Malgrat que la gravetat del cas ho requereix, ara ja sembla que tothom ho hagi oblidat. Els mercenaris de l'informació que copen els càrrecs de responsabilitat dels grans mitjans de comunicació catalans fan molt bé la feina que l'amo els encarrega. Ho aconseguiran enterrar? Almenys per la nostra part intentarem mantenir ben present l'afer del jove Eric Bertran de Lloret de Mar, acusat de terrorisme per la sinistra Audiencia Nacional del podrit Estat espanyol. Un jove patriota català de només catorze anys que ha passat la mà per la cara a tot un Parlament de Catalunya. Ell sol, amb les armes de la dialéctica i del coratge (que són les armes que esgrimeixen els grans homes), ha posat en evidència a aquells que haurien de defensar Catalunya aixoplugats en càrrecs magníficament remunerats. Quin ha estat el detonant de la seva digna actitud? Segons ell mateix va explicar davant les càmeres de televisió fa unes setmanes, al veure que el govern de Catalunya actua com un vulgar impostor al no portar a efecte una llei de normalització lingüística redactada i aprovada per ell mateix, va considerar necessari advertir de la seva falta a dues grans empreses del país que l'havien incomplert. Ja ho veieu, un adolescent fent la feina dels diputats! Qui serà tant babau com per tornar-los a votar?

Així, els membres del nostre Parlament, pendents només de lluir a la televisió i d'acatar servilment les ordres d'Espanya, actuen com una pinya a l'hora de recolzar la candidatura olimpica de Madrid 2012 però s'amagen com a conills quan es tracta de fer costat a un noi que fa la tasca de la qual ells són incapaços. Esclaus, esclaus i mil vegades esclaus! Només una gent sense dignitat, no ja nacional sinó simplement humana, pot deixar sense resposta una agressió com la patida pel jove Eric Bertrán. Per què diantre serveix aquella institució plena d'escagarrinats? Promocionen el Madrid olimpic mentre, des d'aquella mateixa ciutat, tracten com un vulgar delinqüent un català que defensa la seva terra i la seva llengua.

El que han de fer els nostres parlamentaris és una declaració solemne de comdemna i acompanyar a aquest xicot de Lloret fins les portes de la mateixa Audiencia Nacional. I just allà declarar-se ells també “culpables” de l'acusació feta pels energúmens amb toga que volen aniquilar les noves fornades de catalans independentistes. Què hauria passat? Processarien en Mas, en Carod o en Maragall? Aquesta és l'actitud que espera dels seus dirigents un poble que reclama dignitat. Però per resposta només obtenim claudicació, claudicació i claudicació. Amb tot, l'honor de Catalunya aquesta vegada l'ha salvat un adolescent de només catorze anys. Veritablement, el futur del nostre poble és en mans dels autèntics independentistes. Santiago Espot, 41 anys Empresari i escriptor, President Executiu de Catalunya Acció Barcelona (Barcelonès)