24 de maig 2008
La balcanització de França, i embolica que fa fort!
El quin és un dels països més genocides d’Europa, França, està vivint darrerament debats que s’atreveixen a qüestionar fonaments fins ara sagrats d’aquest país d’inquisidors.Els últims episodis viscuts a l’Assemblea Nacional, on el diputat Mach s’atreví a pronunciar per primer cop a la història uns mots en la llengua nacional de Catalunya, o també la recent proposta de l’UMP de reformar la Carta Magna francesa a fi de poder-hi incloure un reconeixement a les altres llengües que es parlen al país de la gallina, suposen l’aparició d’un debat que, interessadament i amb absoluta premeditació, s’ha esquivat tant com s’ha pogut per part de l’aparell genocida francès.
L’informatiu que France Info ha emès aquesta tarda és el millor retrat de la psicologia del colonitzador, del genocida i de l’exterminador de nacions. L’emissió, en la qual s’ha informat dels esdeviments esmentats més amunt, ha donat també veu a l’opinió que els oients que, via internet, han expressat sobre la possibilitat de reformar la constitució del país de les gallines per a reconèixer-hi allò que ells titllen mofèticament de “llengües regionals”.
D’opinions, com a tot arreu, n’hi ha hagut per a tots els gustos. Hi ha, però, un denominador comú que no s’escapa ni en la mentalitat genocida francesa ni l’espanyola. Aquest denominador comú és el tret fonamental que defineix els pobles colonitzadors, l’ànima dels qui justifiquen un genocidi tant –o més- gran com ho va ser el nazisme per amagar la catedral de farses i mentides amb què han forjat la seva artificial història. I és que el colonitzador és, en essència, un genocida nat i, com a tal, a més, se ne n’orgulleix.
Enmig de correus electrònics que molts oients han fet arribar encoratjant la iniciativa (correus que, sigui dit, provenients bàsicament de bretons, catalans, bascos, occitans i corsos), no han faltat aquells missatges tant típics de poc originals que són. I, entre aquests, finalment, el missatge que més bé defineix la perversió moral del colonitzador: “si finalment es reforma la constitució per reconèixer les llengües regionals, això obrirà les portes a la balcanització de França”. I embolica que fa fort!
Normalment, el colonitzador està tan capficat en assegurar-se al mil·límetre la seva tasca genocida, que oblida la seva pròpia natura: haver renunciat a l’ètica humana per esdevenir una màquina de llaurar el cel amb sang al·liena.
I és que, si només per intentar reconèixer que al país de les gallines també s’hi parlen altres llengües a part de la seva ja tremolen per una suposada balcanització de França, hem de convenir que en el fons saben que actuen com si fossin la gran Sèrbia? Evidentment, sí.
Els diputats i dirigents polítics rossellonesos i nord catalans farien bé de no caure al parany de refiar-se gaire aviat de les fosques intencions dels polítics parisencs francesos. Perquè una cosa és donar un reconeixement a les mal dites llengües regionals, i una altra és donar-los plena oficialitat. I aquesta darrera cosa, que és la que posaria al català a un nivell de plena igualtat respecte del francès a la Catalunya Nord, és el que encara esperem asseguts.
Que no es deixin enganyar, doncs, els nostres polítics, ni es deixin enlluernar per quatre focs d’encenalls, per quatre paraules boniques al més pur estil ZP ni per quatre rètols en bilingüe a Perpinyà i para de comptar.
No perdin el temps com han fet els polítics sud-catalans durant trenta anys intentant reformar Espanya. Vist el temps i les energies perdudes al sud, seria lamentable observar ara com els polítics nord-catalans cauen al parany de voler-se erigir com a reformadors de França, l’imperi d’uns gallines que a la mínima ja es creuen balcanitzats! Perquè, entre tots plegats, i després de tres-cents anys, encara no han après a desconfiar de la natura perversa amb què actuen aquests dos països?
Senyors, si bé és cert que de mica en mica s’omple la pica i que no hi ha d’haver cap dia –cap ni un- en què no s’hagi de treballar pel que sigui, encara que ens sembli poc, crec que ja és hora que entre tots plegats pensem a dibuixar per nosaltres mateixos el nostre futur, i fer-ho com a poble independent de pensament i d’acció, com a poble que només serà lliure quan aprendrem a actuar, ja des d’ara mateix, amb la seguretat de saber-nos vencedors només si realment actuem i pensem sense deixar-nos influir per cap país que s’atreveixi a fer-nos d’intermediaris del nostre destí. I és que, si volem tornar a ser independents, per quina raó hem d’actuar encara amb complexe d’esclaus?
