Els independentistes de Catalunya, tots!, cada vegada més, entorn de Catalunya Acció, hem encetat un camí definit cap a una fita concreta, pel 2014. Deu anys per a poder executar un pla. Sabem on anem, i sabem que hi volem arribar sense fer marrades. L'horitzó ja està dibuixat i a hores d'ara ja no hi ha marxa endarrere! Farem que tots els catalans i catalanes, siguin quines siguin les seves arrels d'origen, visualitzin i recreïn en el seu interior aquest horitzó! Si l'estatut no serveix per a tornar la sobirania als seus veritables dipositaris, el poble de Catalunya, aquest estatut no servirà per a res. Cal un veritable alliberament o aquest estatut no serveix per a Catalunya, ja que ens deixa de nou com una colònia; i nosaltres, tots els que vivim a Catalunya no ho som d'esclaus dels espanyols, no tenim necessitat de demanar permís a ningú. Siguem seriosos. El poder, la capacitat de decisió i els propis recursos no són bajanades ni luxes innecessaris. Catalunya no pot fer el tonto contínuament i deixar-se enredar una i una altra vegada. S'hi juga el propi futur i la seva responsabilitat davant el futur del nostre món. Catalunya podria fer aportacions que altres països no fan o no poden. Però Catalunya resta muda i emmudida, en una adolescència permanent. Catalunya no necessita per a res a Espanya. Espanya, des de fa molt és un destorb pel nostre desenvolupament en infinitat de sentits. Alliberament i sobirania. Recuperar el que ens va ser pres el 1715 per un decret «baioneta» és una veritable revolució nacional que Catalunya no pot ajornar! Els partits que no defensin això de forma concreta és que pateixen d'indefinició, no saben a quin país es deuen! O potser sí que ho saben? El cas més paradigmàtic és el d'ERC. No puc entendre amb quina cara, l'11 de setembre d'enguany i el de l'any que ve, demanaran la independència de Catalunya. M'imagino la gent d'esquerra a la manifestació de la tarda corejant proclames indefinides en que no creuen, o que sembla que no creuen, o que fan tot el possible per deixar-les, també, en una indefinició permanent. O tal vegada corejaran “Federalisme espanyo"l! Federalisme Espanyol ? Com poden pretendre secessió per demà quan renuncien a concretar autodeterminació per avui? Per què enganyen el seu personal? No necessitem ERC per sobiranismes escanyolits i sobiranies compartides! Que això, fins ara, ho saben fer més bé els polítics de CiU. A més, és que vostès, senyors diputats d'ERC i CiU estan a la lluna. Sàpiguen que ni Espanya ni ningú comparteix la sobirania, tothom la vol per si mateix, i al poc temps s'oblida dels altres com ho han fet Irlanda i Polònia. Però, avui, ERC encara està en el pou de la indefinició. Són independentistes indefinits. Independència, per a quan? "No sap, no contesta". La Independència d'un país és el valor més important de tot país. I ho és perquè inclou i determina tres drets nacionals bàsics: existència, reconeixement i sobirania. Catalunya només vol el que és seu! Catalunya no pot continuar en el pou de la indefinició, i això tota la gent de Catalunya Acció ho sabem! Tots els patriotes catalans ho saben! Del fet d'emprendre el camí vers un objectiu definit i per a una data concreta, l'any 2014, en depèn la nostra vida o la nostra mort com a Poble! No ens enganyem en l'intent de definir objectius intermedis. El cas del federalisme no és una estació a mig termini. El federalisme espanyol és per a nosaltres un camí equivocat que si el seguíssim ens portaria cap a un fosc i infinit precipici. Tots els esforços els hem de dedicar a una sola finalitat: dibuixar la independència! assolir la independència! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció