Ja fa temps que estava buscant una organització així, de l'estil del lobbyperlaindependencia de Mallorca, una organització únicament destinada a l'alliberament nacional dels països catalans. Sóc estudiant d'enginyeria de telecomunicacions, tot i que sovint no disposo de preu temps, m'agradaria poder col·laborar en aquesta iniciativa...Espero resposta!

1 - La llibertat de tot poble és un dret innegociable. El projecte per l'assoliment d'un estat català l'any 2014 és una de les respostes més conseqüents per varis motius que us argumentaré. Primer, és una actitud de resposta al convenciment dels nostres drets de poble; clar i contundent convenciment! La nostra llibertat és innegociable! Però hi ha un altre fet que també reclama a crits la nostra tasca i ferma decisió d'empredre aquest camí que, repeteixo, ens ha de portar cap al punt d'inflexió en que començarem a dotar-nos d'un estat plenament nostre, dit sense embuts un Estat Català. 2 - Fets nacionals totalment aliens. L'altre fet també provocador de semblant resposta és la manifesta incapacitat de l'estat espanyol per a ésser plenament defensor de les nacionalitats gallega, basca i catalana. No hi ha sortida possible, és un fet endèmic, només hi ha un camí ... el divorci! I és així perquè els espanyols entenen com a perjudicial per a la seva nació tot el que els és nacionalment aliè. 3 - Nosaltres ho hem de tenir clar. Però hem de tenir present que el problema fonamental no està a Madrid, com a capital de l'estat espanyol, ni tant sols en l'imaginari dels espanyols, sinó que som nosaltres, la gent dels Països Catalans, els que ho hem de tenir ben clar. La claudicació de molts, primer de tot de molts polítics, ha ajudat i mogut en extrem un statu quo cada vegada més arrelat que frena la visió clara i la defensa decidida dels nostres drets. 4 - Una ganyota despectiva, estranya arreu del món. Molts catalans intoxicats contínuament des de la majoria dels medis de comunicació, sense dir que "No" d'entrada, quan pronuncien la paraula «Independència» o la paraula llibertat, ho fa amb una manifesta ganyota despectiva que en el fons no poden evitar. Aquesta ganyota, que surt del fons del subconscient de molts dels nostres compatriotes, està en plena contraposició amb el sentiment de profunda veneració i admiració que aquests dos mots generen arreu de tots els pobles del món nacionalment sans, que no han rebut el pilot d'agressions que ha rebut el nostre. Una altra vegada ja vaig expressar com de natural veiem que a Amèrica, des del cinema fins al més petit detall de la vida quotidiana, fan servir els mots "Freedom" i "Independence". O sigui que llibertat i independència per a totthom menys pels catalans! Un bon contrasentit d'aquells que no es mengen de cap manera! 5 - Un lideratge que ha renunciat! Un lideratge amb direcció equivocada. Els polítics catalans, els que haurien de defensar i guiar al poble, queden sotmesos sota la dictadura de les seves respectives cúpules, estructura arcaica de poder, i així el sentit del propi país en resulta absent o contínuament escanyat. Qui pot defensar o animar la nostra gent amb la boca closa? Qui pronuncia amb amor, sa orgull, i convenciment desacomplexat i veritable, les paraules que són i han de ser fonament d'ànim, de vida i de plenitud per al nostre poble? Qui calla acomplexat per idees errònies i messelles, quan no ho fa per interessos d'enganyoses tàctiques i estratègies? Cal una direcció, certament, però cal una direcció que com a primer interès de tots no tingui altre cosa més important, més clara i més intransigent que els nostres dres nacionals i lingüístics, com a autèntics garants dels drets individuals de tota persona. Haurem de preguntar-nos, una i una altra vegada, quins dels nostres polítics actuals del parlament de Catalunya o de fora del Parlament tindran la claredat i la valentia d'emprendre aquest nou camí? Quins tindran idea clara i sentit valent d'autèntic País Català? 6 - Fem créixer "Catalunya Acció" com si fos una gran taca d'oli. Amics, companyes i companys de país, us convido des d'aquestes consideracions a interesar-vos per aquest projecte valent de la societat civil, i concretament de tots els «Innegociables» de diferents partits i creences que volem dir al pa, pa, i al vi, vi, i a més, i sobretot., volem actuar en conseqüència. Quants més siguem els convençuts, de la necessitat de la intransigència, més forts serem. Cal que cresquem com una taca d'oli. Aleshores esdevindrà el que ens recorda n'Ibarretxe: «Sols serà el que nosaltres vulguem» Aquesta serà la nostra veritable Sobirania! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

Girona (Gironès)
Voldria participar en aquest engrescador projecte de portar el meu país a la plena sobirania. No sé quines son les meves possibilitats, per tant us demano la vostra orientació per definir-les. El que si tinc ben clar és que aquest got ja fa massa que vessa, i no voldria que com sempre fins ara, només em canviessin les estovalles.

