò que ens permetrà de valorar l'autèntica efectivitat d'una política determinada serà el tipus d'interessos que persegueix. Poden ser més o menys clars, però el primer que caldrà esbrinar és a qui serveixen en realitat. Així, si observem les actuacions del nostres polítics catalans actuals haurem de convenir que el destinatari final de les seves accions són els mateixos partits dels quals formen part cadascun d'ells. Sempre procuren que el beneficiari sigui la seva pròpia formació. És com una mena de retroalimentació continuada on el poble de Catalunya sempre queda absolutament al marge. Una bona prova del que dic ho constitueix l'enquesta publicada aquests dies segons la qual només un 2,4% dels catalans (un 2,4%!) creuen que el nou Estatut servirà per a alguna cosa. Pot existir un divorci més gran? Però en el que no aprofundeix l'enquesta en qüestió és precisament en les causes d'aquest menyspreu generalitzat envers la cosa pública. Potser perquè les enquestes no veuen mai més enllà dels números, ignoren que, les causes, cal anar a cercar-les, simplement, en el descarat i barroer interès partidista que presideix l'escena política del país. No vivim en una democràcia, vivim en una partitocràcia on es confonen deliberadament les necessitats de Catalunya amb les del partit A o el partit B. Tot es fa, tal i com reconeixen en privat els mateixos protagonistes, en funció del baròmetre electoral. Tant se val que les enquestes, o els estudis d'opinió, manifestin clarament un ascens continuat i imparable del descrèdit dels polítics i dels seus respectius partits. O que els catalans diguin que veuen amenaçat el seu futur com a poble. Tant se val perquè allò que marca l'agenda política a casa nostra és el fet de treure dos o tres diputats més en les properes eleccions i ... més marrans a la menjadora! Naturalment, aquells qui denunciem la situació som ràpidament titllats de gent poc clara, sectària i amb ganes de rebentar-ho tot. Però, en realitat, el que els molesta és l'autoritat moral des de la qual podem parlar aquells qui mai no hem viscut de cap partida del “presupuesto general del Estado”. Aquest és el cas de la gent de Catalunya Acció. Els nostres interessos, diguem-ho alt i clar, comencen i acaben en Catalunya i la seva independència. És el nostre compromís i el nostre repte, sense una acció política determinada per un sondeig electoral. En tot cas, l'única enquesta que ens creiem és aquella que ens presenten els catalans durant els actes, reunions o entrevistes que fem per tot el país. I el que sí que us puc assegurar és que, avui, la primera aspiració d'aquest poble és aquella que mai no reflectirà cap dels estudis sociològics oficials adreçats a complaure les nostres autoritats colonials: recuperar la dignitat nacional! Santiago Espot, 41 anys Barcelona, Barcelonès President Executiu de Catalunya Acció