Tot el meu suport al projecte des de Barcelona. Raó: sempre he defensat la justícia i em sembla l'opció més justa. El menyspreu que el país veí mostra cap als Països Catalans no té qualificatiu. A més a més, històricament Catalunya pertany a Espanya per imposició i no pas per voluntat pròpia. Les imposicions sempre acaben malament, "la història és sàvia i farà justícia", això és el que ens mostra la història. La independència, a més d'aconseguir que els nostres diners no fossin furtats pels espanyols, incidiria en una més gran defensa de la nostra llengua. Em fa molta llàstima cada cop que sento comentaris com "habla en cristiano" o "ese dialecto que os empeñáis en llamar lengua...".

Jo parlo català perquè és la meva llengua, visc a Catalunya perquè és el meu país i menjo productes catalans perquè són del meu país!
Visca Catalunya lliure! Visca la justícia!

Roses (Alt Empordà) i Badalona (Barcelonès)
Hola ! Sóc en XXXXX, català fins el moll de l'os i independentista!! Ja és hora que ens belluguem. Estic interessat en qualsevol projecte que ens ajudi a ser un país lliure i sense opressions ! gràcies ! Estic jubilat, tinc 68 anys i visc a Roses (Empordà). La meva filla continua:

Hola! Estic totalment d´acord que ens hem d´organitzar i aconseguir allò que ens van robar l´any 1714. Vull participar i vull adherir-me als vostres projectes. XXXXX, 38 anys, catalana separatista i metgessa. Visc a Badalona. Moltes gràcies !

Vic (Osona)
Hola a tots i a totes! Em dic XXXXX i sóc de Vic, ciutat on he nascut i crescut ara fa 19 anys. Sóc independentista i moltes vegades m'imagino la meva terra lliure, sense imposició de cap estat que pugui oprimir els drets socials, culturals, esportius i polítics de Catalunya i en definitiva dels Països Catalans. Tant de bo pels voltans del 2014 siguem un país normalitzat de cap a peus. M'encanta la vostra iniciativa i crec que és el camí per a aconseguir el nostre objectiu, però el que hauríem d'aconseguir és la unitat de totes les organitzacions catalanistes independentistes perquè com ja se sap, LA UNIÓ FA LA FORÇA, i ara cal més que mai! Abans de marxar em voldria adreçar a tots els catalans que no es consideren independentistes per dir-los que la nostra tasca és recuperar d'una vegada per totes una terra, aquella terra en la qual fins el 1714 vivíem tranquil·lament i erem molt feliços, però un bon dia ens la van ocupar i encara perdura.....Som un país ocupat i per tant seguint les lleis de la democràcia tenim el dret a no ser-ho! Crec que és el mínim que podem fer! Si et plau, LLUITEM PER UNA BONA CAUSA!!! SALUT I VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!!

