Ses senyories, vull dir els honorables diputats que han tret a relluir els drets històrics de Catalunya, saben a què s'exposen? Si hi ha algú que llegeixi els posts del meu bloc, convindrà amb mi que, indubtablement, s'hi palesa que sóc favorable a la recuperació dels drets històrics de Catalunya encara que potser no ho hagi escrit explícitament. Un aspecte gens negligible d'aquest assumpte sobre els drets històrics és el fet que la Generalitat de Catalunya (Diputació del General) fou creada per les Corts catalanes (el nostre antic Parlament, el primer del món) amb l'exprés propòsit que s'encarregués de la recaptació dels impostos. Però hi ha una altra qüestió que és encara més important d'assenyalar, i té molt a veure amb dues institucions, una de ben nostrada: les Corts catalanes, i l'altra doblement estrangera (espanyola i francesa): la monarquia borbònica. El cas és que les darreres Corts [catalanes], essent encara lliures (ni súbdits ni esclaus), que s'han pogut fer a la història de Catalunya foren entre finals del 1705 i el primer trimestre del 1706, i acordaren una declaració solemne que des de llavors ens lliga amb tots els qui han vessat la sang i han sofert persecució per defensar la Llibertat de Catalunya. La declaració manifestava (escric de memòria) que mai més cap Borbó no podria tenir cap lligam amb el poble català, alhora que repudiava a Felip V i a tota la seva ascendència i descendència fins a la fi dels temps. Em sap greu no poder ara mateix donar-vos la cita exacta, però segur que hi haurà algun historiador que em voldrà fer la mercè. Gràcies a la bestreta. Quan algú accepta una herència, no sols accepta de fer-se càrrec del béns i de la voluntat del testador, sinó que també s'ha de fer càrrec dels deutes o penyores que hi pugui haver. Són conscients del compromís que han d'assumir aquests quins ara, com aquell que es treu l'as de la màniga, s'han inventat la fòrmula dels "Drets històrics" per mirar de salvar allò insalvable (un estatutet ridícul)? Saben ses senyories que si aquesta fòrmula és acceptada pel Parlament hauran de renegar de la Constitució espanyola, del rei del Regne d'Espanya (i alhora de Franco que el posà a dit) a qui varen jurar (o prometre) fidelitat i acatament en prendre possessió dels seus càrrecs? A mi, m'estaria bé, més que bé, que per fi uns polítics catalans fessin un acte de responsabilitat i de sobirania i engeguessin a dida al Borbó i als seus adlàters. Però se n'han adonat els dits hàbils negociadors del que s'obligaran a fer si opten definitivament per la via dels drets històrics? Em sembla que no. Seran capaços d'encapçalar el poble català en defensa dels nostres Drets i Constitucions? Em sembla que no. Tindran els nassos de cridar a sometent --i de posar-se al davant del nostre exèrcit-- quan els espanyols ens enviïn els tancs del nou Milans del Bosc (vull dir el Boadella)? Em sembla que no. Enric Borràs El Llamp