18 de maig 2005

Pàtria aixeca't

Una pàtria ... avui, sense pares. Serem els pares adoptius de la nostra pàtria. En serem els nous tutors! Li direm: Pàtria aixeca't! Ella ens respondrà: No! amb armes no! Nosaltres li direm, Pàtria aixeca't, ara com sempre amb dignitat! que les armes són cosa d'abans, que les armes són senyal de feblesa. Nosaltres dispararem paraules, paraules que tallin com l'acer, paraules que alliberin nostra terra, paraules que desmontin la mentida, paraules que arraconin la mediocritat! Nosaltres, li repetirem ... amb força i veu serena Pàtria, aixeca't! Aleshores, un a un, ens anirem posant drets; les cadenes ens cauran com la fruita madura i es desfaran com la mel del dàtil embafador. Pàtria aixeca't! repetirem, un a un, amb veu baixa, quasi imperceptible, com tènue tremolor, mentre un a un ens aixecarem en l'hora de la fruita madura. Un dia no llunyà, un dia proper una Veu com un tro trencarà l'aparent silenci ... «Pàtria, camina!» i aleshores la independència, com si fos pluja abundosa es precipitarà! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

16 de maig 2005

La Constitució Catalana, regeneració política

Catalunya Acció és un camí a seguir només pels catalans conscients del nostre país i dels nostres drets, però és clar, que vegin amb bons ulls un seguit de condicions de tipus pràctic que configuren aquest projecte; és un projecte dur de plantejaments i possible, però pràctic i rigorós. Molt pràctic. Una crida sobretot als grups que treballen per la nostra regeneració política! Catalunya Acció fa una crida a tots els grups que lluiten per curar els símptomes de la nostra malaltia que és la manca d'un estat propi. Catalunya Acció fa una crida a tots aquests grups, als de la llengua, als del desequilibri, sobretot als de la regeneració política i democràtica tan necessària, als de les seleccions nacionals i molts altres col.lectius del nostre poble, advocats, juristes, mestres, economistes, empresaris, treballadors, filòlegs, professors, metges, investigadors, dones i homes, noies i nois ... Catalunya acció els demana a aquests grups i col.lectius... us demana, que no oblidem la necessitat de fer tot el possible per abandonar l'estatus quo actual i vestir un Estat ben nostre! Catalunya Acció som la gent que ens hem proposat treballar de manera rigorosa, sense demanar autorització a ningú, només faltaria! Treballar per a assolir un estat propi l'any 2014. I treballarem en equip, treballarem com una gran orquestra en la què cadascú de nosaltres donarà el millor de si mateix. Fa riure veure com els polítics catalans demanen permisos i autoritzacions a un Cap d'Estat estranger. Fa riure com l'Estat Espanyol, i fa plorar també, ens tracta amb condescendència, mentre s'omple les butxaques d'aquesta aparent, trista i falsa condescendència. L'Estatut esclau o fotre el camp d'aquesta presó de pobles. Així, d'aquesta manera, l'Estatut que defensen els nostres polítics és un estatut esclau. No és a l'Estatut on s'han d'escriure les regles de joc? És que un estatut només serveix per expressar desitjos i maximalismes que no penses acomplir? Un estatut lliure no s'ha de plorar, ni regatejar, ni demanar per condescendència. Un estatut lliure no pot ser relacionant-nos amb Espanya, senzillament perquè ella és mestressa i nosaltres som esclaus. Ella és metròpoli i nosaltres som colònia. I ella no vol deixar la seva posició preeminent. O sigui, que ben mirat, o claudiquem o treballem per fotre el camp d'aquesta presó de pobles! I Catalunya Acció ja ha fet la tria. Catalunya Acció, nom d'una estratègia i projecte de lluita per a l'alliberament, projecte determinat perquè l'indeterminat és anar donant voltes mossegant-nos la cua! Catalunya Acció, els patriotes catalans que volem acabar amb aquest imperi Espanyol que ens ofega, nosaltres que ja hem començat a caminar, plantarem cara i farem tremolar els fonaments del nostre opressor. No espereu! Catalans que encara creieu en el nostre país, poseu-vos en marxa abans que tot el que és nostre desaparegui! Catalunya ja camina cap a l'alliberament! La Constitució Catalana cada dia serà més aprop de ser promulgada. Prou d'estatuts esclaus i d'espanyols fatxendes! El camí ja està encetat, tot just els primers passos; i que ho sàpiga tothom: No ens aturarem! No farem marrades! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció
14 de maig 2005