CiU ha tornat a renunciar, a abaixar-se els pantalons i a ajupir-se davant de l'amo perquè l'amo faci la seva feina: seguir espoliant el poble català material i espiritualment a canvi de la seva menjadora i la dels seus amics. De fet no ens ha de sorprendre. En Jordi Pujol fa 25 anys que ho ve fent. Pobre esclau -o potser gran interessat-. Ell pensant-se que s'emportava peix al cove, i mentre, Catalunya amb un espoliació fiscal de 40 MEUR cada dia. Han estat incapaços d'aconseguir allò que els bascos fa 25 anys que tenen en matèria fiscal. Vaja nivell de polítics que tenim ! Vistos els resultats és inevitable malpensar. I això que en Mas deia que tenia un roc a la faixa. Li deu haver passat com a la famosa clau d'en Carod Rovira que li van canviar el pany. No ens confonguem. L'enemic a vèncer és Espanya però la causa de que el nostre país no avanci cap a la independència la trobarem en les actituds i renúncies dels nostres líders polítics encaixistes, en les nostres pròpies files. Potser ara molta gent, entendrà perquè David Madí, membre de l'executiva de CiU i home de confiança d'Artur Mas, quan va esclatar la crisi al Barça per l'afer Echevarria, va deixar ben clar que "el nacionlisme català devia molts favors a la família Echevarria". Hi ha relacions estretes ben conegudes entre alguns Pujol i alguns Echevarría. Juan Echevarría Puig, el pare de la família i sogre d'en Laporta, és membre del patronat de la Fundación Francisco Franco, col·labora amb la Plataforma 2003 Pro Memoria José Antonio, va ser president de Fecsa, va ser multat per la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores) per utilitzar informació privilegiada en benefici propi i va finançar la campanya d'en Laporta al Barça. Tot un currículum per a un franquista. Possiblement l'home més poderós de Catalunya i sense cap dubte un home perillós. Potser ara molta gent entendrà per què només el seu fill, Alejandro Echevarría, i gràcies als contactes del seu pare, podia resoldre els problemes de violència al Camp Nou. Des de Catalunya Acció seguirem denunciant tots aquells estafadors de la il·lusió del nostre poble. Es fan passar per defensors dels interessos dels catalans quan no serien capaços ni de defensar el menjar dels seus fills. Poc a poc els catalans van despertant de Pujolàndia, el somni de l'encaix creat per la psocioconvergència catalana hereva de la nefasta concepció del poble català que tenia en Jaume Vicens i Vives. Seguint en la nostra línia recta cap a la independència, el proper 27 de gener en Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, realitzarà la conferència "Trencar amb Espanya", l'únic camí que ens portarà un futur ple de dignitat i prosperitat. Des d'aquestes línies volem felicitar el BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya). És el primer col·lectiu que ha entès que si volem reconstruir el nostre país fins a assolir la independència no n'hi ha prou en defensar la nostra identitat (la llengua, la història, la sardana, l'economia, etc.). Cal defensar a la vegada una entitat, una concepció política del nostre país que protegeixi la nostra identitat. I això vol dir defensar la necessitat de tenir un Estat propi. I a més cal fer-ho mitjançant una acció coordinada emmarcada en un projecte polític (no un partit polític). Defensar la identitat del nostre poble és una tasca molt lloable i diu molt de les persones que hi dediquen esforç i diners, però a aquestes mateixes persones no els costarà entendre que si cada associació segueix a la seva trinxera (de la llengua, l'economia, la història, etc.) i cadascú va disparant a la seva bola sense ordre ni concert, la batalla la tenim perduda. Aquest és el motiu pel qual moltes associacions tenen la sensació que no avancem, i la solució és ben senzilla. No es guanya cap batalla quedant-se a les trinxeres, defensant només la identitat. Cal sortir de les trinxeres i comprometre's en la defensa d'una entitat per al nostre poble. Josep Castany, 41 anys Director General de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)

Barcelona (Barcelonès)
He llegit el vostre web i estic molt interresat en rebre informació i també en col·laborar puntualment fins on estigui a l'abast de la meva mà. Estudio Humanitats a Barcelona i treballo d'obrer qualificat en el sector serveis. Poseu-vos en contacte amb mi per a qualsevol cosa que pugui fer en aquests o d'altres àmbits! No podem acceptar la mediocritat espanyola i els seus insults com quelcom normal!!! CATALUNYA, INDEPENDÈNCIA JA !!

El passat mes de novembre hi va haver a Espanya dues notícies ferroviàries que ens haurien de fer reflexionar profundament, en la mateixa línia que suggeria en els meus dos darrers articles " Espanya s'està independentitzant de nosaltres amb els nostres diners " i " L'esquerda irreversible a tot el país ".

Per una banda, s'ha inaugurat ja el TGV Madrid-Toledo. I per l'altra banda es va anunciar que el TGV Madrid-Valladolid estarà acabat per al 2007 . Fantàstic. No, no són pas ingenus ni irresponsables, és simplement que Espanya s'està equipant fins a les dents , i aquí encara n'hi ha que es donaran per "satisfets" si el TGV Lleida-Barcelona arriba el 2008 i a 250km/h. Encara recordo les paraules dels nostres polítics quan se'n va fer oficial el darrer retard: "Home, què hi farem…millor que arribi tard però que arribi bé". De debò que se m'acaben les paraules per a descriure la baixesa moral dels nostres dirigents. Molt haurien de canviar les coses per tal que el TGV Lleida-Barcelona anés a 300km/h. I més encara haurien de canviar per tal que el TGV arribi a Perpinyà abans del 2010. Sembla mentida que no ens adonem encara que l'estafa d'Espanya i França és tan simple que consisteix a posar-nos la pastanaga davant dels nassos, mentre s'equipen tot l'altiplà castellà amb tecnologia punta i els ports de Marsella i Algesires deixaran en ridícul els de Barcelona i València. Sí, la percepció és correcta: ens tracten com a competidors. Practiquen una asfíxia premeditada, executen un pla perfecte.

