CiU ha tornat a renunciar, a abaixar-se els pantalons i a ajupir-se davant de l'amo perquè l'amo faci la seva feina: seguir espoliant el poble català material i espiritualment a canvi de la seva menjadora i la dels seus amics. De fet no ens ha de sorprendre. En Jordi Pujol fa 25 anys que ho ve fent. Pobre esclau -o potser gran interessat-. Ell pensant-se que s'emportava peix al cove, i mentre, Catalunya amb un espoliació fiscal de 40 MEUR cada dia. Han estat incapaços d'aconseguir allò que els bascos fa 25 anys que tenen en matèria fiscal. Vaja nivell de polítics que tenim ! Vistos els resultats és inevitable malpensar. I això que en Mas deia que tenia un roc a la faixa. Li deu haver passat com a la famosa clau d'en Carod Rovira que li van canviar el pany. No ens confonguem. L'enemic a vèncer és Espanya però la causa de que el nostre país no avanci cap a la independència la trobarem en les actituds i renúncies dels nostres líders polítics encaixistes, en les nostres pròpies files. Potser ara molta gent, entendrà perquè David Madí, membre de l'executiva de CiU i home de confiança d'Artur Mas, quan va esclatar la crisi al Barça per l'afer Echevarria, va deixar ben clar que "el nacionlisme català devia molts favors a la família Echevarria". Hi ha relacions estretes ben conegudes entre alguns Pujol i alguns Echevarría. Juan Echevarría Puig, el pare de la família i sogre d'en Laporta, és membre del patronat de la Fundación Francisco Franco, col·labora amb la Plataforma 2003 Pro Memoria José Antonio, va ser president de Fecsa, va ser multat per la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores) per utilitzar informació privilegiada en benefici propi i va finançar la campanya d'en Laporta al Barça. Tot un currículum per a un franquista. Possiblement l'home més poderós de Catalunya i sense cap dubte un home perillós. Potser ara molta gent entendrà per què només el seu fill, Alejandro Echevarría, i gràcies als contactes del seu pare, podia resoldre els problemes de violència al Camp Nou. Des de Catalunya Acció seguirem denunciant tots aquells estafadors de la il·lusió del nostre poble. Es fan passar per defensors dels interessos dels catalans quan no serien capaços ni de defensar el menjar dels seus fills. Poc a poc els catalans van despertant de Pujolàndia, el somni de l'encaix creat per la psocioconvergència catalana hereva de la nefasta concepció del poble català que tenia en Jaume Vicens i Vives. Seguint en la nostra línia recta cap a la independència, el proper 27 de gener en Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, realitzarà la conferència "Trencar amb Espanya", l'únic camí que ens portarà un futur ple de dignitat i prosperitat. Des d'aquestes línies volem felicitar el BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya). És el primer col·lectiu que ha entès que si volem reconstruir el nostre país fins a assolir la independència no n'hi ha prou en defensar la nostra identitat (la llengua, la història, la sardana, l'economia, etc.). Cal defensar a la vegada una entitat, una concepció política del nostre país que protegeixi la nostra identitat. I això vol dir defensar la necessitat de tenir un Estat propi. I a més cal fer-ho mitjançant una acció coordinada emmarcada en un projecte polític (no un partit polític). Defensar la identitat del nostre poble és una tasca molt lloable i diu molt de les persones que hi dediquen esforç i diners, però a aquestes mateixes persones no els costarà entendre que si cada associació segueix a la seva trinxera (de la llengua, l'economia, la història, etc.) i cadascú va disparant a la seva bola sense ordre ni concert, la batalla la tenim perduda. Aquest és el motiu pel qual moltes associacions tenen la sensació que no avancem, i la solució és ben senzilla. No es guanya cap batalla quedant-se a les trinxeres, defensant només la identitat. Cal sortir de les trinxeres i comprometre's en la defensa d'una entitat per al nostre poble. Josep Castany, 41 anys Director General de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)