Rèplica a ERC

Senyors caps d'ERC: La vostra resposta a la meva carta pública a ERC "Semàfor groc per ERC" us diré que no em va convèncer i no em va fer canviar la meva opinió expressada en la mateixa, però tot i així no pensava contestar-vos. Ara bé, a l'escoltar el discurs del Sr. Puigcercós al Congrés de Diputats a Madrid, en el discurs de l'"Estado de la Nación", he decidit donar-vos més arguments pels quals optaré per no atorgar més la confiança a ERC si no torna als plantejaments independentistes. I i de tots ells, el que és més a l'abast ara per ara és el concert econòmic com el de les comunitats Forals. En el citat discurs, el Sr. Puigcercós aposta, i repeteix una vegada i una altra, pel Federalisme i diu que ERC vol passar per aquesta estació del Federalisme. I jo us dic que aquesta estació és ESPANYA, i no és una estació sinó una presó per sempre on moren les aspiracions d'una Catalunya Independent i lliure. Ara sí que crec que ERC renuncia a l'Independentisme, que només en parla (poc) i no hi creu gens, tal com ens demostren els fets. Mirem que en diu el diccionari de la paraula Federalisme i coneixerem millor les intencions dels qui ens volen fer combregar amb rodes de molí. FEDERACIÓ. Forma d'organització de l'estat que es basa en un pacte entre diverses unitats territorials (les unitats federades). Aquest pacte implica un procés de CENTRALITZACIÓ per mitjà del qual les unitats federades CEDEIXEN una sèrie de competències al poder central. Cada unitat exerceix d'una manera independent els seus poders executiu, legislatiu, judicial i fiscal, raó per la qual hi ha dos nivells de govern (el CENTRAL i el de cada unitat Federada). A més aquestes unitats tenen representació en ALGUNES instàncies del poder Central ó de l' Estat (per exemple, el tribunal constitucional). D' altra banda, CAP ENTITAT FEDERADA POT REFORMAR UNILATERALMENT la CONSTITUCIÓ que fixa el pacte. Senyors caps d'ERC, vostès creuen que Catalunya una vegada Federada amb Espanya, les altres entitats Federades permetran que sortim de l'estació (usant el llenguatge d'en Puigcercós) i anem cap a la Independència ??? Els ho repeteixo: serà una presó i amb pena de cadena perpètua, i el més gros serà que ERC un partit que es diu independentista haurà ajudat a fer-ho possible. Pel que fa al finançament, em contesten que ERC només pot aspirar a arrossegar els altres partits cap a demandes més ambicioses. Jo els dic que ERC també ha avisat i "avisa" a l'oposició que no demanin massa... i això em recorda temps passats però a l'inrevés; també em contesten que podrien perdre dignament la votació pel concert sense millorar ni un bri el finançament del nostre país i per tant, la sanitat, els serveis socials... això també em sona a temps passats ... Sí, és allò del peix al cove! ... la política de la mendicitat permanent! Acabo, demanant a Déu i al poble català, que facin per Catalunya el què els nostres polítics no volen o no són capaços de fer, que és defensar la llibertat i la Independència de Catalunya. Atentament, Josep Vilalta Boixader, 64 anys Berga (Berguedà) Vicepresident del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció
12 de maig 2005

