Aquest objecte tan apreciat per a molts és una obsessió, aguanta popes de disbarat quan ja no queda més solució. La cadira pot amb tot llufes i pets pudents, polítics incompetents i funcionaris repel·lents. Aquest utensili tant sagrat sosté les formes del mercat; unes són una veritable preciositat, d'altres, un pecat. Els politics en fan bandera, és l'objectiu més apreciat. Ens la posen pel darrera i el poble amariconat. Fa servei als reis, mata els criminals, hi descansen els vells, la fan servir els més animals. N'hi ha que perden el cul per obtenir-la. Són els polítics malalts que amb l'ansietat de posseir-la no es priven d'objectius bestials. Aquest estri aguanta de tot: feixistes, republicans, anarquistes i capellans, gent que juga al tarot, coses rodones espaterrants, els fills de puta més grans i els dats pel cul dels catalans. Joaquim Pugnau Vidal, 60 anys Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Membre de Catalunya Acció