Publicat el 23/agost/2006 No hi ha pitjor patiment que el que provoca la sensació de que mentre s'enfonsa quelcom d'aquelles coses de les que més estimes hom es veu impotent per fer-hi res. Les decisions i les reaccions que caldria fer estant en mans alienes, les mans d'algú que res d'allò teu l'importa. Com pot defensar amb passió el català qui a casa seva parla en castellà? La política ha degenerat en una mena de professió en la què el primordial no és servir a la comunitat sinó assegurar-se una pensió i una inamovible poltrona. Podríem pensar que és fet expressament. Per què quan toca parlar de coses de gran interès lingüístic, nacional i cultural sempre estem a mercès dels que no estimen Catalunya o no l'estimen prou? Per què l'interès de Catalunya resulta ser el contrainterès d'aquesta gent? Molts catalans estan molt decepcionats de com actuen els seus representants polítics. Molts catalans se senten enganyats i defraudats. Molts catalans veuen com tots els nostres elements identitaris i vitals perden posicions i s'enfonsen: llengua, economia, telecomunicacions, infraestructures, immigració incontrolada i imposada! ... I nosaltres tenim la impressió de que en tot això no hi podem fer res! Ens trobem davant d'un món que ens sobrepassa i d’uns polítics que no fan bé la seva feina llevat d’aixecar-se vergonyosament el sou. Al llarg de la història els pobles han lluitat contra les adversitats i sols han reeixit els que han lluitat -i no parlo pas de lluites guerreres. Avui els Catalans no som guerrers sinó gent que lluita contra l'adversitat amb intel·ligència i esforç, com els holandesos que van vèncer a la mar. Parlo dels catalans que van a peu pel carrer, no pas dels polítics que han traït el seu poble i que no tenen ni esma per dir prou, només tèbies i falses protestes de ploramiques. Per maleïda sort històrica, fa temps vàrem perdre la nostra llibertat de pensar, preveure i actuar en benefici propi; els impostos que ens recapten els fan servir pels seus menesters. No tenim medis ni recursos ni esma per fer-los servir. Ara haurem de votar uns projectes d'administració colonial. El diumenge passat, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, una colla de galifardeus sense pensament ni categoria -em refereixo a la penosa classe política que ens toca patir- van muntar una mena de míting fora de temps i de lloc que semblava un esquetx del "Teatre de Guerrilla" tots al seu torn, prenent-nos per rucs i imbècils ens deien que ells eren els que estaven més ben posicionats i els que ho farien més bé de mantenir sotmesa la colònia! Hem de reforçar-nos espiritualment en l’àmbit polític amb les maneres valentes d’en Francesc Macià per enfortir el nostre caràcter col·lectiu i desplaçar els ineptes dels llocs de govern que ocupen. La unió fa la força. Si es té determinació com la té Catalunya Acció es pot emprendre el camí. Salvador Molins i Escudé Conseller de Catalunya Acció