Tot s'ha enfonsat. Ningú dubta que la situació general de la política catalana és d'un absolut naufragi després del que s'ha derivat del famós 3%. Els diversos partits amb representació parlamentària han estat engolits per l'immens mar del descrèdit i la desaprovació popular. Voldrien amagar-ho però no hi ha cap supervivent. Són, tots ells, uns simples cadàvers polítics. Ara només ens cal decidir si els enterrem o els cremem. Malauradament, ha calgut la desgràcia de mil barcelonins per veure un escenari polític on el que predomina és la roïnesa i l'encefalograma pla. Un fracàs sense precedents on els actors ja no saben ni el paper que representen. No ha estat només l'enfonsament d'uns homes o dones determinats, és la caiguda definitiva d'unes idees i d'una manera de fer política. Si als catalans ens calia un motiu més per allunyar-nos dels nostres dirigents, ara el tenim definitivament. Què més necessitem? Si no ens falla la memòria, en els darrers anys se'ns ha intentat fer creure que el polític actual havia d'ésser, sobretot i més que res, un bon gestor. Deien que l'important eren homes que solucionessin de forma eficaç els nostres problemes materials del dia a dia. Allò que feia referència al que despectivament anomenen "aspectes essencialistes" de la nació havia de quedar en un darrer terme. Molt bé. El cas és que, a la seva inutilitat per entendre l'esperit del país, cal afegir-hi ara també aquella per resoldre simples qüestions tècniques. Urgeix o no el relleu polític? Santiago Espot, 41 anys Barcelona (Barcelonès) President Executiu de Catalunya Acció