El complex d'espanyol

En el seu magnífic article No estem psicològicament preparats (AVUI, 6 de maig), Salvador Cardús afirma que no ha trobat el terme per definir la debilitat dels dirigents d'aquest país per dur a terme les grans reformes a què s'han compromès, tot referint-se a la reforma de l'Estatut i el finançament, que molts considerem una altra gran comèdia per entabanar-nos i allunyar-nos de l'objectiu de la plena sobirania. Doncs bé, ho té fàcil en l'obra i la trajectòria del professor Carles Muñoz Espinalt (Montesquiu, 1920 - Barcelona, 1993), patriota exemplar i fundador de la Psicoestètica. Espinalt ha teoritzat sobre el "complex d'esclau" que pateixen els catalans, altrament anomenat complex d'EE (Estat espanyol), un desordre psíquic que els catalans hem anat adquirint a través de segles de colonització i repressió espanyola. L'única eina per superar-lo és, per a aquest gran psicòleg català, l'enfortiment del propi caràcter. La manca d'autoritat i sentit polític que tots els polítics catalans tenen deriva directament d'aquest complex inconscient. Exemples d'aquest desordre psicològic els trobem en personatges ambigus com Cambó, Pujol, Maragall i Carod-Rovira, presoners del doble llenguatge i de l'esquizofrènia nacional. Xavier Borràs Barcelona (Barcelonès)
Ripollès
Molt bones! En primer lloc, voldria felicitar-vos pel projecte que feu créixer; ja era hora que es creés alguna organització que intenti deixar de banda la política "nacionalista catalana" i fer quelcom realment interessant i positiu per al nostre país! En segon lloc, voldria demanar-vos més informació de Catalunya Acció perquè m'agradaria conèixer bé la vostra proposta i segurament, col.laborar-hi. Així, si em poguéssiu enviar les fases d'acció que teniu previstes, els objectius, us ho agraïria. D'altra banda també voldria preguntar-vos si teniu previst organitzar-vos en seccions locals arreu de Catalunya per tal de poder difondre la vostra proposta entre tots els catalans i catalanes i crear una unió total entre nacionalistes independendistes.
Salutacions des del Ripollès.
Ciutat de València (L'Horta)
Benvolguts amics:
Rebeu la meua més sincera felicitació pel vostre projecte de dur avant un independentisme honest i amb ganes de fer feina i treballar. Avant!

P.D.: També felicitacions per la frase que poseu, que deuria de emmarcar-se en lletres d'or: "Poden formar part de CATALUNYA ACCIÓ o adherir-s'hi tots aquells homes i dones del nostre país amb ofici i benefici, és a dir, que es guanyen la vida dignament amb la seva professió (inclosos aquells estudiants que encara s'estan formant), lluny de la mediocritat i inoperància dels actuals càrrecs polítics d'alt nivell."
La Llacuna (Anoia)
Bones. El meu nom és XXXXX. Sóc un doctorand de Química Física de la Universitat de Barcelona i també treballo com a professor particular (a les tardes a mitja jornada). Actualment visc a Sants però sóc d'un petit poble anomenat La Llacuna (Anoia). M'interessa moltíssim el vostre projecte, m'identifico amb l'objectiu proposat i em sembla molt atractiu el plantejament que es porta a terme. Tot i això, no veig gaire clar com es podria portar terme si queda tan allunyat de la política... M'agradaria saber quines possibiltats tinc, dintre de les meves possibilitats de col.laborar-hi.
Mercès per la vostra atenció.
08 de maig 2005

Els encaixistes i la colònia catalana

Tristament per a Catalunya, avui no tenim un partit independentista al Parlament o que es comporti com a tal. Tots han consentit! Àdhuc ERC que era el nostre referent i que ha traït la seva definició com a tal. Tots els partits que els catalans tenim en el joc parlamentari defensen una Catalunya encaixada, tots obvien que som tractats com una colònia, i cobren i a la fi riuen les gràcies dels que s'aprofiten de nosaltres, els que ens tenen colonitzats. Alguns polítics, àdhuc d'ERC, gosen dir que la nostra gent no té sentit de país... d'estat! Però no és el nostre poble sinó tots ells els que tant han claudicat, són tots ells els que no tenen sentit d'estat, d'estat propi! Així, ara, veiem ben clar la poca profunditat, l'irrisori calat del seu convenciment nacional. Ara entenc el pacte del tripartit que tant he intentat raonar, comprendre, acceptar i justificar com a estratègia possiblement bona, tot i que no la compartia per vàries raons però sobretot pels riscos que comporta. Ara hi veig més clarament l'engany i l'error. ERC quan ja no tingui poder es dedicarà de nou a l'independenisme aficionat, de poca calada nacional i d'engany electoralista i demagògic, -en el sentit que és un discurs que no es creu de debò- i d'escalada de cap de setmana. Com aquells nacionalistes de la Catalunya "light"! Ara Catalunya no té ningú al parlament per defensar, de veritat, la seva única llengua i la seva única i exclusiva sobirania. Més valdria no haver tingut ni tenir mai independentistes de cap de setmana! Està clar que els incondicionals d'en Carod i d'ERC tenen 23 anys de coll per fer la torna als pujolistes i convergents, mentre adormen més i ofeguen encara més la nostra pàtria. Tot això si no es dona el cas de que l'embranzida socialista no els foti una guitza al cul i els enviï a fer punyetes. Des d'aquestes línies, prego als catalans incondicionals que defensin el seu i meu país perquè de nou estem orfes! Necessitem un referent independentista que no ens abandoni, un referent que no perdi el temps encaixant-nos a una presó de pobles. Quant responsables en som els independentistes! Qui es podia imaginar que en Carod voldria ser tant hereu d'en Pujol, tant que fins com ell volen encaixar-nos i entaforar-nos en un carreró sense sortida que ens porta a la ruïna moral i econòmica, de recursos i d'identitat, i que ens obliga al manteniment etern dels nostres carcellers i dels seus còmplices. Han demostrat bé, fins ara, aquella dita evangèlica de que "no és pas millor el deixeble que el mestre". La llibertat no admet succedanis! Tant s'ho han cregut en Carod i els seus que eren els hereus de CiU! Tant…! Que poc saben què és ser independentista! Creuen que qui vol alliberar-se pot pactar amb la metròpoli succedanis d'alliberament. No entenen que els encaixistes sí que poden pactar tant com vulguin i amb qui vulguin. I desconeixen totalment la qualitat d'intransigència i innegociabilitat que ha de tenir qui de veritat es vulgui alliberar. La llibertat no admet succedanis! Ets o no ets lliure! Si pactes la teva esclavitud esdevens esclau! Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció
06 de maig 2005
Igualada (Anoia)
Em dic XXXXX, nascut l'any 1983 a Barcelona, d'Igualada, estudiant de 4rt (darrer any) d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra.
Vaig escoltar ahir el programa de Parets del Vallès a través de la ràdio, em van agradar bastant els arguments i les explicacions del projecte Catalunya Acció. De fet sóc un independentista convençut que feia temps que creia que seria necessària una plataforma que reunís tot l'independentisme català independentment de la seva ideologia política, no m'he afiliat mai a cap partit polític precisament per això, perquè no em considero ni de CiU ni d'ERC, políticament estic més d'acord amb la ideologia economico-social de CiU però "nacionalment" em sento més proper a ERC, és a dir sóc independentista, em considero un independentista sense partit polític, un independentista representat per Joan Laporta, Xavier Sala Martin o Hèctor López Bofill, aquests serien els meus referents d'independentisme. De fet, en les eleccions de l'últim any he votat 2 cops a cada un d'aquests partits diferents, depenent de les eleccions que eren.

M'interesssa bastant el vostre projecte, sobretot si es tracta de crear una plataforma, un lobby, una força que faci pressió a la societat catalana, que sigui un moviment cívic i civil des del ciutadà, no afiliat a cap partit polític, ni donant suport a cap partit polític abans de les eleccions. Necessitem una moviment social fort, que empenti a Catalunya i a la seva classe política cap a la independència, que la força del país estigui representada al carrer, que sigui un moviment social que abasti qualsevol tendència ideològica, obert a qualsevol pensament, però que tots tinguem un mínim comú múltiple, la independència, si és així, podeu confiar en mi pel vostre projecte.
05 de maig 2005

Semàfor groc per a ERC

Senyors de la cúpula i direcció d'ERC, arrel de les decisions que últimament preneu us esteu apartant de les bases i de la gent com jo que sempre us hem fet confiança, fins i tot durant els anys que ERC ha passat pel desert. Em pregunto... Què és això del Federalisme? No parlava el Senyor Carod d'Independència com Dinamarca, Xèquia, Eslovàquia o Lituània? No volíem de facto el concert econòmic? Què és això de recaptar i tornar un 50% a l'Estat! Sabeu què són 15 anys en matèria econòmica en el trepidant i veloç món actual? Senyors dirigents d'ERC, fa riure per no plorar, que amb les decisions exposades més amunt vostès ens vulguin fer creure que ens portaran a la Independència. Crec que us hauríeu de plantar, si voleu donar una mínima credibilitat als objectius d'ERC, i demanar la Independència econòmica total per Catalunya, és a dir: Concert pur i dur i no d'aquí 15 o 20 anys, sinó ja! I si aquesta posició us porta a trencar amb el PSC aquí a Catalunya i amb el PSC-PSOE a Madrid, hauríeu de fer-ho. Els votants d'ERC no volem i no us perdonarem ser un apèndix del PSC-PSOE que és el camí que sembla heu triat, creieu-me, si seguiu per aquest camí, us pronostico una altra travessia en el desert i aquesta vegada un desert sense els oasis de molts votants fidels com jo que ja no us votarem. Atentament i dolgut, Josep Vilalta Boixader, 64 anys Berga (Berguedà) Vice-president del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog