29 d’octubre 2007
La degradació de Catalunya
Article publicat al diari Avui el 29 d'octubre del 2007
Cauen els trens i les andanes i les estacions elèctriques i és això del que parlem quan diem que ens roba Espanya. Però el que cau sobretot és la Catalunya moral, incapaç de reaccionar i de rebel·lar-se contra la brutalitat de tanta incompetència i tanta barra. Al capdavall aquesta és la crisi de més importància: Montilla, que haguem elevat el polsós socialisme espanyol al govern de la nació; que encara avui Zapatero continuï, a Catalunya, pujant en intenció de vot. El que és de poble retardat és que encara visquem més pendents del PP que del dany irreparable que el PSOE i el PSC sempre ens han causat. El que és dramàtic és que Zapatero pugui venir a fer el mec a Bellvitge, al bell mig del desastre que ell mateix ha organitzat, i no només ningú no l'escridassi sinó que rebi a sobre brams de suport.
El problema de Catalunya, abans de cap altra consideració, és Catalunya, i no Espanya. Previ al conflicte polític, Catalunya té un conflicte moral. Una degradació que ve del relativisme conformista i de la renúncia a l'excel·lència; del ja ho trobarem, de la banalització de l'ordre i la jerarquia, d'haver fet més llarga la llista dels drets que la dels deures i de la mesella resignació nacional a canvi del fals pragmatisme de l'anar tirant que, com era de preveure, aquests dies ha quedat mort i enterrat als esvorancs de les obres del tren de gran velocitat. "El que hem de fer és parlar dels problemes de la gent i no de qüestions identitàries": vet aquí el final de recorregut d'aquest dilema estúpid.
Després de tant fer pedagogia i de dir que no érem independentistes, ens han caigut a sobre i totes de cop, les conseqüències de ser Espanya. Aquestes són les conseqüències del regionalisme, del pactisme i del peix al cove: un país que, humiliat, cau finalment a trossos després d'haver-se deixat robar tant.
Salvador Sostres
Etiquetes:Opinió
Blog Archive
- 2013 (4)
- 2012 (5)
- 2011 (24)
- 2010 (9)
- 2009 (36)
- 2008 (60)
-
2007
(80)
- de desembre(4)
- de novembre(8)
-
d’octubre(10)
- La degradació de Catalunya
- Fer que les coses passin
- El que Pujol va robar-nos
- Temps de conseqüències
- Esquerra camí del tractament de xoc
- Juan Negrín, Barcelona i el nacionalisme (espanyol...
- Digueu-los que han perdut la xaveta
- L'independentisme no és pecat
- La independència, més a prop que mai
- Montjuïc, una oportunitat perduda?
- de setembre(6)
- d’agost(2)
- de juliol(3)
- de juny(6)
- de maig(6)
- d’abril(8)
- de març(6)
- de febrer(9)
- de gener(12)
- 2006 (131)
- 2005 (116)
- 2004 (1)
Arxiu del blog
-
►
2011
(24)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(36)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
►
2008
(60)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (6)
-
▼
2007
(80)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (8)
-
▼
d’octubre
(10)
- La degradació de Catalunya
- Fer que les coses passin
- El que Pujol va robar-nos
- Temps de conseqüències
- Esquerra camí del tractament de xoc
- Juan Negrín, Barcelona i el nacionalisme (espanyol...
- Digueu-los que han perdut la xaveta
- L'independentisme no és pecat
- La independència, més a prop que mai
- Montjuïc, una oportunitat perduda?
- ► de setembre (6)
-
►
2006
(131)
- ► de desembre (14)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (2)
-
►
2005
(116)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (7)
-
►
2004
(1)
- ► de desembre (1)