Prou de voler-nos reduir a reformadors d’uns estats genocides. És hora d’actuar com a catalans, és a dir, autònomament, sense injerències, sense intermediaris i sense tuteles. Perquè la independència comença des del dia en què comencem a actuar per nosaltres mateixos, digui el que digui el veí.
Malbaratar energies a reformar la constitució espanyola?
Malbaratar engergies a reformar la constitució francesa?
Celebrem els petits canvis que ens són favorables, però tinguem sempre present com actuen França i Espanya, com són realment, i no caiguem en comportaments que puguin fer-nos actuar com a il·lusos o innocents.
Quan el moment de decidir serà arribat, no s'hi valdrà a tremolar el pols: o condemnem, com ara, a Perpinyà a ser la regió més pobra del sud de França, o li retornem l'esplendor de ser la gran capital i motor econòmic del nord de Catalunya.
Concentrem les nostres energies únicament a pensar en qui hem de pensar: només en nosaltres i només per nosaltres.
Albert Ubach
Catalunya Acció – Alt Empordà
24 de maig de 2008
07 de maig 2008
Josep Huguet redueix el Govern català a un "govern regional"
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, redueix el govern català a "govern regional" en unes declaracions fetes al diari Regió 7 diumenge passat. La informació explica que el conseller ha enviat una carta per demanar una reunió amb el president de Pirelli, Marco Tronchetti, i parlar sobre el futur de la fàbrica al Bages. La notícia inclou declaracions d'Huguet comentant aquesta carta i parlant sobre la possibilitat que José Montilla porti personalment les negociacions amb Pirelli. Huguet acaba confirmant que té previst reunir-se amb el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, perquè des de Madrid es pressioni el Govern italià i assegura que "aquesta ja és una qüestió d´estat i el ministeri tindrà més força que el govern regional". 7 de maig de 2008
05 de maig 2008
Catalunya Acció: la Catalunya que ja ha decidit
Imatge del darrer acte de Catalunya Acció a Berga. Regidors de Guernika parlaren amb Catalunya Acció ... i naturalment parlarem d'Independència! Això no hi ha qui ho pari. L'Espanya imperial té els dies comptats i els "españoles con mando" ho saben!---------------«el nord de la nostra política serà, a partir d’aquest moment, l’assoliment d’un Estat català independent. Tot plegat, ho fem per interpretar i donar forma a l’estat d’ànim col·lectiu del nostre poble, que ja comença a estar fart d’eufemismes que no porten enlloc. Una colònia com és Catalunya ni té cap dret ni decideix res. I si vol fer-ho, primer cal ser amo del seu propi destí. Tan difícil és dir les coses pel seu nom? Quin mal existeix a exigir la llibertat ?»
«No siguem babaus i tibem la corda fins a l’extrem que s’hagin de definir, o bé amb la independència o bé contra la independència. Però, a més a més, sense gradualismes i possiblitats de cap mena. O estan amb nosaltres o contra nosaltres. Aquestes han de ser, a partir de demà, les regles del joc. Ara manem nosaltres. És la nostra hora! és l’hora del futur de Catalunya».
02 de maig 2008
Catalunya Acció a Berga: una nova estratègia independentista
Divendres 2/maig/2008 20.30 h Sala d'actesdel Convent de Sant Francesc
Plaça de Sant Francesc, s/n - Berga
Conferència:"Una nova estratègia independentista" per Santiago Espot, president executiu de CA.
Una hora abans, el mateix Santiago Espot celebrarà una Roda de Premsa per tal d'explicar les properes accions d'aquesta organització política independentista."La nostra batalla és una batalla d'idees. Les nostres armes són el pensament, la paraula i l'esperit que transmetem en totes les nostres conferències, articles i actes.
La força que fa avançar el projecte és l'exemple de les persones que hi col·laboren, i la intel·ligència, l'audàcia i la determinació en són els elements que el caracteritzen."
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
