24 de novembre 2011
Estan frenant la Independència
Amb nocturnitat i traïdoria, talment com fan els delinqüents de més baixa estofa, al president Artur Mas li han faltat cames per córrer a ensenyar les cartes que tenia amagades fins a la nit electoral.
Després d’escoltar la llista de noves retallades que lapidaran encara més les butxaques i la dignitat dels catalans, hom entén perfectament per què en Duran i Lleida deia en plena campanya que si explicava de debò tot el seu programa electoral la gent no els votaria. Amb personatges així, em pregunto si al capdavant del govern del país hi tenim polítics o una autèntica banda de trilers professionals.
I tot plegat per mil milions. Tot per mil miserables milions. Escanyar fins a l’extenuació una societat catalana ja prou massacrada, per mil miserables milions. Després de trenta anys d’obrir les portes als espanyols perquè s’emportin anualment 22.000 milions d’euros dels catalans, amb quina barra s’atreveixen vostès a exigir-nos sacrificis i convertir-nos a nosaltres en víctimes de la complicitat que han tingut amb aquest robatori que vostès han consentit durant trenta anys seguits?
On són els meus diners que sense el meu consentiment vostès, com a govern de Catalunya, han donat a Espanya en aquests últims trenta anys? Me’ls tornaran vostès, potser? A qui he de reclamar, a l’atracador espanyol o al govern col·laboracionista que li obre la porta de casa meva?
Catalunya ha tocat fons, senyor Mas, certament. Però és la Catalunya autonòmica la que ha acabat en fallida. Una fallida autonòmica que és el resultat de trenta anys de la seva obsessió malaltissa d’encaixar Catalunya dins d’Espanya. Si no ho va aconseguir ni Felip Vè, ni el tirà genocida Franco, de debò es pensaven que ho aconseguirien vostès? Des de quan un nacionalista català ha d’aspirar a encaixar la seva nació dins d’una altra? Senyor Mas, s’ha acabat tractar d’imbècils els catalans.
La follia encaixista de les últimes dècades ha saquejat les arques dels catalans. Una follia encaixista protagonitzada per una classe política –des de convergència fins al tripartit- que s’ha entossudit en resoldre els problemes d’Espanya mentre han dessagnat Catalunya. Ara que tot el país pateix les conseqüències d’aquest deliri autonomista, ara volen que nosaltres paguem els plats trencats i ens sacrifiquem per vostès que han jugat amb els diners dels catalans durant trenta anys? Però qui s’han cregut que som, nosaltres?
El pacte fiscal per a Catalunya és anticonstitucional i, per tant, constitucionalment és mort abans de néixer. I CiU ho sap. Ho sabia abans de la campanya electoral i ho sap a hores d’ara, quan ja ho saben tots els catalans.
Com el PSC i el PP, CiU -de la mà de Miquel Roca i Junyent- és pare de la Constitución Española. Un cop més, ens trobem davant d’un d’aquests comportaments en què una força que s’autoproclama com a nacionalista va i s’asseu al costat d’exministres franquistes i de personatges sinistres com Gregorio Peces-Barba (els sona, oi?; si home, l’aprenent de general Espartero) per redactar ni més ni menys que una Constitución Española que, entre d’altres despropòsits, blindava cap possibilitat d’un concert econòmic per a Catalunya. Com s’atreveixen a reclamar ara vostès un pacte fiscal, quan vostès van ser redactors directes de la Constitución Española que ha permès saquejar Catalunya en aquests trenta anys? Senyor Mas, ni vostès ni els seus no estan legitimats ni per brandar la nostra venerable bandera nacional.
Col·laborar amb l’extermini de la Nació Catalana i legalitzar un saqueig permanent a tot un poble com vostès van fer, fa que vostès no siguin dignes de Catalunya.
Continuïn enfonsant econòmicament Catalunya. Continuïn enfonsant-la espiritualment. Continuïn massacrant la població catalana. Continuïn amb el seu deliri autonomista i la seva obsessió malaltissa d’aprenents de Felip Vè. Perquè, saben, mentre vostès continuen abocant Catalunya a un suïcidi nacional, cada cop som més els catalans que no descansarem ni un dia de la nostra vida perquè les noves generacions del nou Estat Català recordin els noms i cognoms de tots aquells qui, des de dins de Catalunya, van col·laborar amb els estats espanyols i francès per frenar la Independència.