Aquets últims mesos, tenim els polítics, catalans i espanyols amb representació parlamentària, ocupats en la redacció d'un nou Estatut per a Catalunya. És lamentable i vergonyós que els nostres representants no ens ofereixin cap més alternativa a l' Estatut, que al cap i a la fi, és una mera llei orgànica de l'Estat Espanyol opressor, o sia la seva obra mestre. Senyors polítics, el poble català ja està fart de foteses i d'anar perdent la Sobirania, el temps i els diners amb estatuts. Ningú està autoritzat a renunciar a les aspiracions de Catalunya de tornar al «statu» anterior al 1714. Ah! ... i si hi ha algú a qui li sembla que d'això fa molts anys..... que es fixi amb la roca de Gibraltar, que encara en fa mes d'anys i els espanyols no hi renuncien pas. Per posar Catalunya al lloc que li correspon, hauríem de desqualificar tots aquells polítics catalans que s'atrevissin a demanar quelcom inferior a la total independència de Catalunya. És vergonyós que els nostres polítics, en lloc de parlar clar i català emparats per l'evidència de la història, adoptin una actitud de pollets esmorteïts, enduts per la droga del poder, per la "dolce vita" i la manca de patriotisme. Davant aquesta situació hem de promoure polítics nous, que els seus programes diguin NO a l'estatut, SÍ al retorn de les Corts Catalanes, SÍ a la Constitució Catalana, SÍ a la Catalunya plural, i SÍ a la Independència, i treballin i posin data a aquests objectius. Josep Vilalta, 64 anys Berga (Berguedà) Vicepresident del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció

Vic (Osona)
Hola. A través del racó català i d'alguns mitjans m'he anat informant de Catalunya Acció. M'agradaria que m'expliquessiu una miqueta més el projecte de Catalunya Acció i que em diguessiu quines són les formes que tinc de col·laborar.
Em dic XXXXX i sóc de Vic.

Barcelona (Barcelonès)
Bon dia a tots. Sóc XXXXX, redactor de XXXXX, i estic interessat en conèixer la vostra feina i veure si hi puc participar o ajudar d'alguna manera. Sóc Economista i tinc una assessoria fiscal.

Blanes (Selva)
Bé, doncs això, m'agradaria col·laborar en aquest projecte. Sóc un noi de Blanes de 17 anys i estic cursant 1r de Batxillerat.
SALUT, FORÇA I SENY.

L'Hospitalet del Llobregat (Baix Llobregat)
Jo, XXXXX, estudiant d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballador de mitja jornada a XXXX de l'Hospitalet. M'adhereixo a la causa i objectius de Catalunya Acció.

Voldria rebre informació del que s'ha de fer per participar i/o col·laborar amb vosaltres. També estaria molt bé que "pengéssiu" la conferència que fareu a Reus a la web, ja que per motius laborals no podré assistir.

Per Catalunya, unitat nacional!
Salut i Pàtria.

Rebi tota la meva admiració i recolzament per la seva valentia i la gran lliçó de nacionalisme que ha donat a tot el país, sobretot als nostres "governants autonòmics" que s'autoanomenen "nacionalistes i independentistes. Sr. Maragall, Sr. Carod Rovira, Sr. Mas. On és el seu catalanisme? No serà que en realitat no és més que un pur i simple "col·laboracionisme" amb el seu estimat "Estado Español"? Per què no tenen els "peb......ots" d'enfrontar-se d'una vegada als nostres botxins? És que tenen por de perdre la cadira i les "peles" que porten enganzades al cul? Sóc català, independentista i donaré el que sigui necessari per a aconseguir la nostra independència. Per això m'en avergonyeixo dels meus governants que no han fet més que enganyar-nos i jugar amb els nostres sentiments patriòtics, principalment ERC i CiU, que es diuen ells mateixos "partits catalans" i no són més que una colla de venuts i caragirats. Tot això i el que vindrà no ens ha de sorprendre, doncs amb el pacte PSC-ERC ja estava tot cantat. Senyors d'ERC, si el nostre President Companys aixequés el cap i veiés en què s'ha convertit el seu partit demanaria que el tornessin a a afusellar. Amb la qüestió de la reforma de l'Estatut i els canvis en la Constitució Espanyola, aquests "polítics de poca monta" que comencin a pensar i a meditar en el que diu el refrany castellà "cuando veas la barba del vecino cortar pon la tuya a remojar". Ramon Massip, 64 anys Parets del Vallès (Vallès Oriental) Membre de Catalunya Acció

Veig amb simpatia la declaració de principis de Catalunya Accio i us manifesto la meva adhesió.