Si voleu un exemple més de tot això, recentment a la cimera franco-espanyola es va "acordar" accelerar alguns projectes prioritaris, como ara les connexions viàries i ferroviàries transpirinenques. Algun despistat es podria pensar que “evidentment” parlaven del TGV Figueres-Perpinyà. Doncs no, llegint la lletra petita, parlaven més aviat de la connexió per Canfranc i Somport (Aragó) fins a enllaçar amb Pau (Occitània). És a dir, que ja ens ho estan dient pràcticament a la cara i encara no ho volem escoltar: a mig termini la connexió ferroviària d'altes prestacions per a mercaderies entre Espanya i França es farà per l'Aragó, a nosaltres no ens volen per a res més que pagar totes aquestes obres mentre ens tenen entretinguts amb el “nostre” TGV que no connectarà Barcelona i València entre elles (això seria un error imperdonable per part d'Espanya de cara al seu macabre pla) sinó totes dues per separat amb Saragossa i Madrid. Resumint, serà un TGV lent, que arribarà 20 anys tard, i que a més no serà pas el nostre sinó que només tindrà el propòsit d'absorbir-nos una mica més, xuclar-nos fins a l'última gota de sang, a favor del territori veritablement espanyol. El nostre hauria d'anar de Perpinyà a Elx i ens el podríem pagar perfectament nosaltres solets amb els 20.000 MEUR que Espanya roba als Països Catalans en un sol any.

En voleu més, sobre ferrocarrils? És públic que la nova línia 9 del metro de Barcelona té greus problemes de finançament i que els 3.000 MEUR que havia de costar en realitat es pagaran a terminis fins al 2053 (havent-hi de sumar els interessos, és clar) i que en lloc del 2007 com es va anunciar, entrarà en servei cap al 2013 segons un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Igual de públic és que de la línia 12 , que van anunciar ja fa un anys que aniria de Sarrià a Castelldefels, ara ja només es pensa a executar el tram Sant Boi-Castelldefels (5 anys després d'anunciar-la, ara diuen que “s'ha de repensar”) i fins i tot aquest tram no té encara ni finançament a la vista com a mínim fins al 2010 . Per no parlar de la prolongació de la línia 2 de Montjuïc a la Fira-2, que estava prevista per CiU per al 2005 (riem o plorem…?) i que ara es contempla per al 2010 com a mínim. Sí, exacte, tots aquests projectes eren i són brindis al sol, per no dir directament preses de pèl a la població.

Exactament igual com l'eix transversal ferroviari que Maragall i Nadal volen construir entre el 2010 i el 2020 perquè diuen que abans no es pot pagar (costarà 6.500 MEUR, equivalent a simplement uns 5 mesos de l'espoli actual que patim). O ara que el conseller Nadal anuncia tot orgullós que el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya preveu uns 30.000 MEUR en 20 anys per a xarxa ferroviària, sembla que oblidi que els catalans sabem dividir: això són 1.500 MEUR cada any, és a dir, equivalent al que Espanya ens espolia en només 1 mes i mig. Però molt em temo que fins i tot això és un altre brindis al sol, perquè en tenen molts antecedents.

I mentre tot això passa, la Comunitat de Madrid no es conforma amb el MetroSur (una línia de metro que uneix les poblacions del sud de Madrid, passant soterrada per camps encara inhabitats, per cert) sinó que ja està executant els MetroNorte, MetroEste i MetroOeste, com a part de “la major expansió de la història del metro de Madrid (en total uns 90kms i 80 estacions) en una sola legislatura” de la Sra. Aguirre. Una cosa així com si ara decidíssim fer, entre d'altres ampliacions de la xarxa en nomes 4 anys, un Metro-Delta del Llobregat, un Metro-Maresme i un Metro-Vallès Oriental, o un Metro-Elx/Alacant, o Metro-Reus/Tarragona. Us imagineu l'impacte positiu que això suposaria? Jo me l'imagino una mica, i els economistes més encara, per això m'emprenyo jo i s'emprenyen ells. Sabeu el que costa tota aquesta ampliació de la xarxa de metro de Madrid? Doncs uns 4.000 MEUR, és a dir, un 60% del que costaria l'eix transversal ferroviari anunciat per Maragall per al 2020, o el que és el mateix, només uns 3 mesos de l'espoli que patim actualment. Per això, quan els nostres polítics diuen que el transport públic és una prioritat absoluta, els hauria de caure la cara de vergonya quan saben que les obres ferrovàries previstes al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (i ja som a mig camí) van a un ritme patètic, i totes juntes sumaven només uns 7.500 MEUR (equivalent a 6 mesos d'espoli).

