Malgrat que la gravetat del cas ho requereix, ara ja sembla que tothom ho hagi oblidat. Els mercenaris de l'informació que copen els càrrecs de responsabilitat dels grans mitjans de comunicació catalans fan molt bé la feina que l'amo els encarrega. Ho aconseguiran enterrar? Almenys per la nostra part intentarem mantenir ben present l'afer del jove Eric Bertran de Lloret de Mar, acusat de terrorisme per la sinistra Audiencia Nacional del podrit Estat espanyol. Un jove patriota català de només catorze anys que ha passat la mà per la cara a tot un Parlament de Catalunya. Ell sol, amb les armes de la dialéctica i del coratge (que són les armes que esgrimeixen els grans homes), ha posat en evidència a aquells que haurien de defensar Catalunya aixoplugats en càrrecs magníficament remunerats. Quin ha estat el detonant de la seva digna actitud? Segons ell mateix va explicar davant les càmeres de televisió fa unes setmanes, al veure que el govern de Catalunya actua com un vulgar impostor al no portar a efecte una llei de normalització lingüística redactada i aprovada per ell mateix, va considerar necessari advertir de la seva falta a dues grans empreses del país que l'havien incomplert. Ja ho veieu, un adolescent fent la feina dels diputats! Qui serà tant babau com per tornar-los a votar?

Així, els membres del nostre Parlament, pendents només de lluir a la televisió i d'acatar servilment les ordres d'Espanya, actuen com una pinya a l'hora de recolzar la candidatura olimpica de Madrid 2012 però s'amagen com a conills quan es tracta de fer costat a un noi que fa la tasca de la qual ells són incapaços. Esclaus, esclaus i mil vegades esclaus! Només una gent sense dignitat, no ja nacional sinó simplement humana, pot deixar sense resposta una agressió com la patida pel jove Eric Bertrán. Per què diantre serveix aquella institució plena d'escagarrinats? Promocionen el Madrid olimpic mentre, des d'aquella mateixa ciutat, tracten com un vulgar delinqüent un català que defensa la seva terra i la seva llengua.

El que han de fer els nostres parlamentaris és una declaració solemne de comdemna i acompanyar a aquest xicot de Lloret fins les portes de la mateixa Audiencia Nacional. I just allà declarar-se ells també “culpables” de l'acusació feta pels energúmens amb toga que volen aniquilar les noves fornades de catalans independentistes. Què hauria passat? Processarien en Mas, en Carod o en Maragall? Aquesta és l'actitud que espera dels seus dirigents un poble que reclama dignitat. Però per resposta només obtenim claudicació, claudicació i claudicació. Amb tot, l'honor de Catalunya aquesta vegada l'ha salvat un adolescent de només catorze anys. Veritablement, el futur del nostre poble és en mans dels autèntics independentistes. Santiago Espot, 41 anys Empresari i escriptor, President Executiu de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)

Per sort, a la nostra terra, en aquests moments, els aires de guerra i revolució d'aquell trist 1936 són llunyans. Amb certa perspectiva ens podem mirar aquells fets, i ara ja ha arribat l'hora de proposar-nos seriosament l'assoliment d'un estat català que culmini el nostre procés de redreçament nacional.

Hi ha projectes polítics, avui a Catalunya, que des de sensibilitats nacionals diferents cerquen un millor encaix dins el sistema polític espanyol. Però nosaltres estem convençuts que ja no hi ha més cera que la que crema. Mai aquest viarany ens portarà al restabliment de la nostra segrestada sobirania en aquell altre fatídic 1714. Però, fa dies, us ho anuncio i no va de broma, està neixent un nou projecte per a l'assoliment d'un estat que estigui veritablement al servei de Catalunya. Aquest nou projecte no serà un partit polític sinó un camí innegociable que podran iniciar multitud de catalans i catalanes a banda de les seves simpaties en la gestió política de l'anar tirant a que estem acostumats, i a banda de les seves arrels i nacions d'origen. A més dels drets nacionals de Catalunya i de la seva gent que naturalment són innegociables i ha un altre innegociable important en aquest camí per a molts, es tracta del convenciment de que cap tipus de pacte amb Espanya ens hi portarà, més encara, qualsevol tipus de pacte n´és un veritable obstacle. Per això mai farem el que han fet primer CiU i ara ERC. En alguna cosa hi ha d'haver diferència entre aquests projectes i el nostre. Que quedi clar ja des d'aquestes ratlles, nosaltres mai negociarem res amb Espanya ni amb els que la secundin, res que no sigui l'acta de separació o divorci democràtic entre Catalunya i Espanya, per l'estricte acceptació i consegüent aplicació del dret de tots els pobles, àdhuc el nostre, a la independència, i també com a legítima devolució del que mai ens havia d'haver estat pres, i al que mai hem renunciat. Qui cregui que s'ha de pactar amb Espanya no serà apte per a seguir aquest camí, no cabrà dins d'aquest nostre projecte, d'aquesta drecera que ens portarà cap a la independència allà al 2014. Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció