En el seu magnífic article No estem psicològicament preparats (AVUI, 6 de maig), Salvador Cardús afirma que no ha trobat el terme per definir la debilitat dels dirigents d'aquest país per dur a terme les grans reformes a què s'han compromès, tot referint-se a la reforma de l'Estatut i el finançament, que molts considerem una altra gran comèdia per entabanar-nos i allunyar-nos de l'objectiu de la plena sobirania. Doncs bé, ho té fàcil en l'obra i la trajectòria del professor Carles Muñoz Espinalt (Montesquiu, 1920 - Barcelona, 1993), patriota exemplar i fundador de la Psicoestètica. Espinalt ha teoritzat sobre el "complex d'esclau" que pateixen els catalans, altrament anomenat complex d'EE (Estat espanyol), un desordre psíquic que els catalans hem anat adquirint a través de segles de colonització i repressió espanyola. L'única eina per superar-lo és, per a aquest gran psicòleg català, l'enfortiment del propi caràcter. La manca d'autoritat i sentit polític que tots els polítics catalans tenen deriva directament d'aquest complex inconscient. Exemples d'aquest desordre psicològic els trobem en personatges ambigus com Cambó, Pujol, Maragall i Carod-Rovira, presoners del doble llenguatge i de l'esquizofrènia nacional. Xavier Borràs Barcelona (Barcelonès)