Article publicat a elsingulardigital.cat el dia 23 d'octubre del 2007 Sembla que la direcció d’Esquerra Republicana, després dels insults i de les desqualificacions -càncer, empestats, bluf mediàtic...- que ha dedicat a Joan Carretero, en particular, i als corrents crítics del partit, en general, haurà de reconsiderar profundament la línia de submissió al PSC que ha seguit fins ara. Que en la Conferència del passat cap de setmana la distància entre els favorables i els contraris a la renegociació del pacte de govern amb el PSC i amb ICV fos només de cinc punts (43% - 48%) és per pensar-s’ho. Però temo molt que no servirà de gaire. El virus del montillisme, que té el poder màgic de convertir els socis independentistes en avaladors de la política espanyolitzadora del PSC, només pot ser vençut per mitjà d’un tractament de xoc; només una davallada electoral pot fer reaccionar una direcció superbiosa que ja fa temps que no porta roba interior per tal de facilitar les coses als seus gentils sodomitzadors. Per altra banda, n’hi ha prou de comparar el discurs actual d’ERC amb l’anterior de CiU per veure que “tranquil·litat i bons aliments” i “el meu mal no vol soroll” són les dites que millor resumeixen la seva praxi nacional. És cert que Jordi Pujol parlava de “fer país” i que Carod-Rovira parla d’“independència”, però el primer modernitzava Espanya mentre Catalunya s’antiquava i el segon avala des d’aquí els mateixos que ens provincianitzen des d’allí. Això fa que, trenta-dos anys després de la mort de Franco, Catalunya sigui avui un país infrastructuralment obsolet, lingüísticament esblaimat i nacionalment amansit. Tot un llegat per als joves catalans. “Voteu-nos per ser decisius a Madrid”, demanava CiU mentre pactava amb el PP; “voteu-nos per ser forts a Madrid”, demana ERC mentre és incapaç de forçar Zapatero perquè eviti l’apagada de TV3 al País Valencià o perquè Salamanca torni els papers de Catalunya. La política narcòtica de CiU ens ha dut a aquest atzucac, la política montillista d’ERC posa els mobles perquè ens hi acomodem. Esquerra, per sort, continuarà viva el 2014, però algú creu que la direcció serà la mateixa? Víctor Alexandre Periodista i escriptor