21 de febrer 2005
Hereus del demà
El cas és que d'una vegada per totes hi ha gent disposada a prendre les regnes de la veritat i no amagar el cap sota l'ala com fan els nostres polítics. El descrèdit dels dirigents polítics ha arribat massa lluny. I celebro que Catalunya Acció es presenti als catalans no pas com a un partit polític, sinó com a projecte polític. La diferència i el matís és, sens dubte, d'una importància cabdal i evident.
Els partits polítics són com són i no canviaran pas, però la gent que s'organitza i que, sobretot, té collons per afrontar les embestides que es presentin, demostren un coratge, un tremp, una energia i un valor que els honora. I és que aquest projecte no és un projecte d'estatuts interminables, de finançaments de pa sucat amb oli, de secessionismes lingüístics ni d'etnicidis i d'altres -cidis; aquest projecte va més enllà de tot això perquè no cau en el joc a què ens han acostumat els partits. No parlem d'un partit polític, sinó d'un projecte de caire polític. Un projecte que comença a parlar clar d'independència i que, a més, gosa aproximar una data concreta per a assolir-la, cosa que cap partit polític mai no ens ha aclarit encara.
Per tant, que els polítics continuin amb els seus jocs d'estira-i-arronses i de vendre'ns a preu de saldo; és el que saben fer i és l'únic que demostren que saben fer des de fa molts anys. Però no podem restar quiets. Restar quiets davant del greuge que pateix el nostre país és restar, ras i curt, presoner de la impotència.
I us asseguro que allò que necessita el nostre país, més enllà de polítics que parlen amb posat esporuguit, amb aire de feblesa o amb esguard indecís, són persones que desbordin pertot energia, tremp, coratge i una veritable ambició nacional. És a dir, persones que, a diferència dels nostres polítics, arraconin la por per abraçar el coratge; deixin enrere el dubte per afrontar decidits i amb seguretat el futur; i, sobretot, persones que creguin per damunt de tot en la necessària independència de Catalunya com a condició absolutament innegociable.
Albert Ubach, 30 anys
Membre de Catalunya Acció
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Etiquetes:Opinió
Blog Archive
- 2013 (4)
- 2012 (5)
- 2011 (24)
- 2010 (9)
- 2009 (36)
- 2008 (60)
- 2007 (80)
- 2006 (131)
-
2005
(116)
- de desembre(5)
- de novembre(2)
- d’octubre(6)
- de setembre(7)
- d’agost(12)
- de juliol(2)
- de juny(22)
- de maig(15)
- d’abril(18)
- de març(16)
-
de febrer(9)
- Senyors:En temps tan tèrbols pel nostre país, Cata...
- Girona (Gironès)Hola, estic a favor de la declarac...
- Cornellà del Llobregat (Baix Llobregat)Simplement,...
- Dentadura postissa
- Hereus del demà
- Barcelona (Barcelonès)Amics, feia molt de temps, q...
- Per què neix Catalunya Acció ?
- FrançaBenvolguda Catalunya Acció:Tinc 17 anys i en...
- Avís per a navegants
- de gener(2)
- 2004 (1)
Arxiu del blog
-
►
2011
(24)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(36)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
►
2008
(60)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(80)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (6)
-
►
2006
(131)
- ► de desembre (14)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (2)
-
▼
2005
(116)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (7)
-
▼
de febrer
(9)
- Senyors:En temps tan tèrbols pel nostre país, Cata...
- Girona (Gironès)Hola, estic a favor de la declarac...
- Cornellà del Llobregat (Baix Llobregat)Simplement,...
- Dentadura postissa
- Hereus del demà
- Barcelona (Barcelonès)Amics, feia molt de temps, q...
- Per què neix Catalunya Acció ?
- FrançaBenvolguda Catalunya Acció:Tinc 17 anys i en...
- Avís per a navegants
-
►
2004
(1)
- ► de desembre (1)