23 de juny 2012
El Canigó: far de la immortalitat de Catalunya
Si els catalans -tots- estem en deute amb alguna part del nostre país, sens dubte és amb la Catalunya del Nord. En som deutors perquè, sense la Catalunya del Nord, la nostra nació probablement no hauria existit mai.
Les comarques del nord són el bressol de Catalunya, car és allà on brolla la flama mil·lenària que il·lumina la pàtria com un far immortal. Renunciar a la Catalunya del Nord és renunciar a nosaltres mateixos, és renunciar a les comarques que són l'origen de Catalunya.
Estimo amb tot el cor el nord del meu país. En cada vall, en cada cim, pertot hom hi endevina el pregon silenci de la memòria, d'un silenci que reclama tornar-se mot.
Per això vull reproduir aquí el parlament redactat i llegit al coll d'Ares per una de les patriotes més insignes del nord de Catalunya, Daniela Grau, perquè és en escrits i parlaments com aquest on el silenci es torna mot, i on els catalans com cada any de nord a sud renovem la llum de la nostra consciència nacional i proclamem amb orgull la immortalitat de la nostra inseparable Catalunya.
FLAMA DEL CANIGÓ
MISSATGE DE SANT JOAN 2012
Estimats compatriotes,
Com cada any des del 1966 us arriba de la Catalunya del Nord la Flama per a encendre els Focs i il·luminar aquesta nit de solstici d’estiu, que festegem des de fa mil·lennis com tants altres pobles europeus.
Del paganisme al cristianisme hem mantingut l’essència del ritu; celebrem el poder regenerador de la natura, del foc, de l’aigua; expressem la fe en una vida nova, que simbolitza sant Joan Baptista, patró d’Alacant, Ciutadella i Perpinyà.
Aquesta flama carregada d’esperança va ser promoguda a partir del 1966 per catalans del Nord com a símbol d’unió dels Països Catalans. És una eina de conscienciació i de reconstrucció nacional.
És la flama de la memòria conjunta que arrela al Canigó, la nostra muntanya sagrada, a l’encop bressol de Catalunya, de la nostra dinastia, de l’art romànic, del pensament assembleari promogut fa mil anys per l’abat Oliba en les assemblees de Pau i Treva. Hi poem els nostres ideals.
És la flama de la fidelitat a tots els defensors de la Terra. D’ençà del 1964 crema tot l’any al Castellet a Perpinyà, en recordança dels patriotes que hi foren torturats per haver lluitat contra l’annexió francesa i la mutilació de Catalunya al segle XVII.
És la flama del coratge per combatre la passivitat, l'autoengany, per no cedir un cop més a promeses mentideres. Siguem per fi amos de nosaltres mateixos!
Que aquesta nit solidària de sant Joan, nit de pau, alegria i germanor sigui una nit de compromís col·lectiu de Salses a Guardamar, d’Andorra passant per Fraga a Maó i a l’Alguer. Amb la flama enterrem la nit, enterrem la por i construïm l’Estat català. No ens el donaran. L’hem d’imposar.
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!
Daniela Grau (Associació Flama dels Països Catalans)
Ni oblidem ni perdonem
