Immersos en una recessió d’abast mundial que està frenant l’economia arreu del planeta, els catalans patim, a més, una sagnia fiscal de tracte colonial que encara ens perjudica més: l’espoli fiscal que Espanya aplica sobre Catalunya i que s’emporta anualment més de 20.000 milions d’euros.

Així, cada any els catalans veiem com Espanya s’emporta de Catalunya xifres milionàries que destina a finançar els seus aeroports, les seves autopistes lliures de peatge, els seus hospitals, la seva xarxa viària, etc. La pregunta, de tan evident que és, espanta i tot: què seria avui Espanya sense robar als altres com un vulgar lladregot de barri? No res.

Ara que els actuals dirigents de Catalunya han disfressat el concepte d’espoliació fiscal amb l’eufemisme de “finançament”, escau assenyalar el seu silenci com a responsable directe de la seva complicitat en perpetuar aquesta situació de robatori continuat sobre Catalunya.

Sense un estat propi no hi pot haver bon finançament. Fer-nos creure que tractar i negociar amb lladres i a sobre pretendre quedar com a innocent és, ras i curt, un insult a la intel·ligència.

Assolir novament l’estat propi no és només una qüestió de desig. Serà, sobretot, conseqüència de l’acció i l’energia que hi dediquem. Aquesta és, doncs, la prioritat i el repte primer a què ha d’aspirar avui Catalunya, i no pas continuar navegant per cortines de fum que l’únic que fan és perpetuar la deriva nacional i econòmica de la nació.

En un país bombardejat constantment per eufemismes com “catalanisme social” o “casa gran del catalanisme”, que no han fet sinó dissoldre el llenguatge i autocensurar la claredat de pensament que tan necessitem, s’ha acabat de voler-nos fer perdre més el temps. Senyors eufemistes, continuïn tractant i negociant amb la república bananera d’Espanya, que als catalans l’única casa gran que ens interessa és la que hem activat des de Catalunya Acció i l’única que pot garantir el progrés real de tots els catalans parlin com parlin, pensin com pensin i vinguin d’on vinguin: la Casa Gran de la Independència!