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Hola! Em dic XXXXX i tinc 19 anys. A través del Racó Català he trobat informació sobre el vostre projecte i he visitat la vostra web.La veritat és que m'ha agradat moltíssim, alhora que m'ha il·lusionat saber que es posa en marxa un projecte d'aquestes característiques, perquè el tema de "2014: independència" l'havia sentit anomenar però sols s'havia quedat en paraules. Crec que és vital unir els esforços per a aconseguir aquest objectiu.

Té un divertit costum aquest home, en Pasqual Maragall. Quan té un problema, el magnifica fins a dimensions astronòmiques i li dóna el que a ell li sembla una gran solució. Mai cap mortal ha sabut discernir si les seves solucions són o no un problema encara més gran que no pas l'inicial. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, l'Euro-regió, la promesa de milions al Carmel, ara el 3%... em seguiu? Però aquesta manera de fer té un problema. Quan les coses es torcen de debò, quan els problemes requereixen solucions de debò, assumir responsabilitats i com a mínim humilitat, això no funciona, no. Quan les preteses grans solucions no arreglen res, el nostre President es queda tancat en un atzucac i, movent-se violentament, incomprès i atrapat per la seva pròpia trampa, no fa més que superar de llarg la seva cagada inicial. I si ningú no l'atura, tot esdevé una sèrie infinita i exponencial de cagades. Això ja és insuportable, vull despertar d'aquest malson. No vull com a President algú que ha creat el concepte de "maragallada" governant a cop d'incontinència verbal, de somiar despert, d'irresponsabilitat i de plaer morbós per tot allò que és superlatiu, un cínic capaç de dir sense immutar-se que "Catalunya ja és independent" i que el Govern se sent "com una dona maltractada". No puc. Aquestes mentides fan molt de mal, dites per un President, perquè ni Catalunya és independent, ni ell es pot sentir de cap manera com una dona maltractada. En tot cas, seria tot el poble català qui es podria sentir lleugerament com una dona maltractada. Però no, segons Maragall, "Catalunya és com una dona que ha de seduir Espanya"... Respirem profundament. Si us plau, que algú aturi aquest home. Si no plega o el fan plegar aviat, proposo que emigrem tots a Groenlàndia, allà on no pugui seguir-nos de cap manera. Passaríem fred, però guanyaríem en pau mental. Juan Manuel Rodríguez Conseller de Catalunya Acció

Per sort el tema del 3% ja està en mans de la fiscalia. Ara podem respirar, esperem conclusions, confiem en una justícia malgrat massa vegades esdevé parcial i injusta, però no ens queda cap més remei. Siguem pràctics compa-triotes catalans. Oblidem per un moment els odis i contra odis partidistes. Prou sabem tots que ningú té les mans ben netes i molts tenim la teulada de vidre. Aquest parèntesi provocat per la tempesta del 3% ens ha de permetre dedicar-nos a la feina, l'autèntica feina d'alliberar-nos d'aquest estat que ens pren finament el 10% del PIB, ens el pren hora darrera hora i dia darrera dia, durant tot l'any, sense esperar ni obres ni concessions. Aquest és l'espoli fiscal de l'estat sobre Catalunya, 40 milions d'euros diaris. Cada dia se'ns emporten un hospital completament equipat o un tram d'una autopista. Catalunya i els catalans no podem aguantar aquesta pèrdua de diners, cap estat europeu s'ho pot permetre això. Això és un ofeg, això és la nostra ruïna anunciada. Això no és negociable! ERC vol superar part d'aquest dèficit en 25 anys. Però van errats perquè d'aquí 10 anys, si no reaccionem ara, haurem de tancar les caixes per falta de diner i capacitat de generar-lo. Per això, entre altres coses, però sobretot per això, els «innegociables» de tots els partits catalans guiats per un projecte fora del joc parlamentari hem començat el camí cap a l'assoliment d'un estat propi. Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

Parets del Vallès (Vallès Oriental)
El propassat 22-02, vaig estar amb vosaltres a Barcelona, comparteixo i assumeix-ho els vostres plantejaments i el vostre projecte, que també és el meu. Estic molt en contacte amb el grup d'en Salvador Molins de Berga, i per la meva part lluito amb totes les meves forces per aconseguir la llibertat i la independència del nostre país. Sóc ex-militant d'ERC. i davant del seu frau independentista, entre altres raons, em vaig acomiadar. Per seguir la lluita he format una petita plataforma de lluita independentista (serena, digna i democràtica), amb l'intenció d'unir-se a tots els grups que lluiten pel mateix i trobar-ne un que ens aglutini a tots i poguem fer la força suficient per aconseguir els nostres objectius, i per fi!! Sens dubte el moviment de connexió mútua és CATALUNYA ACCIÓ, compteu amb mi. Demano seriosament el formar part de CATALUNYA ACCIÓ, digueu-me què he de fer. Cordialment.