Sí, és normal que bulli la sang després de saber tot això. Mentrestant els nostres polítics s'omplen la boca de cofoisme. El Sr. Castells va tenir fa unes setmanes la poca vergonya de dir a TV3 que "la situació econòmica de Catalunya és francament bona", mentre d'altra banda diu que "haurem d'esperar 20 anys per a tenir un finançament semblant als bascos" i veiem que el col·lapse de la sanitat i l'ensenyament públics ja el tenim a tocar, i que les infraestructures que necessitem ja avui des de fa anys trigaran encara 15 anys en arribar com a mínim. El que ja no és tan normal és que, sabent-ne la solució, no decidim aplicar-la o exigir-la de manera fulminant.

Per això, aprofitant que parlem de trens, hem de ser conscients que els nostres dirigents polítics actuals només visualitzen una via per al nostre país: una via espanyola, una via morta. Haurem de ser la gent de l'anomenada "societat civil" els que parem el tren, el canviem a una via amb futur i comencem novament a rodar, ara sí, amb plena responsabilitat i amb il·lusió. Aquest "canvi de via” significa una bandera catalana a l'ONU, el nostre Ministeri d'Economia i unes Agències Tributàries a Palma, València i Barcelona, amb el pany ja canviat i les claus ben guardades a la vora de la Mediterrània. Aquest és l'únic futur digne per als Països Catalans. Si hi renunciem ara que ho tenim a l'abast, després no ens queixem quan la nostra economia sigui com la de la Catalunya Nord: un gran geriàtric per a centreeuropeus, turisme barat, immigració descontrolada i no integrada, un 15% d'atur i els joves emigrant en massa (aleshores potser sí, en TGV) a Madrid o a París, per no dir a Alemanya, Anglaterra o Estats Units.

Ara que finalment el debat sobre l'espoli fiscal és públic, ara que l'esquerda ja és visible a tot el territori, i ara que ja hi ha com a mínim un projecte concret –Catalunya Acció- per a assolir un Estat independent, és una oportunitat històrica per a arribar fins al final i esdevenir un poble adult, i poder pagar-nos nosaltres mateixos tot allò que ens farà un país modern i amb futur, començant per una xarxa ferroviària digna i adequada al país que som. Que Antoni Castells s'hagi d'empassar les seves roïnes paraules i, d'aquí a 20 anys, en lloc de tenir un "finançament autonòmic" com l'Euskadi dels 80 quan ja no caldrà, tinguem en canvi les terceres eleccions de la República Federal Catalana, i una ambaixada a totes les capitals del món.

Juan Manuel Rodríguez, 30 anys
Castelldefels (Baix Llobregat)
Conseller de Catalunya Acció

Les declaracions del tinent general espanyol José Mena Aguado, aquest col·leccionista de medalles del sempre i eternament cutre exèrcit espanyol, han provocat un ensurt important entre molts catalans que de bona fe han estat vivint, i molts encara viuen , dins la bombolla de Pujolàndia. Per a molts catalans el despertar del somni de l'encaix a Espanya està essent desconcertant, traumàtic i no entenen què està passant. Més val que es rentin la cara amb aigua ben freda perquè tornaran a venir bastonades si no ens avancem als esdeveniments. Per això ha nascut el projecte de Catalunya Acció, i una de les claus fonamentals del Pla Independència 2014 és el correcte moviment de les relacions internacionals. El general Mena va llegir en veu alta allò que està escrit en la Constitució Franco-Borbònica d'Espanya. Tècnicament se'n diu terrorisme d'Estat però quan se li dona cos legal se'n diu protegir l'ordre constitucional . És el que passa quan mort el dictador en lloc de fer justícia es va optar per l'oblit. Vostès, Sr. Jordi Pujol, Sr. Miquel Roca i tots els altres que hi eren i que es senten tan orgullosos de la feina feta encaixant-nos a Espanya, m'entenen oi? Ara haurem de treure les castanyes del foc que vostès no van saber treure per interès o per por, tant li fa. Els conflictes nacionals no resolts tornen a resorgir passat el temps. Això és gairebé una llei històrica. I els nostres prohoms de la política encaixista, escandalitzats per les declaracions, només han sabut demanar-ne el cessament del general, en lloc d'exigir l'eliminació del article 8 de la Constitució Espanyola per dignitat humana. Almenys, un altre troglodita de la democràcia, Francisco José Hernando, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribual Suprem, que va dir que aprendria la llengua catalana per creixement personal igual que podria aprendre sevillanes, ha rebut una digna resposta per part d'Alfons López Tena, vocal del CGPJ que ha presentat una proposta de reprovació i que tem que pugui rebre represàlies a nivell professional. El darrer troglodita de la democràcia -dic troglodita perquè aquesta gent desconeixen els principis bàsics d'una democràcia- és el ministre Solbes. Recentment ell solet ha impedit que es publiqui un estudi sobre les balances fiscals per part d'una comissió que ell mateix va engegar. Però el més greu és que davant de tanta presa de pèl ERC hagi aprovat els pressupostos del govern espanyol per al 2006 i que en Puigcercós li hagi dit a Zapatero que " encara que no surti l'Estatut ERC seguirà donant suport al govern del PSOE perquè l'alternativa és el PP " . Al "Braveheart" d'ERC -així anomenaven Puigcercós dins d'ERC- ja no li queda gaire "Brave" des que respira els aires de Madrid . Evidentment el nostre enemic és Espanya, però el nostre problema per a assolir la independència i per tant un futur digne i pròsper és la mediocritat, poca dignitat i renúncia continuada dels líders (no pas les bases) de la nostra classe política, des dels regionalistes de CiU fins els independentistes temporalment encaixistes d'ERC . Amb les actuals negociacions de l'Estatut Colonial ens volen fer veure que estan fent una feina de gran trascendència. Senyors diputats, vejam si espavilen una mica i es posen les piles, que el finançament del nou Estatut els bascos fa 25 anys que el tenen. Valdria la pena que els nostres diputats aprofitessin el pont aeri per a llegir-se l'article de l'Aida Palau "Independència ja!", una estudiant de biologia del Pla d'Urgell. Potser així agafarien una mica de coratge i dignitat per a negociar amb els espanyols . Josep Castany Director General de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)