I tot plegat per mil milions. Tot per mil miserables milions. Escanyar fins a l’extenuació una societat catalana ja prou massacrada, per mil miserables milions. Després de trenta anys d’obrir les portes als espanyols perquè s’emportin anualment 22.000 milions d’euros dels catalans, amb quina barra s’atreveixen vostès a exigir-nos sacrificis i convertir-nos a nosaltres en víctimes de la complicitat que han tingut amb aquest robatori que vostès han consentit durant trenta anys seguits?On són els meus diners que sense el meu consentiment vostès, com a govern de Catalunya, han donat a Espanya en aquests últims trenta anys? Me’ls tornaran vostès, potser? A qui he de reclamar, a l’atracador espanyol o al govern col·laboracionista que li obre la porta de casa meva?
Catalunya ha tocat fons, senyor Mas, certament. Però és la Catalunya autonòmica la que ha acabat en fallida. Una fallida autonòmica que és el resultat de trenta anys de la seva obsessió malaltissa d’encaixar Catalunya dins d’Espanya. Si no ho va aconseguir ni Felip Vè, ni el tirà genocida Franco, de debò es pensaven que ho aconseguirien vostès? Des de quan un nacionalista català ha d’aspirar a encaixar la seva nació dins d’una altra? Senyor Mas, s’ha acabat tractar d’imbècils els catalans.
La follia encaixista de les últimes dècades ha saquejat les arques dels catalans. Una follia encaixista protagonitzada per una classe política –des de convergència fins al tripartit- que s’ha entossudit en resoldre els problemes d’Espanya mentre han dessagnat Catalunya. Ara que tot el país pateix les conseqüències d’aquest deliri autonomista, ara volen que nosaltres paguem els plats trencats i ens sacrifiquem per vostès que han jugat amb els diners dels catalans durant trenta anys? Però qui s’han cregut que som, nosaltres?
El pacte fiscal per a Catalunya és anticonstitucional i, per tant, constitucionalment és mort abans de néixer. I CiU ho sap. Ho sabia abans de la campanya electoral i ho sap a hores d’ara, quan ja ho saben tots els catalans.
Com el PSC i el PP, CiU -de la mà de Miquel Roca i Junyent- és pare de la Constitución Española. Un cop més, ens trobem davant d’un d’aquests comportaments en què una força que s’autoproclama com a nacionalista va i s’asseu al costat d’exministres franquistes i de personatges sinistres com Gregorio Peces-Barba (els sona, oi?; si home, l’aprenent de general Espartero) per redactar ni més ni menys que una Constitución Española que, entre d’altres despropòsits, blindava cap possibilitat d’un concert econòmic per a Catalunya. Com s’atreveixen a reclamar ara vostès un pacte fiscal, quan vostès van ser redactors directes de la Constitución Española que ha permès saquejar Catalunya en aquests trenta anys? Senyor Mas, ni vostès ni els seus no estan legitimats ni per brandar la nostra venerable bandera nacional.Col·laborar amb l’extermini de la Nació Catalana i legalitzar un saqueig permanent a tot un poble com vostès van fer, fa que vostès no siguin dignes de Catalunya.
Continuïn enfonsant econòmicament Catalunya. Continuïn enfonsant-la espiritualment. Continuïn massacrant la població catalana. Continuïn amb el seu deliri autonomista i la seva obsessió malaltissa d’aprenents de Felip Vè. Perquè, saben, mentre vostès continuen abocant Catalunya a un suïcidi nacional, cada cop som més els catalans que no descansarem ni un dia de la nostra vida perquè les noves generacions del nou Estat Català recordin els noms i cognoms de tots aquells qui, des de dins de Catalunya, van col·laborar amb els estats espanyols i francès per frenar la Independència.
Li va bé el seu nom al costat del virrei Pujol, senyor Mas?
Albert Ubach - Catalunya Acció / Força Catalunya
Ni oblidem ni perdonem
