Ja ha passat una setmana des de l’assemblea de l’ AMI (Associació de Municipis per l’ Independència) a Vilanova i La Geltrú.

Ben poc s’ha parlat d’aquesta reunió del municipalisme independentista català als mitjans de comunicació de masses, per no dir que ha passat pràcticament desapercebuda, com si hagués estat una reunió rutinària on no s’hagués pres cap decisió rellevant.

Cal començar a sospitar que ha estat justament el contrari, que ha estat la rellevància del compromís adquirit per l’ assemblea el que ha provocat el silenci dels mitjans de comunicació.

El rebombori de les notícies de corrupció que afecten directament la classe política, el Govern i fins i tot la casa reial espanyola i la sobreposada notícia sobre les escoltes dels polítics catalans, que sembla feta a mida per tapar la anterior, però que és poc comparable pel que fa a gravetat i a més sembla que casualment va ser protagonitzada i difosa per la sucursal del partit del Govern d’Espanya, ha servit per tapar i a l’hora excusar el periodisme a l’hora de parlar de la reunió de l’ AMI, com si haguessin calgut totes les planes dels diaris i tota l’activitat dels periodistes per atendre aquests esdeveniments.

Cal recordar que l’assemblea va aprovar, a més de donar suport a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, incloure en els seus objectius estratègics la següent declaració:

1. Que tots els municipis que hi estan adherits es declarin Territori de Catalunya Lliure i Sobirà, per decisió majoritària dels seus Plens municipals i amb la màxima urgència.
   
2. Que tots els municipis que hi estan adherits comencin a exercir tot seguit, la Sobirania Fiscal per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i l’ IVA a l’Agència Tributària Catalana, en lloc de fer-ho a l’Agència espanyola. Això, ho podran fer per designació del Ple o per voluntat dels seus Batlles i equips de Govern.
   
3. Proposar a l’ ANC, als partits, associacions i tota mena de moviments sobiranistes del poble català, que col· laborin en l’ obtenció d’aquests objectius i en la incorporació de nous municipis a l’AMI.
   
4. Declarar que el nostre objectiu és la constitució d’un Estat Català Lliure i Democràtic.

Tot això, no és poca cosa i representa un canvi de rumb de l’ estratègia de l’AMI que hauria d’haver estat recollida i divulgada a bastament pels nostres mitjans de comunicació, més encara perquè es va aprovar per unanimitat de l’Assemblea General.

Ara cal veure quants ajuntaments faran el pas al que s’han compromès i això ho sabrem d’aquí a 15 dies quan toqui anar a fer el pagament de l’IRPF i l’ IVA i també haurem de veure quants celebraran Plens, extraordinaris o no, per declarar-se “Territori Lliure i Sobirà”. Esperem que hi hagi cua a l’Agència Tributària de Catalunya!

Mentre tant, la política del Govern Català i del principal partit de l’oposició (ERC) continua entestada en la promoció d’un referèndum que no té cap data ni se sap si serà vinculant, però és de suposar que ni ho serà ni s’arribarà a celebrar. El Govern de la Generalitat continua amb la seva política de retallades socials i sembla que el partit que li dona suport espera que acabin de retallar per aprovar els pressupostos del Govern, sense així haver-ne de patir el desgast.

Sembla doncs que no hi ha cap pressa per fer avançar el procés d’autodeterminació de Catalunya per part de les forces parlamentàries i que més aviat es troben incomodes i incomodades pel fet que els municipis catalans hagin pres la iniciativa, perquè cap dels dirigents del principals partits del nostre Parlament ha fet cap al·lusió a l’AMI i a la seva històrica decisió, com si això s’hagués produït en el context del planeta Mart i no en el context de la democràcia més propera al ciutadà. Com podeu comprovar, la moció que vem aprovar els interpel·la directament

Tots sabem que la majoria de municipis estan governats per CiU i ERC i la manca de relleu informatiu pot venir donat per les pressions que des d’aquests partits es pensa exercir sobre els respectius governs municipals per tal de que no tinguin cap pressa i deixin passar el temps sense adoptar el compromís adquirit.

Donat que tot plegat no ha estat conegut per la majoria de la població, això podria passar sense que el gran públic se’n adoni i ho reclami. Cal però esperar que un cop més siguin els municipis els que prenguin la iniciativa i donin exemple de coherència i fidelitat als acords assolits, als principis democràtics que suposen i al país.

Voldria equivocar-me i que tot seguit els partits catalans que es proclamen sobiranistes o partidaris del dret a decidir i l’Estat Propi em desmenteixin, anunciant que pensen donar tot el suport als ajuntaments dels seus partits respectius en la seva històrica decisió. I no sols això, sinó que pensen que ja ha arribat el moment de exercir la sobirania fiscal i començar a ingressar els impostos de totes les nostres institucions a les nostres pròpies arques i promoure que els ciutadans i empresaris catalans facin el mateix, posant fre a l’espoli fiscal.

Sembla que els nostre principals dirigents no tenen cap pressa, que cal “fer-ho bé”, però el poble català si que té pressa i a més de fer-ho més o menys bé, vol fer-ho ben aviat.

Això ho reclamo perquè vaig ser jo qui va presentar i defensar la proposta a l’assemblea i, tal com ja vaig remarcar en el meu discurs, no ens podem quedar impassibles mentre els nostres joves han de marxar a fora a cercar feina, les nostres empreses continuen tancant les portes, la nostra gent està a l’atur i els nostres avis passen tota mena de penúries.

Senyors, no podem continuar fent tots els esforços per quadrar els números de l’Estat i mirant cap a una altra banda, cal fer política en favor dels catalans, cal anar per feina!

Jordi Fornas
Batlle de Gallifa