Berga (Berguedà)
Hola, sóc un estudiant de segon de batxitllerat de Berga, i la veritat és que sempre m'he sentit català, però ultimament les posicions i accions del PP m'han fet donar un pas enllà i desitjar la independència, ja que n'estic fart de que ENS INSULTIN I MALEEIXIN i els partits politics catalans només facin que excusar-los. No se'ls ha d'excusar, sinó condemnar-los i atacar-los.

Prou d'aquesta actitud passiva. Oi que no ens volen a Madrid?? Doncs que ens deixin marxar, no som violents, no som terroristes, però la nostra paciència té un limit i aquest límit s'ha sobrepassat!! És hora de despertar d'aquest profund somni al qual alguns catalans estàn sotmesos, fer-los sentir la seva terra, que sàpiguen les seves arrels, la seva cultura, que sentin la nostra senyera!! Fora de Catalunya aquests feixistes que l'únic que fan és buscar picabaralles i merders, que defensen una Espanya unida i no saben ni sumar, incults i degenerats. Netegem la nostra terra!! Vull adherir-me i lluitar per aquesta nació i per aquest país que és Catalunya i no Espanya!! Som catalans, no espanyols!!!

El ministre Solbes, amb la seva proposta de finançament ha engegat una bona guitza -per no dir directament una escopinada- als morros dels polítics encaixistes catalans, promotors i defensors tots ells del nou Estatut Colonial. Gairebé van quedar en estat de shock quan la van conèixer. I ells que es pensaven que tenien alguna força perquè la proposta d'Estatut la van aprovar el 90% dels diputats. Sí, el 90% dels diputats, però del parlament d'una colónia i sense sobirania. En Solbes, com a bon espanyol, ha deixat clar qui mana . Fixant la seva proposta com a base de negociació -a anys llum de la del Parlament català- ha deixat ben clar quin és el poder d'un ministre espanyol i el poder de tot un Parlament de la colònia catalana. I a més ho ha fet sense estornudar.

Els nostres polítics han descobert que la relació entre Catalunya i Espanya no és de tu a tu -quina ingenuïtat- sinó d'amo i esclau, perquè uns treballen, callen i paguen (els catalans) i els altres manen i fan (autopistes, TGVs, aeroports, etc.). Ja els està bé per mesells. Els nostres polítics van demanant un millor finançament per Catalunya quan el que haurien d'exigir és que s'aturés el robatori (ells en diuen dèficit fiscal) de 40 MEUR diaris que patim al Principat (52 MEUR als Països Catalans ). Es pensen que defensen els interessos dels catalans fent la pedagogia dels covards quan no passen d'ésser un tristos pidolaires de les seves pròpies poltrones. Des de Catalunya Acció no pararem de posar en evidència totes aquelles actituds que no suposin una ferma defensa de la nostra dignitat i dels nostres interessos com a catalans. Està en joc el nostre futur i el dels nostres fills.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)
No es pot romandre on t'insulten i t'espolien, ni participar de manera sana en un debat on els que tens al front són sords. La nostra independència es finalment l'única sortida digne que tenim com a poble.